Les claus de la guerra entre el govern sirià i una milícia drusa que té el suport d'Israel

Portem quatre dies de crisi creixent al sud de Síria, on un conflicte d'àmbit local evoluciona cap a un de regional i posa de manifest les dificultats que té el nou govern per reafirmar la seva autoritat sobre tot el país i la impunitat amb què actua Israel a la regió.

A continuació, analitzem les claus per entendre el conflicte actual, que ja hauria causat més de 200 morts, incloses múltiples execucions extrajudicials per part dels dos bàndols. Aquest dimecres, Israel ha bombardejat durament Damasc i, entre d'altres, ha atacat amb drons la seu de l'exèrcit.

Quin és l'origen de la crisi actual?

Els enfrontaments van esclatar diumenge entre grups beduïns i milícies de la minoria religiosa drusa que controla la província meridional de Suwayda. Membres d'una tribu beduïna van atacar i robar a un home drus a la carretera principal de Suwayda, segons l'Observatori Sirià de Drets Humans.

Aquest incident va provocar un intercanvi d'atacs i segrestos entre milícies druses a Suwayda i grups beduïns armats, alguns dels quals són vistos com a progovernamentals.

A mesura que augmentaven els disturbis, el govern sirià va desplegar forces militars dilluns per sufocar les tensions, però atesa la profunda desconfiança envers el nou govern, milícies druses van interpretar que les forces governamentals ajudaven els beduïns, que són sunnites, com la majoria del govern de Damasc.

En resposta, moltes de les milícies druses es van mobilitzar per repel·lir les forces governamentals i s'hi van enfrontar. Per evitar que la situació es descontrolés, el govern va negociar dimarts amb múltiples líders drusos i van acordar una treva.

Però una de les milícies druses, la del líder espiritual Hikmat al-Hijri, en va renegar i, segons l'expert de referència Charles Lister, van reprendre els atacs contra les forces governamentals. Al-Hijri també havia entorpit negociacions semblants anteriors i podria tenir vincles amb Israel.

Decidits a prendre el control de Suwayda, Damasc ha enviat reforços, tancs i molts més soldats a la província rebel i aquest dimecres els seus homes anaven carrer per carrer de la capital provincial enfrontant-se amb els milicians drusos. Testimonis sobre el terreny parlen de forts combats amb armes automàtiques i trets d'artilleria i de tancs inclosos.

Entremig, una població civil atemorida que intenta fugir --si pot-- de casa o resguardar-se dels combats. Als carrers, imatges d'agència també mostren diversos cadàvers.

Qui són els drusos de Síria

Els drusos són una de les moltes minories de Síria. Practiquen una branca de l'islam xiïta, constitueixen al voltant del 3% de la població siriana i són més de mig milió de persones. Viuen sobretot a la província de Suwayda, però també n'hi ha d'escampats a la província veïna de Daraa i als alts del Golan.

Durant la guerra civil del país, que va durar gairebé 14 anys, els drusos van formar diverses milícies per defensar-se del govern d'Al-Assad i de l'oposició. Durant anys, aquestes milícies han controlat eficaçment Suwayda, una província important estratègicament. Situada a la frontera amb Jordània i a prop d'Israel, es va escapar, primer, del control d'Al Assad i, ara, del govern rebel que el va derrocar.

Després que una coalició rebel islamista sunnita enderroqués el règim de mig segle de la família Al-Assad al desembre, les noves autoritats sirianes van començar a negociar amb els líders drusos amb la intenció d'integrar les seves milícies a l'exèrcit nacional del nou govern i de trobar un encaix de la minoria en la nova Síria.

Però molts líders drusos són escèptics amb el nou president de Síria, Ahmed al-Sharaa, i la seva promesa de protegir els drets de les nombroses minories religioses i ètniques del país. Al-Sharaa i molts dels seus ministres formaven part d'un grup rebel islamista, dominat per membres de la majoria musulmana sunnita de Síria, que abans estava vinculat a Al-Qaeda.

Durant el seu curt mandat, ha fet gestos a favor de les minories que, a vegades, no han estat acompanyats de fets concrets i no s'ha dissipat el temor que la futura síria tingui una impremta islamista sunnita massa forta.

Per què hi està involucrat Israel?

Israel té oficialment dues raons principals per intervenir al sud de Síria. En primer lloc, vol contenir forces hostils que hi ha i que considera que el poden, eventualment, amenaçar. Al marge de destruir bona part de les capacitats de l'exèrcit sirià durant la caiguda del règim d'Al-Assad, Israel també ha atacat milícies recolzades per l'Iran i altres militants islamistes a prop de la frontera israeliana.

En una altra violació del dret internacional i de la sobirania de Síria, ha expandit en 180 quilòmetres quadrats la zona que ja ocupava dels alts del Golan dels del 1967 més enllà de la línia que patrullaven els cascos blaus de l'ONU, ha fet centenars d'incursions i ha llançat un miler d'atacs aeris i terrestres contra objectius militars a tot el país, conscient que el nou règim, immers en la transició, no té forces per tornar-s'hi.

En segon lloc, Israel assegura que actua per defensar la minoria drusa, una part de la qual també viu dins d'Israel o el Golan ocupat, i que se sent incòmode amb la nova Síria. Curiosament, durant la guerra civil siriana i la brutal repressió d'Al-Assad, Israel no va mostrar gaires preocupacions per la població civil, tampoc per la drusa, a qui en comptades ocasions va permetre evacuar civils ferits cap a Israel.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, justifica així la intervenció a Síria, on la situació --assegura-- "és molt greu":

En contra del que diu Netanyahu, ni part dels drusos a Israel ni la majoria dels seus germans a Síria volen que Tel-Aviv s'impliqui més en el conflicte sirià i temen que, si se'ls associa massa amb Israel, encara estiguin més en perill en una Síria dominada per islamistes.

D'aquí que, per alguns observadors, Israel estigui jugant i ajudant algunes milícies druses, de la mateixa forma que ho va fer amb diferents grups al Líban durant dècades. L'objectiu: tenir aliats locals, debilitar i dividir els seus enemics i mantenir els estats veïns en un nivell de caos i desgovern que impedeixi que es consolidi una amenaça.

Aquest dimecres, Israel ha amenaçat el govern sirià de continuar atacant les seves forces si no retira de Suwayda: és a dir, li diu a un estat sobirà que no pot controlar una part del seu territori.

Des de dimarts que colpeja les tropes del govern que volien prendre el control de la província i, aquest dimecres al migdia, l'aviació ha bombardejat durament el centre de Damasc, llançant míssils contra el Ministeri de Defensa, captat per les càmeres de televisió locals, o també el palau presidencial.

Fa tres setmanes, després de la guerra amb l'Iran, Netanyahu cantava victòria i es felicitava per haver derrotat o debilitat molt Hezbollah, el règim iranià i Hamas.

Semblava que potser entrava en un període de calma, només trencada per l'ofensiva contínua sobre Gaza. Ara, el primer ministre israelià torna a alimentar l'estat de guerra permanent que viu la regió des del 7 d'octubre del 2023.

Justament aquest dimecres, tenia una sessió del judici per corrupció on s'asseu al banc dels acusats. Davant la crisi de Síria, ha excusat la seva compareixença de la mateixa manera que les ha evitat en altres moments de màxima tensió regional.

Les conseqüències d'aquesta crisi per al nou govern de Síria

Una de les grans pors de la nova Síria és que sigui incapaç d'encarrilar una transició i s'enfonsi en una nova guerra civil i sectària.

Els enfrontaments de Suwayda són la tercera onada de violència amb minories religioses des de la caiguda del règim d'Al-Assad.

Al març, grups armats de la minoria alauita, a la qual pertany el clan Al-Assad, van emboscar les forces del nou govern a la costa siriana i una setmana d'enfrontaments sectaris i represàlies van deixar més de 1.000 persones mortes.

Al maig, una quarantena de persones, la majoria de la minoria drusa, ja van perdre la vida en una crisi semblant a l'actual, però que es va poder tancar ràpidament.

Des que va conquerir Damasc, un dels reptes del nou govern rebel ha estat controlar tot el territori i, per això, ha mirat de buscar pactes amb les minories que el poblen, però no sempre ha estat exitós.

Si bé controla quasi tot el país, encara no ha imposat la seva autoritat al nord-est dominat pels kurds, malgrat un acord per fer-ho. I, al sud, la província que s'escapava del seu control és precisament la de Suwayda.

El que menys li convé ara al govern de Síria és enfangar-se amb una crisi que faci trontollar la transició i desviï els esforços de la reconstrucció.

En contra té la inexperiència del nou govern, la radicalitat d'alguns dels seus membres, la fragilitat de les seves institucions, l'oportunisme d'alguns líders de minories i les ingerències estrangeres que tant mal li han fet durant la seva història.