Les claus de la sentència García Ortiz: per què ha estat condemnat?
La sentència del Suprem que condemna Álvaro García Ortiz per revelació de secrets s'ha conegut aquest dimarts. La resolució s'ha fet pública 20 dies després que es fes pública la condemna al ja exfiscal general de l'Estat i que ha suposat la seva inhabilitació durant un termini de dos anys.
En la seva resolució, l'alt tribunal fa responsable "el fiscal o alguna persona del seu entorn i amb el seu coneixement" de filtrar el correu amb dades reservades d'Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.
Es tracta, concretament, d'un correu que l'advocat de l'empresari va enviar a la Fiscalia oferint que el seu client reconegués dos delictes fiscals a canvi d'un pacte per evitar la presó.
Aquest, però, no és l'únic delicte imputat a García Ortiz. La sentència, a més, considera l'exfiscal responsable d'un delicte de revelació de secrets per la difusió de la nota de premsa --publicada posteriorment a la filtració dels correus-- per desmentir la versió divulgada des de l'entorn d'Ayuso.
La condemna, però, no ha estat unànime. Dues de les magistrades de l'ala progressista del Suprem consideren que no s'ha provat que García Ortiz filtrés el correu i asseguren que no veuen delicte en la difusió de la nota informativa.
Què es considera provat?
Per argumentar la condemna, el Suprem fa un pack amb la filtració del correu i la nota de premsa posterior, que el tribunal entén que va "oficialitzar" la filtració.
Sobre la filtració, la sentència diu que o va ser García Ortiz "o una persona del seu entorn immediat amb el seu coneixement", una afirmació que mantenen malgrat que no han aconseguit cap prova directa que acrediti els fets, com podria ser per exemple un missatge o un correu.
Una falta d'indicis que malgrat tot no impedeixen que el tribunal consideri que "no hi ha una explicació alternativa raonable" a l'exposada a la sentència.
AIxí mateix, també veuen delicte en la nota de premsa que va enviar la Fiscalia als mitjans, per ordre de García Ortiz, com a resposta a la informació falsa --publicada a El Mundo-- que apuntava que havia estat la Fiscalia qui havia ofert el pacte a González Amador --i no al revés, com va passar.
Els jutges creuen que, encara que la informació ja s'hagués publicat i que volgués aclarir una mentida, el fiscal general no podia revelar dades personals i considera que la nota informativa no estava justificada. "No pot respondre a una notícia falsa mitjançant la comissió d'un delicte", diu la sentència.
En quines proves es basa?
Una de les proves en què es basa la sentència és en el fet que el fiscal general tenia accés a tota la informació, inclòs el correu filtrat.
A més, per al Suprem és sospitós que García Ortiz esborrés el contingut del seu mòbil i els seus correus el mateix dia que va saber que l'investigarien. Per als magistrats, un indici de culpabilitat.
En canvi, Joaquín Urías, professor de Dret Constitucional a la Universitat de Sevilla, considera que el relat dels fets que fa el Suprem deixa en evidència que els magistrats "no saben exactament què va passar". En declaracions a 3CatInfo, el jurista ha qualificat la sentència de "tramposa":
Són gairebé 240 pàgines, però en dediquen només sis a explicar per què creuen que és culpable del delicte de la filtració, malgrat que no hi ha proves, i només un paràgraf a la revelació de secrets.
Respecte a aquest darrer delicte, Urías considera que el fet que les dades de González Amador ja s'haguessin filtrat a la premsa fa impossible poder condemnar García Ortiz per aquesta qüestió:
No hi ha revelació de secrets quan allò ja s'ha divulgat.
On queda el testimoni dels periodistes?
El tribunal tampoc no ha tingut en compte, malgrat que els magistrats no posen en dubte ni la seva credibilitat ni la seva professionalitat, el testimoni dels periodistes que van declarar al judici i van negar que el fiscal general fos la seva font.
En aquest sentit, els jutges que signen la sentència del Suprem consideren que el secret professional els autoritza a mentir, una afirmació que Urías considera un "disbarat":
Si el tribunal considera que el testimoni dels periodistes és fals, el que és procedent és obrir un procediment per fals testimoni.
En canvi, el suprem sí que dona molta credibilitat al testimoni de la fiscal Almudena Lastra, que va assegurar que García Ortiz li havia insinuat que sí que havia filtrat el correu. "Normalment, una sentència ha d'explicar per què una persona és creïble i, en canvi, una altra no. En 240 pàgines no han trobat una frase on fer-ho", diu Urías.
Es pot recórrer contra la sentència?
Ara, García Ortiz té 20 dies per recórrer contra la sentència, malgrat que Urías dona per fet que el Suprem rebutjarà un recurs. Un cop fet això, el següent pas serà presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.
Aquest, però, només pot jutjar si s'han vulnerat drets, però no decidir sobre la culpabilitat d'un condemnat, explica el jurista.
