Les claus de l'anunci de Biden i per què creua els dits esperant Trump com a rival
Les imatges, els missatges i les absències que del vídeo de Joe Biden on anuncia que es presenta a la reelecció ens donen algunes claus de per on pot anar la seva campanya. Curiosament, no parla de la feina concreta que ha fet com a president ni tampoc de les seves grans fites legislatives, com el pla d'infraestructures, el d'estímul per la covid o el que lluita contra la crisi climàtica.
En canvi, centra el contingut en el mateix tema que el 2020: el perill que, segons ell, representa per la democràcia Trump i el trumpisme i la regressió de drets que persegueix la dreta ultraconservadora. Així, parla de "més llibertat i no de menys", "més drets i no menys" i s'hi veuen escenes contra la prohibició de l'avortament, contra les restriccions en el dret a vot, de l'assalt al Capitoli i crides a una societat més justa.
Biden creu que aquest tema apel·la més els nord-americans que no pas la feina que hagi pogut fer des que és a la Casa Blanca o la que pugui fer en un segon mandat. Una fórmula que el 2020, contra el que deien alguns analistes, li va funcionar.
Per què anuncia ara la candidatura
Aquest dimarts fa just 4 anys que Biden va anunciar que es presentava com a aspirant a la nominació demòcrata. Llavors ja va explicar que ho feia per aturar l'amenaça que veia en l'extrema dreta que Trump esperonava.
Però al marge d'aquesta coincidència, a Biden probablement li hauria costat més tornar-se a presentar si s'hagués estavellat en les eleccions legislatives del novembre passat. El seu partit va conservar el Senat i, malgrat que la inflació estava disparada, no va patir el daltabaix tradicional dels partits en el govern en unes midterm.
Si va salvar els mobles i desafiar les expectatives, en gran part va ser perquè en estats clau els candidats més trumpistes i negacionistes van fracassar i, per tant, el discurs de la por a l'extremisme que havien fet els demòcrates va donar resultats.
No s'ha d'oblidar tampoc que Biden és, com tants polítics, un home ambiciós, que va fracassar dos cops en la seva cursa per la nominació demòcrata fins que la va guanyar el 2020 i que un cop en el poder, abandonar-lo quan encara creus que tens corda molta feina per fer acostuma a ser una renúncia molt difícil per als que són a dalt de tot.
Trump, el millor rival per a Biden
Biden ha anunciat que hi torna també un cop es va aclarint què passa a les files del Partit Republicà. Si fa uns mesos feia la impressió que l'estrella de Trump s'apagava i figures com el governador ultraconservador de Florida, Ron Desantis, li podien fer ombra i disputar la nominació, ara les enquestes demostren que l'expresident es consolida com el principal favorit per convertir-se en candidat republicà, no importa que ja estigui processat per la justícia i tingui al davant més casos oberts als tribunals.
Els sondejos també assenyalen que Biden ho tindria millor davant Trump que davant d'un altre aspirant republicà; per exemple, perdria contra De Santis però guanyaria, per poc, contra Trump.
L'expresident aixeca molts anticossos entre molts nord-americans i la por que ell i el caos que l'acompanya poguessin tornar al país, confia Biden, seria suficient perquè molts independents o demòcrates desencantats votessin de nou per ell, encara que fos amb el nas tapat.
El taló d'Aquil·les de Biden: l'edat
Biden es presenta malgrat el 70% dels ciutadans (i el 51% dels demòcrates) preferia que no ho fes, bàsicament perquè creuen que és massa gran. Ara té 80 anys i ja és el president més vell de la història dels EUA. Molts veuen les seves pífies i algunes escenes d'aparent desorientació com a senyals alarmants que ja no és apte per al càrrec, i no fa falta ser un gran observador per saber que no desperta massa passions i que molts preferirien un altre candidat.
A més, la seva popularitat es manté just per sobre del 40% i avui en dia només el 41% dels electors diu que el votarà segur. Però de nou, la popularitat de Trump encara és pitjor (un 34%). De fet, la majoria de nord-americans no vol que es presenti ni Biden ni Trump.
La campanya serà un desafiament per Biden. La del 2020 li va anar molt bé perquè, a causa de la covid, va poder limitar molt la seva exposició i es va limitar a fer actes amb públic en comptagotes i la majoria d'intervencions van ser online des de la seva casa de Delaware. Aquest cop, haurà de recórrer de debò al país i, procliu com és posar la pota, correrà el risc d'exposar-se massa i a evidenciar més el seu punt més feble: l'edat.
Kamala Harris també continua
A Biden potser també l'ha ajudat a prendre la decisió el fet que la seva vicepresidenta, Kamala Harris, és encara menys popular que ell i tindria menys possibilitats de guanyar unes eleccions. Si hagués tingut un altre número dos amb més ganxo potser li hauria estat més fàcil passar-li el relleu.
Tot i això, Harris surt 13 vegades en el vídeo de Biden deixant clar que, malgrat els dubtes que pot generar ella, el tiquet del 2020 continuaria fins al 2028.
Hi ha també una variable important a tenir en compte: la hipòtesi que l'actual president no pugui acabar un hipotètic segon mandat per raons de salut no és descartable i aquí seria Harris qui agafaria el relleu i es convertiria en la primera presidenta dels EUA.
Què ens diuen els precedents de la història presidencial
Si mirem la història, Joe Biden té més opcions de guanyar que de perdre el 2024. En l'últim segle, només 4 dels 16 presidents dels EUA que aspiraven a un segon mandat han perdut la reelecció: Herbert Hoover (1932), Jimmy Carter (1980), George Bush (1992) i Donald Trump (2020).
Ser l'incumbent (el titular) ajuda a l'hora de guanyar eleccions perquè, si el país no va molt malament, una majoria de votants prefereixen l'estabilitat que dona la continuïtat d'un mateix nom al Despatx Oval o, com diu la dita, val més boig conegut que savi per conèixer.
El que tenien en comú els 4 perdedors és que van concórrer a la reelecció amb una economia amb números vermells i una sensació de país a la deriva. Per tant, si Biden aconsegueix arribar el novembre de l'any que ve amb l'economia recuperant-se amb la inèrcia positiva actual, ho tindria, sobre el paper, prou bé.
Però, com sempre es diu, un any i mig en política és una eternitat, en l'actual conjuntura econòmica incerta encara més i, si a sobre un dels dos candidats supera la vuitantena, són moltes les variables que fan impossible predir mínimament com pot acabar la cursa que avui ha començat.
