Les conseqüències del tancament dels passos fronterers dels Pirineus per part de França

La frontera francoespanyola travessa 623 km al llarg dels Pirineus i està sotmesa des de l'any 2015 a controls i tancaments recurrents per part del govern francès. L'excusa és l'amenaça terrorista, però la realitat és una altra: París vol controlar a qualsevol preu la migració que li arriba des d'Espanya.

El març de 1995 van entrar en vigor els Acords de Schengen, que van abolir els controls a les fronteres interiors de la Unió Europea i que permeten la lliure circulació entre els seus països. Ara, la frontera dels Pirineus s'ha convertit en una franja de control difuminada de prop de trenta quilòmetres d'amplada, on el govern francès ha augmentat la vigilància fronterera i ha tancat tretze passos de muntanya.

Al llarg de la frontera, la Gendarmeria francesa hi posa controls a les autopistes, les rotondes i atura gent i vehicles pel color de la pell dels seus ocupants. Els tancaments de la frontera, l'enduriment de la vigilància i l'augment de les detencions tenen una magnitud mai coneguda des de la creació de l'espai Schengen. En els darrers tres anys, han mort almenys tretze persones quan intentaven creuar aquesta frontera interior de la Unió Europea pel País Basc i Catalunya.

En el passat, la frontera dels Pirineus va ser un camí de llibertat per als republicans espanyols i els combatents de la Segona Guerra Mundial. Avui aquesta frontera és el lloc on es creuen les històries de refugiats, policies, militants solidaris i els habitants de la zona.

"Pirineus, el mur invisible" convida a seguir diversos protagonistes a la frontera, tots ells contraris al seu tancament, així com experts que en qüestionen la situació. Un d'ells és Josep Maria Tegido-Mallart, regidor de l'Ajuntament d'Espolla, que alerta del perill que suposa tenir els passos de la frontera bloquejats amb pedres de grans dimensions.

"Tenir les carreteres tancades és una situació que pot generar una catàstrofe en una situació de gent que, per la raó que sigui, intenti marxar de la zona del foc passant el coll de Banyuls i que es trobi que el coll de Banyuls està tancat, o que els mateixos serveis d'emergència no puguin utilitzar el pas perquè hi ha les pedres al mig del camí."

Marta Carola és una ramadera de la Serra de l'Albera i ha d'anar amb compte que les seves vaques no travessin la frontera.

"Totes aquestes muntanyes fan frontera amb França i ja, des de temps històrics, ha sigut un lloc de pas per pràcticament tots els colls: el coll del Tarrés, el coll de Pal, el coll de Banyuls… De gent, d'animals, de tot. Nosaltres no el tenim al cap, aquest sentit de frontera, i els animals, menys."

Al llarg de la frontera, hi ha persones i entitats que ajuden els migrants que volen travessar-la, com María José Novés, voluntària de Càritas Portbou, que els facilita roba i menjar, o Fernand Perret, voluntari del País Basc que va arribar a ser detingut, acusat d'ajudar a l'entrada d'estrangers a França.

"A poc a poc, s'ha anat creant una xarxa amb gent d'aquí per ajudar la gent que fuig. Hi ha gent que avisa, quan veu persones que tenen dificultats. I, també, hi ha gent que vol ajudar. I, esclar, sabem que ajudar-los vol dir acompanyar-los fins al centre d'acollida de Baiona, i al mateix temps donar-los alguna cosa per menjar o donar-los allotjament, si arriben al vespre, o uns quants diners, i això els pot ajudar a continuar el camí."

D'altra banda, l'Associació Nacional d'Assistència Fronterera als Estrangers (ANAFÉ) vigila la frontera italiana i la frontera espanyola, tant al costat basc com al català, per veure les pràctiques de les forces de l'ordre i les violacions dels drets que pateixen les persones exiliades que arriben des d'Espanya, i que són controlades per les forces de l'ordre franceses. La seva coordinadora, Amélie Blanchot, denuncia controls discriminatoris i facials dels exiliats.

"Sobretot és en els trens, on controlen especialment les persones racialitzades. Denunciem processos expeditius sense que aquestes persones puguin tenir accés a un intèrpret, un advocat o assistència jurídica, i la violació del dret d'asil, que no s'aplica a les fronteres interiors terrestres, tot i que és un dret internacional."

Fitxa tècnica:

Direcció: Elsa Putelat, Nicolas Dupuis

Guió: Elsa Putelat, Josep Morell, Nicolas Dupuis

Producció executiva: Jordi Vilar, Marie Régis

Producció: Sílvia Houdier Puig

Música: David Kerm

 

"Pirineus, el mur invisible" és una producció d'Ottokar Editora Audiovisual, en coproducció amb Anoki Sarl i 3Cat.