Les cooperatives d'habitatge fan un salt gràcies al finançament del banc del Consell d'Europa
Un gran cartell presideix les obres al número 126 del passeig Torras i Bages, on hi havia les antigues casernes de Sant Andreu:
Aquesta obra no és un negoci, perquè l'habitatge és un dret.
Aquest missatge esperançador va rebre el 15 de novembre les desenes de persones que hi viuran, que, molt il·lusionats, es comencen a imaginar com serà casa seva, la cooperativa d'habitatge més gran de l'Estat.
És el projecte cooperatiu en cessió d'ús de Ca l'Ordit, de la cooperativa Sostre Cívic. Es faran 62 pisos en un solar que l'Ajuntament de Barcelona els hi ha cedit per 99 anys.
Com explica Eva Ortigosa, de Sostre Cívic, tot això es fa a preus de cost, fora de la lògica de preus de mercat, per fer-los més accessibles. De fet, són pisos qualificats de protecció oficial i els socis compleixen els requisits per accedir-hi.
Els socis també són els promotors, i per fer l'obra han hagut d'avançar el 8% dels 15 milions d'euros que valdrà: un pagament inicial d'entre 13.000 i 25.000 euros per llar, en funció de la mida del pis on viuran.
Després continuaran pagant una quota mensual d'entre 400 i 900 euros per tornar el crèdit al Banc de Desenvolupament del Consell d'Europa, l'anomenat CEB.
El banc del Consell d'Europa, un impuls per al model cooperatiu
Aquest banc va concedir un préstec de 31 milions d'euros a Sostre Cívic l'any passat, i ha sigut la clau per fer el salt d'escala de la cooperativa: gràcies al crèdit estan construint nou promocions a la vegada, amb un total de 350 habitatges cooperatius per tot Catalunya. Un pas de gegant que se suma als 189 pisos que tenen i0 on ja viu gent.
El CEB va néixer després de la Segona Guerra Mundial per ajudar els països que havien patit la guerra. Ara tenen 43 estats membres, més enllà del que és la Unió Europea. I com un banc, agafen diners dels mercats financers i fan préstecs només a projectes amb un clar impacte social.
Fins al 2023 només havien prestat diners al sector públic. A partir d'aquest any van obrir els crèdits també a les entitats gràcies a les garanties que van aconseguir de la Comissió Europea.
Quan María Sigüenza, la responsable de l'àrea d'Espanya del CEB, va rebre el projecte de Sostre Cívic, va veure claríssim l'impacte social directe que aquests 31 milions d'euros tindrien per les 350 noves llars que es crearien.
És un préstec a molt llarg termini i a un interès molt baix, i permet que la gent pagui uns lloguers molt ajustats. Això fa que l'impacte sigui superior que a d'altres operacions de 200 milions que puguem fer.
El model cooperatiu s'estén per Catalunya
Aquest préstec també ha permès la construcció de cooperatives d'habitatge de Sostre Cívic a Manresa, Granollers, Lleida o Vilafranca del Penedès, també en sòl cedit de manera temporal pels ajuntaments.
Es tracta d'un model comú per a projectes completament diferents que estan dissenyats pels socis de manera assembleària. Totes les promocions tenen espais comuns, però cadascuna té la seva idiosincràsia.
Per exemple, Ca l'Ordit, la més gran, tindrà gent de totes les edats i nou habitatges destinats a persones amb discapacitat intel·lectual.
Una altra és Can 70, també a Barcelona, i serà el primer habitatge cooperatiu exclusiu per a persones grans, amb serveis compartits per a la cura de la vellesa.
Una alternativa per combatre la crisi de l'habitatge
L'anterior govern municipal d'Ada Colau a Barcelona va impulsar aquest model de les cooperatives de cessió d'ús ara fa gairebé deu anys com una alternativa més per ampliar el parc d'habitatge social a la ciutat. Una aposta innovadora i molt desconeguda que va haver d'obrir nous camins amb pic i pala amb les administracions i les entitats financeres.
El salt d'escala ha permès aprendre i agilitzar tots els tràmits.
Actualment, a Catalunya hi ha uns 400 habitatges cooperatius on ja viu gent, i 800 més en fase de promoció. Per tant, s'espera que en poc temps hi hagi 1.200 habitatges cooperatius, la meitat gestionats per Sostre Cívic.
Com apunta Eva Ortigosa, d'aquesta cooperativa, aquest model és clau per sortir de la crisi actual: "Encara hi ha molt de camí a fer per aconseguir que es prioritzin entitats sense afany de lucre al davant dels promotors privats per tirar endavant tot aquest repte de nou habitatge públic al país."
Assegura que el model s'està consolidant, però que cal una aposta tant des de l'Institut Català de Finances com d'altres agents perquè el sector de l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús pugui continuar creixent a Catalunya, seguint el rastre de l'admirat model vienès.
