Les dades darrere la polèmica per la durada de les baixes laborals i el pressupost dels CAP
Els últims dies ha entrat en el debat públic la possibilitat de pagar incentius als centres d'atenció primària que escurcin les baixes de treballadors amb diagnòstics més ràpids.
En aquesta polèmica, hi ha crítiques i recels per part de partits polítics, sindicats i associacions de pacients, i només patronals com Pimec s'ho miren de bon ull.
Els metges demanen posar el focus en la dotació de més recursos per a la primària i no en la durada de les baixes.
Diners vinculats a objectius assolits
Al pressupost anual que reben els CAP, fa més de deu anys que hi ha un 5% que està vinculat al compliment d'una vintena d'objectius destinats a millorar l'atenció al pacient, com percentatges de vacunació, control de diabetis o prevenció del tabaquisme.
Dins d'aquests objectius, es va introduir que la durada de les baixes no superés el temps esperable segons el diagnòstic. És, per tant, una part molt reduïda del pressupost de l'atenció primària.
Aquest 2026 s'ha acotat aquesta part a les baixes osteomusculars i mentals.
Segons Salut, aquestes dues afeccions destaquen en l'endarreriment del diagnòstic, perquè, en el cas de la ressonància magnètica, hi ha un temps mitjà d'espera de 66 dies i, pel que fa a la primera visita de Psicologia i Psiquiatria, cal esperar 36-37 dies, segons les últimes dades oficials.
La Generalitat assegura que "no es tracta ni de reduir el nombre de baixes ni de reduir-ne la durada".
Segons Jordi Vilana, director general de Professionals de la Salut, han vist que "hi ha problemes organitzatius, d'accés a proves, especialistes, i es tracta que duri el que hagi de durar".
No és gestionar baixes laborals, sinó que es tracta de gestionar processos clínics.
Salut nega que es vulgui incentivar amb més diners els centres que compleixin aquests objectius de qualitat. "No són diners addicionals, sinó que es deixen de cobrar si no compleixen els objectius".
Els metges recelen de la mesura
Des de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), els professionals donen suport a les millores en el sistema per a un diagnòstic precoç, però recelen de les conseqüències i de l'eficàcia de la vinculació d'objectius a la durada de les baixes.
"El que cal resoldre no és la durada d'una baixa, sinó l'accés a les proves que permeten el diagnòstic i tractament precoç i això pot acostar la durada de les baixes a aquests estàndards que s'estan defensant", diuen des de la CAMFiC.
Antoni Sisó, metge de família i president d'aquesta associació, creu que "aquestes propostes tenen un punt de coerció, que fa que els pacients desconfiïn de la proposta del metge":
Trenca la confiança, que és clau en la relació entre el metge de capçalera i el pacient.
Des del Col·legi de Metges de Barcelona també creuen que "tot aquest soroll no ajuda a generar confiança", com diu el vicepresident i metge de família Jaume Sellarès, que destaca que "el codi deontològic obliga el metge a fer les coses d'una determinada manera".
L'ètica passa per davant de tot i també dels incentius econòmics.
En tot cas, Sellarès creu que "es poden incorporar nous recursos per fer accions més propositives per millorar la salut, però salvaguardant la confiança".
