Les derivades de la carpeta de la malversació
Després dels indults i del delicte de sedició, ara és el torn de la malversació. La crònica política catalana va saltant d'entrada en entrada del diccionari de termes jurídics que periodistes i opinió pública anem incorporant sobre la marxa, fent cursets intensius obligatoris per no perdre el fil de l'actualitat.
La malversació va ser un dels delictes que el Tribunal Suprem va atribuir als organitzadors del referèndum de l'1 d'octubre, però va passar força desapercebut en el seu moment, davant d'altres de més contundents i categòrics com el de sedició.
Però la carpeta de la malversació amaga un recorregut interessant, amb derivades com les que s'estan discutint aquests dies a nivell estatal, amb el PSOE, Unides Podem i Esquerra Republicana negociant punts i comes del nou redactat al Codi Penal.
La sentència del Suprem incloïa el desviament de fons de la Generalitat per a la celebració del referèndum, tot i que el ministre d'Hisenda d'aleshores, Cristóbal Montoro, va insistir davant del jutge Marchena i la resta del tribunal, que els comptes de la Generalitat estaven intervinguts el 2017 i que no es movia ni un euro sense que ell se n'assabentés.
Hi havia un "control absolut", segons Montoro, i les urnes no es van pagar amb diners públics. Tot i així, la malversació va afegir anys de condemna a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.
Ara es vol canviar el redactat del delicte de malversació, per rebaixar-ne les penes. Esquerra intenta separar els casos en què els diners desviats van a parar a la butxaca dels polítics dels que no, per evitar la presó als càrrecs encara pendents de judici.
Però el PSOE i Unides Podem prefereixen una reforma més conservadora. La por a ser acusats de tous davant dels casos de corrupció que de forma estructural recorren les institucions públiques segurament hi té molt a veure.
Encara en tenim per dies, de sentir anades i vingudes sobre la redacció d'aquest delicte. I segur que un cop s'arribi a un acord, la malversació desapareixerà del mapa de l'actualitat tan de cop com hi ha irromput.
És un debat que ha de servir -sí- per avançar en la desjudicialització de la política, però que, a la pràctica, acabarà beneficiant -a tot estirar- una quinzena de persones.
Mentrestant, la llei més important de l'any, la que afecta des del primer a l'últim dels catalans, des del primer a l'últim dels àmbits del dia a dia del país, encara està pendent d'acord. Els pressupostos de la Generalitat continuen sense tirar endavant i Catalunya podria perdre els 3.000 milions extra amb què el govern espera comptar pel 2023. Qüestió, com tot, de prioritats.
