Les escurabutxaques resisteixen als municipis amb rendes baixes: quantes n'hi ha a cada població
En un de cada tres bars de Catalunya hi ha almenys una màquina escurabutxaques. Tot i que la xifra va a la baixa --fa deu anys, es podia jugar en un 44% dels locals--, encara hi ha 28.150 màquines arreu del país, repartides de manera força desigual.
Si ens fixem en com estan distribuïdes pel territori, veiem que un 66% dels municipis catalans té algun local d'hostaleria amb, com a mínim, una escurabutxaques. Això són 600 municipis, de diferents dimensions i en totes les comarques.
La ciutat que té la ràtio més alta és Castelló d'Empúries, amb 48,6 màquines per 10.000 habitants, segons dades consultades per l'ACN.
Tant la quantitat de màquines com el nombre d'establiments on se'n poden trobar s'està reduint amb els anys. Segons el president de l'Associació Nacional d'Empresaris de Màquines Recreatives de Catalunya, Carlos Duelo, això respon a diversos factors.
D'una banda, es deu a una transformació progressiva del sector de la restauració, amb l'augment de locals especialitzats com cafeteries i vinoteques en detriment dels bars de barri, on més s'acostumen a trobar aquestes màquines.
Una altra de les explicacions és l'auge del joc en línia. Des de 2017, la quantitat d'euros que els ciutadans han jugat en línia s'ha triplicat.
Més màquines en municipis més pobres
Per bé que l'oferta de locals amb màquines escurabutxaques es reparteix de manera desigual pel territori, no ho fa de manera casual. Als municipis amb rendes més baixes, hi ha un 40% més d'establiments que als municipis de més de 1.000 habitants més benestants.
En localitats de més de 1.000 habitants amb rendes per sota de la mitjana --situada als 19.140 euros anuals el 2022--, hi ha 21,5 bars amb màquines escurabutxaques. La xifra baixa fins als 15 establiments en municipis situats per sobre la mitjana.
Unes dades que corroboren que una mala situació econòmica pot derivar més fàcilment en una addicció a aquest tipus de joc. Segons el metge psiquiatre especialista en addiccions, Josep Maria Fàbregas, el fet que el premi sigui immediat i proporcionalment alt explica que "en les zones més desfavorides, l'oferta sigui molt més alta".
Beneficis i despeses per al restaurador
Una màquina factura, de mitjana, entre 1.000 i 3.000 euros mensuals, depenent del local. Per llei, ha de tornar al voltant d'un 70% del que recapta en forma de premis als jugadors. La resta, es reparteix a parts iguals entre l'empresa propietària de la màquina i el propietari del local, que guanyen entre 150 i 450 euros mensuals.
A aquests beneficis s'hi han de sumar diverses despeses, com el manteniment i servei tècnic, que van a càrrec de l'operadora i l'electricitat i la llicència municipal, a càrrec del bar.
A més a més, el restaurador també ha de pagar una quota fixa en concepte d'impostos pel joc, que voreja els 4.000 euros anuals per màquina i que recapta la Generalitat.
Les escurabutxaques, font principal d'ingressos pel joc
Catalunya és la comunitat autònoma amb la fiscalitat més alta sobre el joc, amb una pressió fiscal del 23,8%. Els ingressos derivats de tributs sobre el joc presencial --com les màquines escurabutxaques, els bingos i casinos, o les rifes-- van a parar a mans de la Generalitat.
L'estat espanyol, en canvi, recapta impostos pel joc en línia, excepte els derivats de la Loteria de Catalunya.
L'any passat, Catalunya va recaptar més de 235 milions d'euros de tributs sobre el joc. La majoria provenen de les màquines escurabutxaques (142 milions), seguit del bingo (35) i dels casinos (22). Els ingressos de l'impost sobre el joc en línia (35) provenen de transferències de l'Estat, i ha estat la xifra més variable al llarg dels anys: des de 2014, s'ha multiplicat per 4.
Les conseqüències de l'addicció al joc
Tot i els beneficis que poden comportar per als restauradors, empreses operadores i administracions, les màquines recreatives també tenen una cara fosca.
Segons dades del Ministeri de Sanitat el 2024, a Espanya, un 3,6% de la població entre 15 i 64 anys ha jugat a màquines d'atzar. D'aquests, es considera que un de cada cinc practica un joc problemàtic o addictiu.
A diferència de locals com els casinos, l'accés als bars i restaurants amb escurabutxaques és lliure i no sempre es comprova l'edat dels clients. L'entorn sovint afavoreix a normalitzar els jocs d'atzar i redueix la percepció de risc.
Les conseqüències de l'addicció al joc són comparables a altres tipus d'addiccions, i poden derivar en problemes de salut mental, deutes econòmics greus i trencament de vincles familiars i socials, entre d'altres.
Tot i que Catalunya té una regulació del joc, hi ha grans diferències entre els casinos i salons i les restriccions que s'apliquen als locals amb escurabutxaques.
Entre les tasques pendents, hi ha la limitació de l'accés i d'horaris a les màquines, la implementació de sistemes de verificació de l'edat i un esforç de sensibilització i informació.
