L'ofici d'educar (El suplement)
Les extraescolars en temps de Covid: segures i imprescindibles?
El sector de l'educació en el lleure viu amb preocupació l'inici de curs i la disminució de les inscripcions
08/10/2020 - 11.18 Actualitzat 12/10/2020 - 17.09
Fa uns dies, el Procicat va definir la normativa per a extraescolars, colònies i sortides escolars, que estableix la mascareta a partir dels 6 anys i determina que poden coincidir grups en una mateixa instal·lació, però sense barrejar-se. A diferència dels grups classe, però, s'ha de garantir la distància d'un metre i mig, i, per tant, la superfície d'espai disponible ha de permetre aquesta separació entre integrants del grup. A més, sempre que sigui possible, cal fer les activitats a l'aire lliure.
Les entitats de lleure es queixen que aquest protocol ha arribat tard i demanen que famílies i administració els facin costat. Moltes ja han hagut de tancar i d'altres han fet un gran esforç d'adaptació i reinvenció. Aquest és el decàleg que defensen sobre la importància de les activitats extraescolars:
1. Són fonamentals per a la formació integral, no són un extra per a l'educació. La directora d'Aliança Educació 360, Fathia Benhamou, creu que el retorn a l'escola inclou també les extraescolars, puntal de la socialització, i molt vinculades al municipi a través de les entitats de barri.
"Les extraescolars permeten posar en pràctica els aprenentatges en un context real/vivencial, i adquirir competències bàsiques, com el pensament crític, l'empatia, desenvolupar valors democràtics i inclusius, descobrir talents i vocacions i millorar el rendiment educatiu, que no es desenvoluparien si no es fessin."
2. Oferir oportunitats educatives fora de l'escola és essencial per combatre la bretxa educativa. Durant el confinament, les extraescolars que més es van abandonar, un 83%, van ser les que es feien als centres educatius. Des de Fundesplai veuen clar que hi ha desigualtat social i territorial.
"Ens hem acostumat a un excés de privatització de les extraescolars, i cal un pas endavant de l'administració per afavorir la igualtat d'oportunitats."
3. Són segures. L'èxit de les activitats de l'estiu avala que les extraescolars són segures, segons el responsable de l'àrea de programes escolars de Fundesplai, José González, que explica que van tenir 65 grups aïllats i només un positiu.
"L'escola i les extraescolars no són la causa dels positius, sinó una conseqüència del que fan les famílies en societat. El protocol del Procicat és la mateixa pauta que a l'estiu i al setembre, tot i que hi ha més concreció, però encara hi ha algunes contradiccions, i per ara serem més prudents que el protocol, perquè som els responsables del que pugui passar."
4. Les entitats han fet un gran esforç d'adaptació. La majoria s'han reorganitzat per potenciar la modalitat online i els està funcionant molt bé. Tot i això, mantenen les activitats presencials i han reforçat les mesures de seguretat (desinfecció, ventilació, grups reduïts), com ens asseguren des d' Aula 7, Codelearn, Fabra Formació i Nova Kid.
"Es recomana en les activitats no compartir material, excepte en activitats com el bàsquet, en què la norma diu que quan s'acabi l'activitat del grup estable s'ha de desinfectar la pilota."
5. Cal aprofitar les noves oportunitats educatives de la virtualitat. Des del portal d'Activitats Educatives de Catalunya, Activitum, aposten per fomentar activitats educatives molt ben preparades online i que són econòmiques.
"Es pot assistir, per exemple, a una classe de música de Barcelona si es viu a la Vall d'Aran, o rebre classes d'anglès d'un professor nadiu dels Estats Units."
Tot i això, Fundesplai recorda que "mai no es pot substituir el valor presencial de l'extraescolar pel que fa al vincle, l'acció comunitària i la relació amb l'entorn".
6. No deixar caure el sector. Des del sector de l'eduació en el lleure coincideixen que hi ha hagut una davallada de les inscripcions i un cert recel a apuntar els fills a fer diverses extraescolars.
"En lloc de tres o quatre activitats com feien abans, ara en fan una o dues, i també han baixat les activitats d'interior (música, dansa, teatre) a favor de les que es fan a l'aire lliure, com les esportives."
7. No privar els fills del que els agrada. Famílies com la de Sònia Busquets, amb un fill de 7 anys que fa natació, bateria, clarinet, Play Time i multiesport, i una filla d'11 que és gimnasta i s'entrena entre tres i quatre dies a la setmana, i també fa dansa i piano, mantenen que en cap moment s'han plantejat fer-se enrere.
"El més important era normalitzar la situació després del confinament i recuperar el lleure, els amics i la diversió."
8. La pandèmia ha fet reinventar les extraescolars. Les extraescolars són itineraris de vida i permeten donar sortida a les necessitats vitals dels infants.
"Teníem la creença a l'estiu que no es pot fer lleure sense contacte físic, i hem descobert que sí que es pot! Fent prendre consciencia als infants, disposant d'un espai adequat per mantenir les distàncies i amb grups més reduïts; i els nens van sortir molt contents."
9. Educar des del coneixement i la responsabilitat. Davant de la pandèmia no hem d'educar des de la por i la culpabilitat o renyar, sinó des de la motivació.
"La majoria de nens tenen més interioritzades les normes de seguretat que els adults. La pandèmia ens ha ajudat a valorar el que realment importa."
10. Les extraescolars són una aposta de ciutadania de futur. Segons la iniciativa americana ExpandED Schools, l'infant que als 12 anys ha pogut participar en oportunitats educatives acumula 6.000 hores més d'educació que el que no ho ha pogut fer.
"Les extraescolars permeten adquirir competències fonamentals per al segle XXI. En aquest context d'emergència sanitària i després del confinament, cal més educació, i és imprescindible l'acció pública per garantir l'accés per tots els infants a les extraescolars."
Però més monitors, més espai i reducció de ràtios suposa un cost afegit per a les extraescolars. Qui ho pagarà? Fundesplai demana més ajuda pública, perquè l'augment de preu sempre repercuteix en les famílies.
Avui és notícia
El ministeri investiga si el brot de pesta porcina africana ha sortit d'un laboratori
S'amplia la prohibició d'accés als espais naturals per la pesta porcina: consulta els 91 municipis
El pes del sector porcí català: 4.260 milions d'euros de negoci a l'exterior
La Comissió Europea desaconsella sacrificar senglars i recomana deixar que el virus actuï
Senglars: d'estar prop de l'extinció a ser un risc per a l'expansió de la pesta porcina africana