Les hipoteques s'encareixen per primer cop en dos anys: l'euríbor tanca el març al 2,56%

Males notícies per als hipotecats amb tipus variables. Quan a principis d'any tot feia pensar en una estabilitat de l'euríbor entorn del 2%, gràcies a una inflació controlada, la guerra al golf Pèrsic ho ha capgirat tot.

L'indicador amb què es calculen les hipoteques variables ha passat del 2,22% del tancament de febrer al 2,56% a finals de març.

Amb aquesta dada, una hipoteca de 189.000 euros, la mitjana de Catalunya, finançada a 30 anys a un euríbor més un 1 per cent, s'encarirà 15 euros al mes i 180 euros l'any.

Begoña Castro, presidenta del Grup d'Assessorament en Inversions Financeres del Col·legi d'Economistes, creu que l'ascens brusc de l'euríbor pesa i pesarà en l'ànim dels hipotecats: "Només l'expectativa de noves pujades ja frena el consum, sobretot dels que tenen hipoteques, que a partir d'ara aniran amb el fre de mà posat."

I alerta que qui ho pot notar és el turisme, "que és on es comença a retallar perquè és prescindible; alhora baixa la demanda en general".

De fet, en taxa diària l'euríbor ha superat el 2,9% i això apunta a cotes més altes sempre que la guerra de l'Orient Mitjà no s'acabi ràpid.

Torna la gran inflació del 2022?

La gran pregunta és què pot passar si el conflicte s'allarga més del que diuen el president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu equip. Parlen de setmanes, però ara mateix ningú pot posar la mà al foc per aquesta previsió.

I, tot seguit, en la ment de molts reapareix l'escenari inflacionista del 2022, després de la invasió russa d'Ucraïna. Aquell estiu, arran dels preus disparats del gas i del petroli, l'IPC va fregar el 10% a Catalunya. Es podria repetir tot allò?

Segons Castro, l'escenari d'ara és diferent: "Aleshores es va passar del -0,5% fins al 4%. Vull pensar que ara ho faran de manera més gradual. Seria passar del 2% fins a un 2,75%, que és el que preveu Christine Lagarde (presidenta del BCE). Amb la lliçó apresa del 2022, aquest cop farà la seva tasca, apujar els tipus, però amb més cautela."

L'estagflació, el risc en l'horitzó

Si el Banc Central Europeu es veu obligat a apujar els tipus d'interès per frenar un nou brot inflacionista, el teixit empresarial i el mercat laboral ho poden notar de manera negativa.

La teoria diu que amb el preu del diner més car s'inverteix menys i per tant es contracta menys. De fons, un fantasma que alerta els economistes: l'estagflació, un fenomen que es va fer famós durant els anys 70, justament després d'una crisi energètica, la del 1973.

Castro subratlla que "una pujada de tipus vol dir pujada del cost del finançament de les empreses, cosa que vol dir que no hi ha creixement. És un còctel perillós per a les empreses. Fins ara hem vist que l'economia creixia i que pujaven les borses. Això no té cap sentit i potser ara hi haurà una parada per tornar a pujar".

Una altra crisi econòmica seria la tercera en només sis anys després de les provocades primer per la pandèmia i en acabat per la guerra d'Ucraïna.