Les hores d'entreteniment amb pantalles durant el confinament no aportaven més benestar

Durant el confinament, cada persona va utilitzar les pantalles una mitjana diària de 9 hores i 16 minuts. Però utilitzar més la tecnologia sembla que no va ajudar a tenir més benestar, sinó, sovint, tot el contrari.

Són dues conclusions que es desprenen d'un estudi basat en una enquesta a més de 9.300 persones a l'Argentina, Colòmbia, l'Equador,  Espanya, Guatemala, Mèxic, el Perú, el Salvador,  l'Uruguai, Veneçuela i Xile. Les dades es van recollir entre el 29 de març i el 20 de juny.

L'estudi ha estat elaborat per investigadors del grup Joves en Transició de la Universitat de Navarra. Ha estat publicat per l'Observatori Social de La Caixa.

Un 17% no va veure afectat el seu benestar

L'objectiu dels autors era estudiar la relació entre el benestar i l'ús de la tecnologia durant el confinament. D'entrada, només un 17% dels enquestats afirmen que el seu benestar no s'ha vist afectat pel confinament. El grup més nombrós, un 45%, és el dels que diuen que ho passaven una mica pitjor. Un 28% ho van passar força pitjor. I un 10%, molt pitjor.

El grau de benestar es basava en uns índexs que anaven des de 0 -malestar absolut- a 10 -benestar absolut. Es basava en diverses sensacions positives i negatives, expressades per cada enquestat, però també en la valoració de certes respostes i en tres indicadors per mesurar els nivells d'ansietat, depressió i estrès.

La primera conclusió de l'estudi és que el 16% dels que han respost tenien nivells de benestar menor de 5. La majoria, un 57%, estaven entre el 5 i el 8. I el 27% estava per sobre del 8 i, per tant, amb nivells alts de benestar.

Pitjor per a dones, joves i gent sense estudis superiors

Però, quin tipus de persones tenien menys benestar? Segons els resultats, eren les dones, els joves i els que no tenen estudis. Destaca el fet que hi ha molt pocs majors de 50 anys amb nivells baixos de benestar i més del 40% tenien puntuacions de 9 o 10.

Segons els autors, la raó pot ser que la interrupció de les rutines diàries, com anar a l'escola o la feina, i l'alteració de les relacions socials o el lleure tenien un gran impacte en el benestar, sobretot dels joves.

La següent pregunta seria si l'ús de tecnologia ha contribuït o no a millorar el benestar. D'entrada, l'estudi assenyala que l'ús dels dispositius va augmentar molt. Per a un 19% s'havia incrementat molt i per a la majoria, un 52%, força.

De mitjana, la gent passava 9 i hores i 16 minuts diaris davant de les pantalles. I la major part del temps, 5 hores i 22 minuts de mitjana, es dedicava, segones les respostes, a treball o estudi. Aquest temps inclou les classes en línia.

La resta d'usos ocupaven un temps menor: principalment els dispositius es van fer servir per comunicar-se amb amics i familiars i, en menor mesura i en ordre descendent, a xarxes socials, entreteniment i videojocs.

Més entreteniment amb pantalles, menys benestar

Quant a si això ha fet augmentar el benestar, cal separar l'ús que se n'hagi fet. Així, com més estona es dedicava a l'ús de pantalles sense relació amb la feina o l'estudi, menor era el benestar aconseguit. Els que van dedicar més temps a xarxes socials, entreteniment o comunicar-se amb altres tenien nivells més baixos de benestar.

En canvi, l'ús moderat, de dues hores o menys, sí que podia contribuir a millorar el benestar.

També es distingeix entre professionals i estudiants. Els primers mostren nivells més elevats de benestar i els segons. menys, al marge de quant de temps dediquessin a aquestes activitats.

I a quina activitat de lleure es dedica el temps de pantalles també influeix. Els que la feien servir més per evadir-se, entretenir-se o relaxar-se, tafanejar en la vida dels altres, consumir pornografia o jugar en línia tenien caigudes més importants de benestar. Fins i tot un 12% dels que les feien servir per informar-se sobre el coronavirus tenien menys benestar.

I tot això concorda amb una altra dada: un 29% dels participants que van augmentar el temps dedicat a l'exercici físic tenien nivells elevats de benestar. Tot i que la diferència amb els que el van disminuir i tenen molt benestar no era gaire: aquests signifiquen un 24%.

Més benestar amb exercici físic

Dedicar més temps a aficions sense pantalles era molt més beneficiós. Un 30% dels que ho van fer tenien benestar alt, per només un 20% dels que van reduir el temps dedicat a aquestes activitats.

També, com és lògic, la relació amb familiars i amics va influir en el benestar. Era més elevat entre els que estaven satisfets d'aquestes relacions i molt menor entre els que se sentien poc o gens satisfets.

De tot això es podria desprendre, entre altres coses, que el benestar era inversament proporcional al temps dedicat a les tecnologies. Però els autors alerten sobre conclusions precipitades, perquè hi pot haver una altra explicació: que les persones amb nivell més baix de benestar fessin servir més la tecnologia per a l'evasió.

Com en els estudis epidemiològics, cal distingir molt bé el que són causes i conseqüències i intentar esbrinar què va ser primer: el malestar o la tecnologia.