Les incidències a Rodalies, al descobert: 12.000 trens amb retard i més de 3.000 cancel·lacions
És matí de dimecres a l'estació de Rodalies a Arenys de Mar, al Maresme. Mig centenar de persones creua apressadament el túnel soterrani per canviar d'andana. Els dos trens que havien de sortir des d'aquí cap a Barcelona, un a les 6.59 h i un altre a les 7.06 h, continuen immòbils.
"Ara estem esperant si arriba el de les 7.13 h, que ve de Blanes, però fa una estona estava a Sant Pol, aturat." En Joan Francesc, veí d'Arenys, és el nostre guia ferroviari perquè a les pantalles de l'estació no s'informa de cap alteració del servei.
"Això és cada dos per tres, i com que no ens diuen res la gent vinga, amunt i avall." Com ell, desenes de persones consulten les aplicacions al telèfon i, encara desorientades, escruten l'horitzó esperant veure-hi el tren que esperen.
A la mateixa hora que a Arenys falla l'arrancada de l'R1, una incidència a la infraestructura a Castellbisbal afecta l'R8. És un matí més a Rodalies.
3CatInfo ha pogut accedir, en exclusiva, a les dades que revelen la realitat que viuen els usuaris dia a dia: entre el gener i el setembre del 2025 es van registrar, en el conjunt de la xarxa de Rodalies i Regionals de Catalunya, 922 incidències amb afectació rellevant en el servei. Són aquelles que van causar retards de més de 100 minuts o cancel·lació de trens. Són, de mitjana, gairebé 3 i mitja al dia.
Aquestes incidències han provocat que 1.984 trens s'endarrerissin. Entre tots, van acumular prop de 270.000 minuts de retard. A més, 3.054 combois directament es van suprimir.
Com a conseqüència, més de 3,4 milions de passatgers es van veure afectats en el conjunt de línies arreu de Catalunya.
Incidències en el servei 9 de cada 10 dies
Les afectacions en la circulació de trens no són flor d'un dia. Aquest 2025, fins al setembre, s'havia informat d'incidències a la xarxa un 93% dels dies.
Dit d'una altra manera: només una vintena de dies durant aquests nou mesos hi ha hagut normalitat al servei.
El calendari mostra que hi ha hagut setmanes senceres amb afectacions continuades. El pitjor moment va ser del 7 de gener al 28 de febrer, període en el qual es van registrar incidències rellevants cada dia. Això són 58 dies seguits sense bon funcionament de la xarxa.
I quants dies seguits ha funcionat bé? La xifra és ben escarransida: dos, els del cap de setmana del 3 i 4 de maig.
L'apagada, el dia més crític, però no l'únic
Més enllà de la fotografia general d'incidències dia sí, dia també, hi ha hagut jornades que han concentrat moltes afectacions al servei.
No sorprèn que el dia en què més trens van ser endarrerits o suprimits va ser el 28 d'abril, el dia de l'apagada elèctrica. Hi va haver canvis en gairebé un miler de combois.
També destaquen, pel que fa a afectacions, el 17 de març quan, coincidint amb una vaga de Renfe, més de 400 trens van acumular retards i cancel·lacions; el 12 de juliol, amb afectacions meteorològiques; i el 28 de juliol, quan una avaria va impedir la circulació habitual de 200 trens.
Adif, causa principal de les incidències
Les dades a què ha pogut accedir 3CatInfo, i que fins ara no s'havien fet públiques, entren amb detall en cadascuna de les incidències.
A l'hora de distribuir-les per causes, en destaca una amb claredat: Adif, l'administració d'infraestructures ferroviàries, és a l'origen de prop de la meitat d'incidències.
Parlem de problemes com avaries a la catenària, als sistemes de senyalització, de comunicació o als canvis d'agulles que impedeixen als trens circular amb normalitat.
La segona causa més habitual són les alienes al servei (per exemple, per atropellaments de persones) i, en tercer lloc, les provocades per l'anomenat material rodant, és a dir, els trens. Aquí hi trobem de tot: avaries dels frens, de les portes o l'escalfament dels eixos.
El mes de març, al Parlament, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va revelar que un de cada quatre trens de Rodalies no estava operatiu. Dies després, el president de Renfe, Álvaro Fernández Heredia, matisava aquestes dades.
Són responsabilitat de l'operadora del servei, Rodalies Renfe, menys del 10% de les incidències. La principal causa dels retards que són culpa de l'operadora és que no hi hagi el maquinista a l'inici del servei.
També destaquen les incidències de material, que poden incloure, sobretot, avaries; i les causes alienes, com ara atropellaments, presència d'objectes a la via o robatoris de cable.
Les afectacions s'acumulen els dilluns i a primera hora del dia
Els dilluns són sovint un dia difícil a la xarxa ferroviària. Tenint en compte les dades del que portem del 2025, gairebé un 20% dels trens que s'endarrereixen o es cancel·len ho fan a causa d'incidències que comencen els dilluns.
També destaquen els divendres, amb un 17% del total de trens afectats.
D'igual manera, moltes de les incidències de Rodalies i Regionals es detecten a l'inici del servei, entre les 5 i les 7 del matí. Per això, un 20% dels endarreriments i les cancel·lacions estan relacionats amb incidències que tenen lloc en aquest moment del dia.
L'hora de dinar també és un altre moment problemàtic. Un altre 16% dels trens endarrerits o suprimits són conseqüència de les incidències registrades entre les 2 i les 4 de la tarda.
Promeses de millora, sense data
"Ara mateix, s'està fent una inversió històrica a Rodalies." És la línia de defensa de Renfe quan se'ls pregunta per les contínues afectacions al servei.
En paraules del seu portaveu, Antonio Carmona, les obres en marxa fan que "el sistema sigui menys resilient davant les incidències que es puguin produir". "La capacitat de recuperació", argumenta, "és menor que en situació normal". Això explica que, en algunes ocasions, una avaria en un tren pugui provocar una reacció en cadena i afectar més d'una línia.
El cert és que d'inversions en marxa, n'hi ha: després de les promeses que van quedar en no res, com el Pla de Rodalies del 2009 (dels 4.000 milions d'euros previstos, se'n van invertir 600), el 2020 se'n va posar en marxa un de nou amb actuacions en molts punts de la xarxa. Preveu una despesa total de 6.345 milions fins al 2030; a hores d'ara, s'ha superat els 2.000, amb actuacions tan rellevants com el desdoblament de la línia R3.
A més, l'any vinent han d'entrar en servei els primers trens nous del centenar que ha comprat Rodalies.
I, tot plegat, coincideix amb les llargues negociacions del traspàs del servei. En les pròximes setmanes, s'ha de concretar la creació de la nova empresa mixta entre la Generalitat i l'Estat, de nom Rodalies de Catalunya, que ha d'assumir la gestió d'un servei en hores baixes.
