Diuen que hi ha milers de maletes perdudes a l'aeroport del Prat de Barcelona. Arriba la gent, però no les maletes. La culpa, com sempre, és del txa-txa-txa: que si falta personal, vagues, protestes, cues, retard, cancel·lacions.
La gent vol volar i les maletes també. Perquè, clar, no és que es que perdin les maletes, no. Les maletes no es perden: s'escapen, fugen, toquen el dos, s'exilien. Perquè no volen anar a Barcelona, Londres, Pernambuco o Vladivostok. Les maletes volen anar on no les trobi ningú. On no els toquin els nassos.
Les maletes volen fer vacances. De turistes. De ciutats. D'estiu. N'estan fartes. De gent. De masses. De gernació. De presses. De neguits. De suor. De ruqueries. De tot. Les maletes saben, guarden dins seu, el saber, el coneixement, el veritable motiu de la seva fugida en massa, inajornable, contundent, decisiva i honestament i clarament sincera: on hi ha l'home hi ha el perill.
Per a una maleta i per a tot la humanitat ja sia animal, mineral o sideral.
