
Les obres de l'L8 encaren una nova fase amb l'excavació del pou per a la tuneladora
La Generalitat cobrirà la zona amb una nau per minimitzar el soroll i les molèsties
03/06/2025 - 18.38 Actualitzat 03/06/2025 - 22.34
Aquest mes de juny començarà l'excavació del pou d'atac per on haurà d'entrar la tuneladora de l'L8, que, si tot va bé, construirà un nou túnel al subsol de Barcelona el primer trimestre de l'any vinent.
Així doncs, un cop s'han executat les parets perimetrals del pou d'atac, les anomenades pantalles, les obres per unir les estacions de Pl. Espanya i Gràcia de FGC a través d'un túnel entren en una nova fase.
Una nau per "encapsular" el soroll
Conscient de les molèsties que pateixen, i sobretot patiran, els veïns, la Generalitat ha decidit cobrir tota la zona del pou d'atac amb una gran nau de 15 metres d'altura, per minimitzar el soroll.
Serà una infraestructura que es començarà a aixecar al juliol a la Gran Via, entre els carrers Llançà i Vilamarí. Quan estigui acabada tindrà uns cent metres de longitud. L'objectiu, segons ha explicat el Departament de Territori, és "encapsular" el soroll gràcies als panells fonoabsorbents.
La instal·lació d'aquesta nau no suposarà cap ampliació de l'espai que actualment ocupen les obres del pou d'atac. Aquest, de fet, serà el punt neuràlgic de tota l'obra, ja que per aquí sortiran les terres que vagi escopint la tuneladora (que després aniran soterrades fins al parc de Joan Miró) i per on s'aniran entrant els materials.
Tot i que no hi ha precedents amb aquestes dimensions, aquesta estructura ja s'ha fet servir altres vegades, com per exemple en la construcció de l'estació Ernest Lluch del metro.
També de forma imminent, aquest juliol, començaran les inspeccions tècniques als edificis que són en l'àrea d'influència d'aquesta primera fase de les obres, uns 1.200 habitatges. L'objectiu és deixar constància del seu estat actual de cara a detectar la possible aparició de deficiències un cop es comenci a perforar el subsol. Per controlar els moviments de les obres també s'instal·laran instruments d'auscultació.
Connectar les línies del Vallès i Llobregat-Anoia
La tuneladora haurà d'obrir un túnel de quatre quilòmetres, que pujarà per Urgell i, després de fer una petita corba a Francesc Macià, seguirà per la Travessera de Gràcia fins a arribar a la plaça Gal·la Placídia.
D'aquesta manera, es connectaran les estacions de Pl. Espanya (on actualment finalitza la línia Llobregat-Anoia) i de Gràcia (per on passa la línia del Vallès).
Durant aquest trajecte es construiran tres noves estacions: Hospital Clínic, Francesc Macià i Gràcia, on la parada existent també es remodelarà.
És una gran obra d'infraestructura que es va plantejar fa més de 20 anys i que costarà més de 400 milions d'euros. La connexió de les dues línies hauria d'estar acabada el 2029 o 2030. Quan sigui una realitat, es preveuen guanyar 19 milions de viatgers anuals.
Diferències amb l'L9
Els preparatius per a l'arribada de la tuneladora de l'L8 coincidiran amb la represa dels treballs d'una altra tuneladora, la de l'L9 del metro, que a finals d'estiu es tornarà a posar en marxa per completar l'últim tram de túnel que té pendent. Les dues obres de perforació del subsol, però, no són comparables.
A l'hora de menjar-se terreny, la tuneladora del tram central de l'L9 es troba granit, però la de l'L8 es trobarà terres fines. És per això que els responsables tècnics de la Generalitat no preveuen que l'obra de l'L8 generi gaires vibracions ni excessius problemes. En qualsevol cas, com sempre recorda el director general d'Infraestructures de Mobilitat, David Prat, "un túnel saps quan el comences, però mai quan l'acabes".
Avui és notícia
Tres milions de porcs i senglars morts: el viatge de la pesta porcina per la Unió Europea
Senglars: d'estar prop de l'extinció a ser un risc per a l'expansió de la pesta porcina africana
Junts, PP i PSOE desbloquegen les lleis per lluitar contra la multireincidència
El jutge va qüestionar fins a deu cops la demència de Pujol i va preguntar si fingia
El preu del porc segueix baixant en picat per evitar excedents i facilitar l'exportació a Europa