Les pedres de gel gegants que cauen del cel: cada cop més grosses i més imprevisibles

Aquest passat 1 de juny, a Santa Pau, s'hi va patir la pedregada amb pedres grosses més primerenca que hi ha hagut mai. Eren pedres de fins a 6 centímetres de diàmetre, més grans que un ou de gallina.  

Per primer cop enguany, s'han registrat pedregades de mida gran abans ni tan sols que comenci l'estiu. Les calamarsades, de mida més petita de 5 mil·límetres, comencen habitualment al mes d'abril, però de pedregades grosses, amb mides que superen els 2 centímetres, no se'n registraven abans dels mesos de juliol i agost. 

Les pedres es classifiquen segons la seva mida en: 

• calamarsa: inferior a 5 mm
• pedra petita: entre 5 mm i 2 cm
• pedra grossa: entre 2 i 5 cm
• pedra molt grossa: entre 5 i 10 cm
• pedra gegant: més de 10 cm

Les pedres gegants de gel arriben amb més calor

La seva formació i el fet que siguin més o menys grosses depèn de la calor, un factor que, com destaca Santi Segalà, cap de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, aquest juny ha aparegut sobradament:

"La calorada de tot el mes de juny ha estat històrica. Ha estat el mes de juny més càlid des que hi ha registres. Creiem, clarament, que la mida de les pedres està associada a la temperatura de l'atmosfera i a la de l'aigua de mar."

Aquests fenòmens extraordinaris cada cop ho són menys i es van tornant més freqüents. El primer, el que va engegar totes les alarmes, va ser el del 2022 a la Bisbal de l'Empordà. Hi van caure pedres de fins a 12 centímetres, pedres gegants. 

Lamentablement, a banda de les destrosses materials, va morir una nena per l'impacte directe d'una de les pedres. Des d'aleshores, els episodis fora del normal s'han anat repetint. 

L'objectiu: salvar vides i béns materials i agrícoles

I aquest fet ha motivat que el Servei Meteorològic de Catalunya engegui un projecte pioner al món per estudiar com es formen les pedres i per què poden ser més o menys grosses. 

La finalitat és poder predir millor i abans aquests episodis, i així reduir els efectes en l'agricultura i l'economia i salvar vides. 

Si entenen quin procés fa que siguin tan grosses, i quins condicionants meteorològics hi ha en joc, podrien esbrinar quan, on i com cauran aquestes pedres, destaca Carme Farnell, tècnica de predicció i vigilància del Servei Meteorològic de Catalunya:

"Volem ser capaços d'avisar la població si caurà pedra amb una antelació de 24 hores. Però també si la pedra serà de 2 centímetres, 5, 7 o 10, perquè la mida determina la gravetat de l'afectació. Una pedra de 5 centímetres és increïble, però una de 10 és bestial, pot fer molt mal."

I afegeix: "Si som capaços d'avançar el temps de predicció sobre pedra gegant de més de 10 centímetres i la zona d'afectació, podem estalviar pèrdues a l'agricultura, però, sobretot, podrem evitar morts."

"Hi ha vegades que tenim marge d'una o dues hores per avisar a Protecció Civil i a la població. Però gràcies a l'estudi, anem pel bon camí per millorar la precisió en la predicció", explica Santi Segalà. 

Per estudiar aquests fenòmens extrems, l'equip del Servei Meteorològic ha iniciat una metodologia innovadora. Dins del projecte "meteocatpedra" els ciutadans poden enviar imatges de les pedres caigudes o bé publicar-les a les xarxes amb l'etiqueta #meteocatpedra. I si la pedra és més gran de 7 cm de diàmetre, poden guardar-les al congelador fins que l'equip de meteoròlegs hi arribi per recollir-les. 

Després, les analitzen amb diverses metodologies. Fins ara, per fer això, les havien de tallar. Però se'ls va acudir que, fent-los un TAC, com el que ens fan en els centres mèdics o al dentista, podien estudiar-ne l'interior sense fer-les malbé. 

"Estem fent passos endavant per aconseguir que les conseqüències de les pedregades no siguin tan fatídiques", diu Carme Farnell. 

"És que tot indica que la mida de la pedra encara pot augmentar més. Perquè tenim temperatures tant a l'atmosfera com a l'aigua del mar cada cop més elevades. Això provoca molta inestabilitat. Per tant, els ingredients són perfectes perquè això passi".

De fet, el fatídic 2022, amb pedres de mida mai vistes, de fins a 12 centímetres, va ser l'any més càlid mai registrat a Catalunya, fins ara, amb una anomalia de temperatura 2,7 graus per sobre de la mitjana, una barbaritat sense comparació a cap indret del món. I per això Catalunya és un punt calent de pedregades en l'àmbit europeu.

"L'augment de les pedregades de gran diàmetre probablement s'associa a l'augment de la temperatura, tant de l'atmosfera com del Mediterrani. Això també augmenta la intensitat dels corrents ascendents dins del núvol i les pedres poden ser més grosses". Ho explica Santi Segalà, amb les dades de temperatures de rècord d'aquest mes de juny a la mà, i també les d'anys de rècords com el 2022, el 2023 o el 2024. 

"Aquest és el fet diferencial, que fa que ara patim aquest fenomen extrem. Un dels ingredients que necessitem perquè hi hagi aquest tipus de pedregades és molta energia, que és el que produeix aquestes pedres de gran diàmetre, precisament que hi hagi calor disponible", indica.  

Un altre dels fets que estan canviant és la localització de les pedregades. L'exemple és, per a Santi Segalà, un cop més, la pedregada amb pedres gegants de la Bisbal de l'Empordà. Però també la de la Sénia, el 2023, amb pedres de fins a 10 centímetres. 

"Si bé en les dècades anteriors les pedregades sobretot afectaven les comarques de Lleida, Catalunya central o l'interior de Girona, actualment comencem a veure pedregades de gran diàmetre que s'acosten a la zona litoral. Això pot estar associat a l'augment de la temperatura de l'aigua del mar, que produeix aquests núvols de gran potència", conclou.