Les protestes de milers de manifestants marquen el començament de la cimera de l'OMC

Els pagesos sud-coreans han protagonitzat la primera jornada de protestes paral·leles a la cimera de l'Organitzacio Mundial del Comerç. Els disturbis generats els ha sabut neutralitzar i convertir només en l'anècdota del dia el nombrós dispositiu policial. Aquest és precisament un dels grups més vigilats des que en les protestes de fa dos anys, a Cancun, un dels seus membres es va suïcidar i avui molts l'han homenatjat. "No a l'OMC" ha estat la consigna que més s'ha sentit entre uns 10.000 manifestants arribats principalment de països asiàtics. Una massa heterogènia dins del trencaclosques d'interessos enfrontats en qüestions clau com l'agricultura, on no tots estan necessariàment en contra de l'OMC. Els últims anys, ONG i grups antisistema han incrementat el seu protagonisme, tot i que, per molts, la seva influència en la presa de decisions és més aviat limitada. Pessimisme sobre la possibilitat d'acord La irrupció dels manifestants dins el recinte on se celebra la sisena conferència de l'OMC evidenciava, de bon principi, les dificultats que tindran els 149 països que la integren per arribar a un acord abans de diumenge. La inesperada protesta ha obligat el director general de l'organització, Pascal Lamy, a reconèixer les limitacions de l'organització, però això no li ha impedit demanar als negociadors que siguin oberts, audaços i valents. Tothom ha assumit que diumenge hi haurà, com a molt, un pacte de mínims, però ni això està garantit si els diferents blocs de països no accepten reduir les seves barreres comercials en els tres sectors clau: l'agricultura, els béns industrials i els serveis. Els països emergents, encapçalats per l'Índia, el Brasil, la Xina i l'Argentina, ja han deixat clar que no es mouran de les seves posicions fins que els països rics facin concessions en l'agricultura. La Unió Europea ofereix, de moment, una retallada del 70% dels subsidis agrícoles. Espanya comparteix aquesta posició, però sempre que això no impliqui tornar a negociar la política agrícola de la Unió. El sector pesquer espanyol, preocupat per la retallada d'arancels Les indústries conserveres espanyoles es miren amb recel la negociació per una major apertura dels mercats als productes pesquers i la retallada d'arancels. Es tracta de revisar els arancels que graven les importacions de productes pesquers, entre els quals hi ha els que aplica Espanya o la UE per l'entrada de la tonyina, que gira al voltant d'un 24%. La negociació per augmentar l'accés als mercats dels productes pesquers interessa sobretot els països de l'Àsia i del nord de l'Àfrica, mentre que els principals perjudicats serien els països de la UE, entre aquests Espanya. El sector pesquer espanyol ha indicat que fins ara les concessions que han fet els països de la UE no s'han correspost per les d'altres països com els EUA, que mantenen uns arancels del 35% per a les conserves de la tonyina.