Les reserves als pantans freguen el 75%, el tercer millor registre de la dècada

La tardor ha començat oficialment aquesta setmana i, a diferència dels últims anys, marcats per una sequera extrema, Catalunya l'afronta amb la tranquil·litat de tenir les reserves d'aigua més que garantides.

Els embassaments de les conques internes freguen el 75%, la tercera millor xifra de l'última dècada. 

Per trobar un registre més alt en aquest moment de l'any cal tirar enrere fins al 2020, que va ser un any excepcionalment plujós, amb les reserves d'aigua al 86,2%. El temporal Gloria --i també altres episodis al llarg de l'any-- va deixar precipitacions històriques que van omplir com mai els embassaments. 

Però el millor registre de l'última dècada és del 2018, un any en què se sortia d'una sequera i que va ser també molt humit. Els pantans van arribar llavors al 86,4%.

De la nit al dia en un any

Si avui els embassaments voregen el 75% de la capacitat, fa un any tenien molt menys de la meitat d'aigua. No arribaven ni a un minso 30%. 

Ara el panorama ha canviat radicalment. La intensa sequera ha quedat enrere i les pluges continuades, amb episodis de rècord, han permès omplir-los de nou. 

De fet, fa només uns mesos els pantans van superar el 80%, un nivell inèdit des del juliol del 2021. Van caldre quatre anys per assolir unes reserves que després d'estacions plujoses com la primavera haurien de ser habituals.

Durant l'estiu, com acostuma a passar sempre, les reserves han caigut, però segons precisen des de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), el descens ha estat "molt menor que el d'altres estius". 

Un fet que des de l'ACA atribueixen a tres factors: les pluges que hi ha hagut també al juliol i l'agost, una campanya de reg més eficient i, punt clau, l'aportació de les dessaladores.

Les dessaladores no perden el ritme

Perquè, de fet, no només les pluges expliquen la situació de bonança que viuen avui els embassaments. Sense la dessalinització hauria estat pràcticament impossible que es mantinguessin tan plens. 

Les dues plantes dessaladores que hi ha a Catalunya, la de la Tordera i la del Prat, van treballar al 100% de la seva capacitat entre l'agost del 2022 i el juny del 2025, gairebé durant tres anys. I malgrat que els pantans ja estan recuperats de la sequera, continuen treballant a un ritme molt alt, al 75%. 

És una decisió política, perquè, de fet, segons el Pla de Sequera, amb els embassaments tan plens com estan ara, les dessaladores haurien d'estar funcionant a entre un 10% i un 15% de la seva capacitat. 

Però el govern, segons expliquen fonts de l'ACA, persegueix dos objectius: permetre que les masses d'aigua i els aqüífers es recuperin després d'anys de sequera i, alhora, donar compliment als Acords del Ter, és a dir, limitar l'aigua que es transvasa d'aquest riu a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Les infraestructures pendents, en marxa

La dessalinització ha estat una peça clau per sortir de la sequera, i el govern no només en vol mantenir el ritme sinó, sobretot, incrementar-lo. És una de les potes de la seva aposta, que passa per garantir reserves d'aigua que no depenguin de l'aigua que cau del cel. 

L'objectiu és que d'aquí a cinc anys el 70% de la demanda es garanteixi amb nous recursos d'aigua. És a dir, amb més dessalinització i amb regeneració. 

Es vol ampliar la dessaladora de la Tordera i construir-ne de noves a Roses i al riu Foix. D'aquesta manera, es duplicaria, amb escreix, la quantitat d'aigua dessalinitzada disponible.

Pel que fa a la regeneració, es construiran deu plantes noves, que aportaran més de 100 hectòmetres cúbics al sistema. I, en aquest punt, és clau la regeneració de l'aigua del riu Besòs, que passarà a alimentar la xarxa de Barcelona i l'àrea metropolitana, amb un objectiu clar: desviar menys aigua del riu Ter cap a la capital catalana.

Ara mateix, precisa l'ACA, ja estan en marxa actuacions per garantir més disponibilitat d'aigua en els mesos que venen, com l'increment de la capacitat de la potabilitzadora Besòs Trinitat; la potabilitzadora de l'Estrella, l'Estació de Regeneració d'Aigua de Sant Feliu, així com acabar els pous per millorar la gestió de l'aqüífer del Fluvià Muga.

En total, el Govern preveu fer obres que aportin a la regió metropolitana 280 hectòmetres cúbics d'aigua, tanta com per omplir els pantans de Sau i la Baells alhora. 

El que de totes totes queda descartat és l'anomenada interconnexió de xarxes. És a dir, el govern descarta portar aigua del riu Ebre cap a Barcelona.

La pròxima sequera arribarà

En un clima mediterrani com el nostre, quan acaba una sequera l'única incògnita és quan arribarà la següent. El que se sap del cert és que les pluges, tard o d'hora, tornaran a ser escasses. 

I, per això, els experts insisteixen que cal recordar els aprenentatges de l'última sequera. Tot just ara s'estan fent les obres que ja es van planificar llavors. Insisteixen que no poden quedar, aquest cop, en un calaix. 

Ara bé, entitats ecologistes critiquen l'estratègia del govern, i rebutgen fiar-ho tot a incrementar la quantitat d'aigua disponible. A banda de la regeneració i la dessalinització, apunten a una tercera pota: la reducció del consum. 

En aquest sentit, assenyalen el sector turístic i asseguren que encara pot fer esforços per gastar menys aigua.

I a les Conques de l'Ebre?

Les conques internes, d'on s'abasteixen més de 6 milions de catalans --el 90% de la població-- viuen una situació de bonança després d'anys de restriccions per la sequera. S'han assolit nivells inèdits i, de fet, amb les pluges dels darrers dies es preveu que se segueixin omplint. 

Però a tot arreu estan tan plens, els embassaments? Als deu pantans de les Conques de l'Ebre, la situació mai va arribar a ser tan crítica. Fa un any estaven al 50,91% de la seva capacitat. Avui les pluges s'han notat, i estan a més del 69%. 

Però hi ha dues excepcions: Siurana i Riudecanyes, tots dos embassaments de les conques internes, no acaben d'aixecar el cap. El primer no arriba ni al 15% de la seva capacitat. I, el segon, se situa una mica per sobre del 35%.

El pantà de Siurana està només al 14% de la seva capacitat, però ha millorat molt respecte l'any passat, quan estava pràcticament buit. I estaria més ple si a l'estiu no s'hagués transvasat 1 hm³ d'aigua cap al pantà de Riudecanyes a la comarca del Baix Camp.

Encara s'arrossega el dèficit hídric de la sequera, però a la zona del Priorat aquest any ha plogut més o menys igual que un any normal entre 350 i 400 l per m². Si ara a la tardor, que és l'època que plou més s'arriba fins als 500 l m² se sortiria d'aquesta situació de dèficit hídric que hi ha des de la sequera. El pantà de Riudecanyes també ha millorat respecte de l'any passat quan estava a només l'1,7% i ara està pràcticament al 36 %.

Cap dels dos s'ha beneficiat dels últims episodis de pluges. I, de fet, es troben a molta distància de la resta d'embassaments de les conques internes. Molts d'ells, com la Baells o la Llosa del Cavall, per sobre del 80% de reserves, i d'altres com Sau, que supera el 60%.