Les sèries de la setmana: de Truman Capote a la temporada final de Larry David

"Feud: Capote VS The Swans"

Semàfor Verd

Plataforma: HBO Max (8 episodis de 50 minuts). Estrena el dimecres amb episodi doble i després un cada setmana.

De què va? Explica l'enfrontament entre Truman Capote i diverses dones de l'alta societat novaiorquesa a les quals ell va donar el sobrenom d'"Els Cignes".

L'escriptor hi tenia una relació d'amistat. Era una mica l'amic literari. Però tot es va tòrcer quan es va publicar un avançament de la nova novel·la en què estava treballant. En aquest avançament airejava els draps bruts d'aquestes dones i va passar a ser-ne l'enemic número 1.

El millor: La sèrie explica molt bé la valentia de Truman Capote, que va avantposar la literatura al seu propi estatus. De fet, posar-se en contra aquestes dones li va suposar ser condemnat a l'ostracisme de la societat novaiorquesa. Però ell preferia quedar-se sense estatus i revelar la vida d'aquestes dones. Tot això ho veiem sent conscients que la novel·la en qüestió no va veure mai la llum, cosa que dona més pes a aquesta decisió.

El repartiment està molt bé, començant per Tom Hollander, que interpreta Capote. Però també les dones, interpretades per noms tan coneguts com Naomi Watts, Calista Flockhart, Chloe Sevigny o Demi Moore. El director Gus Van Sant marca el to en els primers episodis, però la sèrie és prou agosarada per atrevir-se, per exemple, a fer tot un episodi en blanc i negre. 

El pitjor: Per contra, la sèrie ha perdut els punts de contacte amb el gènere de terror i el thriller psicològic que van caracteritzar la primera temporada. És cert que amb aquesta història no tindrien tan sentit, però es troben a faltar i el resultat té menys personalitat. El tema de fons també és més dispers (a la primera temporada hi havia una denúncia clara).

La recomanes? Sí. És una història interessant, que a més és real, i el repartiment fa una molt bona feina.

 

"Mr. And Mrs. Smith"

Semàfor Vermell

Plataforma: Amazon (8 episodis de 45 minuts)

De què va? Dos espies que segueixen les ordres d'una intel·ligència artificial són assignats per fer-se passar per parella i, amb aquesta tapadora, dur a terme diferents missions. Seguim una missió a cada episodi mentre veiem com la seva relació es va complicant i deixa de ser una mentida per esdevenir real.

El millor: A diferència de la pel·lícula original, els protagonistes d'aquesta versió són normals i, en la seva feina d'espia, s'equivoquen més que altra cosa. Pel mateix motiu, la seva relació no es basa en una seducció constant com a la pel·lícula, sinó en la incomoditat de trobar-se sent parella sense ser-ho. 

El pitjor: El problema és que aquesta idea és original però insuficient. Les escenes quotidianes se succeeixen sense que vagin ben bé enlloc. El guió està encantat amb la seva premissa inicial, però no n'hi ha prou per construir una història amb interès.

La part d'espies acaba tenint un paper anecdòtic. I ells dos, que són el Donald Glover i la Maya Erskine (ella havia de ser Phoebe Waller Bridge, però va deixar el projecte) no tenen gaire química.

La recomanes? Us la podeu estalviar. Si voleu veure un matrimoni d'espies, és infinitament millor The Americans.

 

"Curb Your Enthusiasm"

Semàfor Verd

Plataforma: HBO Max (10 de 30 minuts)

De què va? Arribats a aquest punt, no necessita presentació: en Larry David fa 24 anys que interpreta el mateix personatge, una versió exagerada de si mateix, que es presenta com un individu misantrop i malcarat que no pot evitar dir el que pensa. Especialment quan es tracta d'assenyalar les incongruències d'algunes conductes socials. Tot plegat, fent-ho passa per la seva pròpia vida i amb l'aparició de personatges famosos que s'interpreten a si mateixos. 

El millor: Larry David sempre s'ha distingit per disparar contra tot i contra tothom. De fet, és sorprenent que hagi aguantat un total de 12 temporades sense que se l'hagi intentat atacar. Ha estat capaç de tocar temes com el conflicte entre Israel i Palestina o la jihad islàmica des de l'humor. I sense perdre l'autoparòdia, que és el seu punt de partida, ni tampoc l'humor observacional.

Com a actor també ha anat guanyant capacitat i darrerament ha incorporat l'humor físic a la seva comèdia, que sempre havia estat molt verbal. A l'última temporada tornen molts personatges de temporades anteriors i té, des del principi, un clar to de comiat.

El pitjor: És cert que fa un parell de temporades que ja no és tan brillant com a l'inici. S'ha acomodat una mica en el personatge que s'ha creat. Malgrat tot, sempre hi ha un grapat d'escenes memorables en cada episodi que et fan riure.

La recomanes? És una sèrie que s'ha de veure (almenys uns episodis). És la gran influència de moltes comèdies dels últims anys, incloent The Office. Ha aconseguit transcendir la idea de sèrie. És pràcticament una manera de veure el món.