Les vies d'entrada a Europa: el viatge per mar buscant un futur

Les vies d'entrada a Europa més utilitzades pels milers de persones que fugen de conflictes bèl·lics i de situacions extremes al continent africà són bàsicament dues: a través de les illes gregues, des de Turquia, i a través de les illes italianes, des de Líbia.

Durant els cinc primers mesos del 2016, més de 150.000 refugiats van arribar a Europa per les illes gregues, però després de l'acord entre la Unió Europea i Turquia, al març del 2016, aquest país va posar tots els esforços per bloquejar la sortida de barcasses de persones buscant refugi. El nombre de persones que arriben a les illes de l'Egeu és molt més petit que un any enrere.

Segons el Parlament Europeu, la mesura ha fet reduir a un 10% el flux d'immigrants que venen a Europa des de Turquia.

La ruta més perillosa

L'altra ruta, la del Mediterrani central, on treballa ara Proactiva Open Arms, és molt més llarga i arriscada. Líbia és el punt de partida del 90% de les embarcacions que creuen actualment el Mediterrani, segons dades de la UE. L'objectiu de totes les persones que comencen aquest viatge és arribar a Itàlia, però no totes, ni de bon tros, ho aconsegueixen.

Malgrat ser un trajecte de 300 quilòmetres fins a l'illa de Lampedusa, de més de 350 fins a Malta o de 500 fins a Sicília, durant l'any 2016 van arribar a Itàlia 181.000 persones.

Fins al mes de juny del 2017, es comptabilitzen 83.928 arribades i 2.108 morts al Mediterrani, i la tendència d'aquest any fa pensar que podrien arribar fins a 250.000 persones, és a dir, més de 600 de mitjana al dia. 

El recorregut d'aquesta ruta comença a la costa líbia, a platges com Zwara, Sabratah, Az-Zawyah o Trípoli. Els refugiats entren en embarcacions molt precàries de goma (rubberboats) o de fusta (woodenboats) que poden arribar a transportar entre 150 i 1000 persones, amb combustible que només els permet fer uns quilòmetres, just per arribar a aigües internacionals.

Aquest recorregut pot durar hores o fins i tot un o dos dies. Si ho aconsegueixen, és a dir, si la seva embarcació no s'enfonsa abans, l'única esperança que tenen per sobreviure és esperar que algú els rescati i els salvi la vida.

Trobaràs tota la informació d'aquest viatge a Diari de bord: TV3 des de l'Open Arms