L'escalfament del Mediterrani i l'Atlàntic Nord va intensificar un 40% la dana al País Valencià

Segons una recerca feta al Barcelona Supercomputing Center, el 15% de la pluja extra va venir de les costes del Canadà i de Groenlàndia
El periodista Josep Maria Camps mirant a càmera
Periodista de 3CatInfo i antropòleg
3 min

Els aiguats de la dana al País Valencià del 29 d'octubre del 2024 van ser un 40% més intensos per les altes temperatures que hi havia llavors a l'aigua del Mediterrani, però també a la de l'Atlàntic Nord.

És la conclusió d'una recerca feta al Barcelona Supercomputing Center, el BSC, que s'ha publicat aquest divendres i que és la primera que ha analitzat la contribució de l'Atlàntic a aquest episodi.

Van ser uns aiguats excepcionals: en alguns indrets va ploure en 24 hores tant com en un any sencer, més de 600 litres per metre quadrat, i van acabar amb més de 200 víctimes mortals ofegades o arrossegades per l'aigua.

Pluja provinent del Canadà i Groenlàndia

La recerca, que s'ha publicat a la revista Weather and Climate Extremes (Fenòmens meteorològics i climàtics extrems), ha conclòs que el 15% de la pluja extra va provenir de l'Atlàntic Nord.

Segons Ramiro Saurral, autor principal de la recerca, en aquelles dates l'oceà estava especialment calent a l'altra banda de l'Atlàntic, i això va fer que l'aire arrossegués molt vapor d'aigua:

El 15% de l'aire humit va procedir d'una regió bastant llunyana, en concret de les costes del Canadà i del sud de Groenlàndia.

Simulacions amb l'ordinador Marenostrum 5

L'altre 25% d'aigua extra que va caure aquell dia va provenir del Mediterrani, que llavors estava entre 2 i 3 graus més calent de l'habitual, cosa que va provocar molta evaporació d'aigua que va acabar caient en forma de pluja.

La recerca l'han feta amb simulacions creades pel superordinador Marenostrum 5 del BSC amb les temperatures que va haver-hi llavors als mars i oceans i amb les temperatures habituals d'altres anys.

Segons Diego Álvaro Campos, coautor de la recerca, llavors es va produir un escalfament temporal excepcional tant al Mediterrani com a l'Atlàntic Nord que van aportar molt més vapor d'aigua:

Hem vist que un oceà que és a milers de quilòmetres de distància pot contribuir a unes precipitacions molt fortes.

Un carrer cobert de fang a la ciutat de València
Un carrer cobert de fang a la ciutat de València després dels aiguats del 29 d'octubre del 2024 (EFE/Manuel Bruque)

Vapor d'aigua afegit pel canvi climàtic

La conclusió és que si no hi hauria hagut aquest escalfament extraordinari de la superfície de mars i oceans, els aiguats també s'haurien produït, però haurien estat gairebé la meitat d'intensos.

Saurral explica que com més calenta és l'aigua del mar, més s'evapora i l'aire que passa per sobre s'endú aquest vapor d'aigua extra que, si es donen les condicions adequades, es converteix en núvols més grans.

Els autors remarquen que l'aire carregat de vapor d'aigua que venia de l'Atlàntic Nord va trigar més d'una setmana a arribar al País Valencià, i que allà es va afegir a l'aire humit provinent del Mediterrani.

El gruix de l'escalfament planetari és als oceans

Cal recordar que a l'aigua de mars i oceans hi ha al voltant del 90% de la calor que s'ha acumulat a la Terra pel canvi climàtic, mentre que a l'aire i a la terra hi ha la resta de la calor, en quantitats molt més baixes.

Per fer la recerca, els investigadors del BSC han fet servir un "bessó digital", és a dir, una rèplica informàtica de la Terra per produir simulacions climàtiques planetàries molt detallades.

En aquest cas han analitzat el que va passar el 29 d'octubre del 2024, quan una dana (depressió aïllada en nivells alts de l'atmosfera) que estava instal·lada a sobre de la península Ibèrica va provocar els aiguats mortals al País Valencià.

Avui és notícia

Més sobre Crisi climàtica

Mostra-ho tot