L'espectacular exhibició de robots en la gala d'Any Nou mostra el nivell tecnològic de la Xina
Quan encara cuegen les conseqüències socials i polítiques de la Superbowl dels EUA, la Xina ha sorprès el món sencer amb un altre espectacle televisiu: la gala del Festival de Primavera de la televisió central xinesa.
Com és tradicional, l'han emès aquest dilluns per celebrar l'Any Nou xinès, ha durat 4 hores i mitja amb una cinquantena d'actuacions i es calcula que l'han vist més de 670 milions de persones en directe només a la Xina.
Però el més remarcable han estat les exhibicions que han fet a l'escenari grups de robots humanoides, que s'han mogut i comportat com si fossin humans de debò, fent acrobàcies, practicant arts marcials i ballant breakdance.
Una millora espectacular en només un any
A la gala de l'any passat ja va sorprendre molt l'exhibició d'una anterior generació de robots humanoides de l'empresa xinesa Unitree Robotics, però encara ha estat més impressionant l'enorme evolució entre les dues generacions.
En molts vídeos que circulen per les xarxes socials es pot veure d'un cop d'ull aquesta evolució: a sota, l'actuació de fa un any, amb moviments "robòtics", i a sobre la d'aquest dilluns, amb moviments d'una fluïdesa espectacular:
Aparador de la tecnologia xinesa
Fa dècades que el règim comunista xinès utilitza aquesta gala anual de la televisió estatal com a aparador, amb continguts que combinen l'exaltació nacionalista amb l'exhibició de la tecnologia xinesa.
I per a les empreses que hi participen els ha suposat un impuls de visibilització del nivell al qual estan arribant en robòtica humanoide i en intel·ligència artificial aplicada per millorar-la, començant per Unitree:
Desenes de robots G1 han aconseguit la primera actuació de kungfu, superant els límits del moviment i establint múltiples primícies mundials.
S'han exhibit robots de 4 empreses diferents
Els robots de l'empresa Unitree no han estat els únics que han pujat a l'escenari: també ho han fet els de les empreses també xineses Galbot, Noetix i MagicLab, que en conjunt lideren la cursa mundial per la robòtica.
Participar en aquesta gala sol anar acompanyat de contractes del govern xinès, a més de proporcionar molta atenció davant dels inversors i, evidentment, un accés més gran al mercat.
I el president de la República Popular de la Xina, Xi Jinping, ho fomenta: en l'últim any se l'ha vist reunit amb cinc fundadors d'empreses emergents de robòtica, a més d'altres de dedicades als vehicles elèctrics i als xips informàtics.
L'analista tecnològic xinès Poe Zhao, entrevistat per l'agència Reuters, destaca que els robots humanoides són ideals per al règim per mostrar d'una manera molt clara el potencial del país:
Els robots humanoides agrupen molts dels punts forts de la Xina en una sola narrativa: capacitat d'intel·ligència artificial, cadenes de subministrament de maquinari i ambició de fabricació.
Futur utòpic vs. futur distòpic
El dels robots humanoides és un mercat emergent encara força petit: 13.000 unitats venudes arreu del món el 2025 (el 90% fabricats per empreses xineses), xifra que es calcula que es duplicarà aquest any.
És una tecnologia que ja ha obtingut resultats espectaculars, pràcticament equivalents a molts dels que ja ens ha mostrat la ciència-ficció, però fan por les aplicacions menys festives que té i tindrà, sobretot les militars.
Els llums i les ombres que s'auguren per al futur amb els robots humanoides moguts per intel·ligència artificial els va tractar la sèrie de Raül Gallego Abellán "Punt de no retorn", al capítol "Japó, la utopia d'IA i robots":
