L'espirulina, l'alga que viatjarà a l'espai perquè els astronautes intentin cultivar-la a l'EEI
L'espirulina, de nom científic "Limnospira indica", capta diòxid de carboni, produeix oxigen i serveix d'aliment. Tres característiques que la converteixen en un recurs biològic d'alt valor tant a la Terra com a l'espai.
Ara, per primera vegada, aquest cianobacteri s'estudiarà a l'Estació Espacial Internacional (EEI), on es posarà en pràctica un experiment per comprovar si aquest cianobacteri pot cultivar-se en microgravetat.
L'encarregat de fer-la créixer serà un astronauta espanyol en el que serà la seva primera missió a l'estació espacial, prevista per a principis de l'any que ve. Tot i que encara no hi ha una confirmació oficial, l'astronauta que té més opcions fins ara és Pablo Álvarez Fernández.
Entre els experiments que hi durà a terme hi ha el de l'espirulina. Un projecte desenvolupat a la planta pilot Melissa de la UAB, amb la col·laboració de l'empresa Sener i de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona i finançat per l'Agència Espacial Espanyola a través de l'Agència Espacial Europea.
Tenir aliments frescos per a missions llargues
A banda d'entendre com actua l'espirulina en ingravidesa, es vol veure com aquest microorganisme es podria integrar en el dia a dia dels astronautes.
El director de la planta pilot Melissa, Francesc Gòdia, explica que les missions de llarga durada necessiten sistemes bioregeneratius, que permetin transformar els residus de la tripulació en recursos.
I cita com a exemple la possibilitat de reconvertir l'orina o el CO2 dels astronautes en aigua, oxigen o menjar. Actualment, els astronautes de l'estació espacial reben aliments de la Terra i els residus que generen s'eliminen de l'estació:
Necessitem que les tripulacions puguin ser més autònomes
Aquests sistemes de vida bioregeneratius són el que investiguen des de fa trenta anys la planta pilot Melissa, ubicada a l'Escola d'Enginyeria de la UAB. Un sistema circular tancat on els residus passen a ser recursos i que s'ha demostrat que funciona a la Terra. El repte és ara fer-lo funcionar a l'espai.
Per la Carol Arnau, coordinadora tècnica de la planta pilot Melissa, l'experiment representa un pas molt important perquè es vol veure si els astronautes poden viure a l'espai durant llargs períodes de temps sense dependre de les entrades del material que pugui venir de la Terra:
L'objectiu és reduir la dependència amb la Terra
El vol cap a l'Estació Espacial
El cianobacteri viatjarà en un equip, que conté cassets de cultiu miniaturitzats. Un equipament que ja ha volat amb èxit a l'EEI en experiments anteriors de biologia vegetal.
Les cassets estan equipades amb ports per a l'entrada del medi de cultiu i sortida d'aire, sensors fotònics integrats, il·luminació LED individual i sistemes electrònics miniaturitzats per al monitoratge i el registre de dades.
Les mostres es carregaran en bosses estèrils i s'inseriran als equips. Els cultius es mantindran a les fosques fins a arribar a l'EEI.
Un cop allà, l'astronauta cargolarà els equips i els col·locarà en una incubadora on les cèl·lules creixeran en microgravetat a 36 ºC. L'Eva Creus, directora de qualitat de Sener, explica que un dels reptes més importants de l'experiment és la miniaturització: "s'han hagut d'encabir totes les necessitats en un equip molt petit perquè pugui ser utilitzat per l'astronauta", diu.
Posem la tecnologia al servei de la ciència per fer créixer l'espirulina en microgravetat
Durant 15 dies s'estudiarà l'evolució de les mostres a l'espai. Passat aquest temps, l'equip tornarà a baixar a la Terra i s'analitzaran els resultats, que es compararan amb els de l'experiment fet a la planta pilot Melissa.
Si l'espirulina demostra que es pot cultivar bé en microgravetat, es convertirà en una candidata ideal per formar part de futurs ecosistemes habitables a la lluna, estacions orbitals o, algun dia, Mart.
