Sílvia Munt Premi Gaudí d'Honor 2026
Rosalía LUX Tour
Nou atac israelià Gaza
ES-Alert dana
Federica Mogherini
Matthew Perry
Mundial 2026 Trump
Veritats i mentides immigració
Origen pesta porcina
Ajuts cotxe elèctric
Fira de Guadalajara
Manga Barcelona
Copa del Rei
Atlètic Balears Espanyol
Sant Andreu

L'Estatut d'Autonomia de Còrsega fa els primers passos d'un recorregut legislatiu difícil

El projecte de llei ha passat aquest dimarts pel Consell de Ministres i ara s'enfronta a les cambres legislatives

Redacció

30/07/2025 - 17.32 Actualitzat 30/07/2025 - 22.25

Còrsega és avui més a prop de tenir un Estatut d'Autonomia. Una fita a la qual es va comprometre el president de la República, Emmanuel Macron, arran de la mort a presó del militant independentista Yvan Colonna, que el 2022 va causar una onada de disturbis a l'illa.

El projecte de llei ha passat aquest dimecres pel Consell de Ministres i ara continua el camí fins a l'aprovació a les dues cambres legislatives.

Un recorregut legislatiu que no serà senzill: primer perquè ha defensat un text que el Consell d'Estat, l'òrgan consultiu, considera en alguns punts contrari a la Constitució Republicana. 

I segon, perquè, al Senat, la dreta republicana -que recordem que també forma part del govern- el pot acabar modificant tant que perdi l'essència. 

 

Un text de consens a l'illa

De moment, el text que s'ha debatut al Consell de Ministres és el mateix, sense modificacions, que va aprovar l'Assemblea Corsa gairebé per unanimitat, amb l'únic vot contrari d'una diputada independentista. 

De fet, malgrat que el Consell d'Estat va emetre algunes recomanacions pel que fa al text, aquestes no s'han incorporat, cosa que ha fet que alguns polítics, com el ministre de l'Interior, Bruno Retailleau, s'hi mostrin en contra.

El projecte preveu traspassar competències al principal òrgan d'autogovern de l'illa, amb l'excepció de les qüestions relacionades amb defensa, interior i justícia. A més, ofereix un reconeixement limitat a la llengua corsa.

D'altra banda, però, no reconeix l'existència d'un poble cors, sinó d'una "comunitat històrica, lingüística i cultural que ha desenvolupat una relació singular amb la seva terra". 

Tot i això, el govern cors defensa que resoldrà els problemes econòmics, lingüístics i socials que pateix l'illa.

Macron voldria que tant l'Assemblea Nacional com el Senat aprovessin el projecte de llei abans d'acabar l'any. Però el calendari no hi ajuda, i l'equilibri de forces, amb aquesta dreta republicana, més l'extrema dreta, en contra, no suposarà un recorregut legislatiu fàcil