Aprovat l'Estatut de Municipis Rurals: què inclou i quins 608 municipis se'n beneficiaran
L'Estatut de Municipis Rurals ha fet aquest dimecres l'últim pas després d'anys de debat. La llei s'ha aprovat aquest migdia al Parlament de Catalunya amb l'objectiu d'afavorir l'equilibri territorial i lluitar contra el despoblament.
L'Estatut, que consta de 68 articles, entrarà en vigor a l'agost després de la seva publicació al DOGC.
El text final que s'ha sotmès a votació incrementa els municipis que es veuran afavorits per la llei de l'Estatut que passaran dels 596 que eren a l'inici de la tramitació parlamentària als 608 actuals.
S'han incorporat 12 municipis nous que compleixen els requisits de tenir menys de 2.000 habitants. La llei contempla que la classificació de municipi rural i municipi rural d'especial atenció (menys de 500 habitants) es revisi cada 4 anys.
Els nous municipis que s'incorporen
Des de l'inici de la tramitació parlamentària, el novembre passat, s'han presentat un centenar d'esmenes a la llei de tots els grups polítics, de les quals una vintena s'han incorporat al text.
Amb els canvis introduïts, la norma contempla que una població inferior o igual a 2.000 habitants que no formi part d'una comarca rural, però que compleixi les condicions d'una densitat de població menor o igual a 90 habitants per quilòmetre quadrat o una taxa de creixement de la població negativa en els últims 10 anys, pugui beneficiar-se de l'Estatut.
Això ha permès que la llei de l'Estatut de Municipis Rurals hagi incorporat municipis de les demarcacions de Barcelona, Girona i Tarragona.
Per comarques, els municipis nous que s'han inclòs són:
- Gironès: Bordils, Cervià de Ter i Flaçà.
- Tarragonès: La Nou de Gaià, Perafort, La Riera de Gaià i la Secuita.
- Baix Camp: Maspujols.
- Maresme: Òrrius i Sant Iscle de Vallalta.
- Vallès Oriental: Santa Maria de Martorelles i Vilalba Sasserra.
Més finançament
L'Estatut preveu un reforç del finançament dels municipis rurals que la Generalitat ha de promoure. Per això, estableix un fons específic de municipis rurals.
Després de la tramitació parlamentària, els grups han pactat que, per al primer any d'aplicació del fons, l'assignació ha de ser per als municipis de menys de 500 habitants, l'equivalent al 25% de l'import que els hagi correspost del fons de Cooperació Local; per als municipis d'entre 500 i 1.000 habitants, el percentatge és l'equivalent al 15%, i per a la resta de municipis, l'equivalent al 10%.
També es disposa de la creació d'una línia específica d'inversions perquè es pugui fer front a la regressió demogràfica i a l'envelliment de la població.
El Mecanisme Rural de Garantia
L'Estatut disposarà d'una eina de control: el Mecanisme Rural de Garantia, que obligarà a fer una revisió de les polítiques públiques perquè incorporin la perspectiva rural a fi d'adaptar-les a qui viu i treballa a les zones rurals.
Per això, la llei estableix que des de l'aprovació de l'Estatut hi haurà tres mesos perquè es creï un grup de treball format per experts juristes i representants d'òrgans com el Consell Català de Municipis Rurals i la Comissió Interdepartamental de Governança Rural, que seran els encarregats de determinar de quina manera s'aplicarà aquest mecanisme en tot el procediment legal.
Durant el període d'estudi, hauran d'elaborar un informe de legislació vigent que detalli quines polítiques sectorials i econòmiques afecten directament els municipis rurals.
A més, l'informe haurà d'establir unes pautes concretes per a futures normes perquè tinguin en compte la perspectiva rural.
Principals mesures de l'Estatut
Dels 947 municipis catalans, 608 són rurals. Per les entitats impulsores de l'Estatut com l'Associació de Micropobles de Catalunya, Eines de Repoblament Rural, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, les xifres reforcen la necessitat de tenir una normativa específica.
L'Estatut promou l'habitatge amb deduccions en l'IRPF per trasllat, rehabilitació o compra de la residència habitual en un municipi rural.
També preveu mesures econòmiques com dotar els municipis de més autonomia financera i impulsar incentius per fomentar l'activitat com paquets d'ajudes als emprenedors i als autònoms.
La nova norma també vol ajudar els ajuntaments amb els tràmits per reduir-los de càrrega burocràtica. Per això, es crearà un portal únic per simplificar i agilitar els procediments amb l'administració.
El desplegament de l'Estatut
L'Estatut de Municipis Rurals és una llei pionera que defineix per primera vegada què és un municipi rural i, per tant, se li dona un reconeixement específic.
A Catalunya, tres quartes parts de la població viuen en un 15% del territori, mentre que una quarta part n'ocupa el 85%.
A partir de la seva aprovació, el govern començarà a desplegar l'Estatut. Serà un desplegament progressiu amb la implicació de tots els departaments de la Generalitat.
La llei entrarà en vigor a l'agost, tret de les mesures tributàries, que s'aplicaran a partir de l'1 de gener.
Després del tràmit parlamentari, l'Estatut incorpora una nova finalitat, que és la de promoure i garantir l'accés al coneixement i l'ús del català i de l'aranès.
La iniciativa va ser impulsada pel govern de Pere Aragonès i recuperada per l'actual president, Salvador Illa. Aquest dimecres al Parlament hi haurà la presència d'alcaldes i entitats municipalistes.
