L'estigma de les pèrdues d'orina: el 80% de les dones que en pateixen no demanen ajuda
Prop del 80% de les dones que tenen pèrdues d'orina no demanen ajuda per vergonya o per desconeixement i conviuen amb el problema, segons la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia. La incontinència urinària afecta gairebé la meitat de les dones d'entre 45 i 50 anys i encara és més habitual a partir dels 70 anys.
Rebeca Fernández, responsable de la Unitat de Sòl Pelvià de l'Institut Dexeus, explica que "la majoria d'aquestes dones es prenen aquest problema com a normalitat o creuen que no hi ha cap solució".
Se les hauria de diagnosticar i explicar-los que hi ha moltes coses que es poden fer i que realment poden millorar molt la seva qualitat de vida.
Tenir almenys una pèrdua d'orina al mes ja es considera incontinència urinària i caldria demanar ajuda al metge, perquè tractar-la en etapes inicials permet revertir totalment el problema.
Causes i solucions
Les causes són diverses: d'una banda, haver tingut parts vaginals o per cesària, malalties de la bufeta, restrenyiment o practicar esports d'impacte. També és molt comuna durant l'etapa de la menopausa, a causa de la baixada del nivell d'estrògens, que provoca canvis en els teixits del sòl pelvià.
Rebeca Fernández insisteix en la importància del diagnòstic precoç i dels tractaments per revertir-ho. "El més bàsic són el canvi d'hàbits, una bona educació vesical i fer exercicis de sòl pelvià."
La reeducació dels hàbits de la pacient passa per evitar un excés d'estimulants, com la cafeïna o la teïna i els picants. També beure entre un litre i mig i dos litres d'aigua al dia i reeducar la bufeta, i no deixar passar més de 3 hores entre micció i micció.
També són imprescindibles els exercicis de sòl pelvià per a qualsevol dona que hagi tingut almenys un part. A partir d'aquí, explica Fernández, "hi ha tractaments més específics com els estrògens vaginals en el moment de la menopausa".
Una altra tècnica són els pessaris, que es poden col·locar mentre se segueix un tractament de fisioteràpia de sòl pelvià. "Són unes anelles que es col·loquen per subjectar la uretra i que ajuden a fer que no tingui aquesta hipermobilitat".
Si tot això no funciona, o la incontinència és molt severa, el següent pas serien les tècniques quirúrgiques.
9 de cada 10 pacients geriàtriques la pateixen
La incontinència urinària afecta molt especialment les dones grans ingressades en institucions, com poden ser centres geriàtrics, residències de persones grans o centres d'atenció a la dependència. En aquest segment de població, l'afectació arriba gairebé al 89,5%, segons l'Aliança Contra la Incontinència Urinària (ALiNUR), formada per nou societats científiques de l'estat.
A l'informe publicat ho descriu com un "problema de salut pública creixent", i destaca que hi ha tres milions de persones que conviuen amb les pèrdues d'orina. A més, recull que fins a un 30% de les dones que les pateixen presenten símptomes de depressió a conseqüència de l'estigma, la pèrdua d'autonomia i el deteriorament de la qualitat de vida.
Denuncien que continua sent una condició infradiagnosticada, infratractada i estigmatitzada i reclamen que es garanteixi que totes les pacients tinguin a l'abast totes les alternatives terapèutiques.
Maria Victòria Garcia, de la Societat Espanyola d'Infermeria Geriàtrica i Gerontològica (SEEG), reivindica formació específica per als professionals sanitaris i accions d'educació per a pacients i familiars: "L'impuls d'unitats especialitzades facilitaria que cada pacient rebi l'atenció més adequada segons la seva situació clínica."
L'informe també fa referència a l'impacte econòmic, pels costos directes i indirectes, i també ambiental. Assegura que els productes absorbents representen el 59% dels productes sanitaris prescrits a l'estat el 2022. Això té una evident repercussió en l'àmbit mediambiental que ALiNUR xifra en 172.000 tones de residus anuals derivats de l'eliminació de bolquers d'un sol ús, que poden trigar fins a 500 anys a degradar-se completament.
