L'exclusió financera va ser inventada per quedar-se

Soc dels que van fer servir la llibreta bancària fins a l'últim dia i també vaig reivindicar que la persona de confiança que t'atenia a la finestreta no la canviessin cada dos per tres. Ho vaig fer per provocar i també per convicció. Sí, volia provocar aquells que em deien que utilitzar la llibreta de tota la vida, i actualitzar-la sovint al caixer, era de senyor gran i gairebé m'exigien que em modernitzés d'una vegada per totes.

I la veritat és que també ho feia per convicció. Perquè darrere d'aquella emmascarada sensació de modernització, i de ganes de fer les coses més fàcils als seus clients, els bancs ja fa molts anys que maquinen aquest model tan interessat per ells i tan allunyat del servei a la ciutadania.

I just ara que aquest metge jubilat ha fet aquesta campanya brillant que diu "Soc gran, però no soc idiota", i que ha aconseguit milers de firmes, surt la patronal i diu "ai, tenen raó". Asseguren que no havien imaginat que el problema fos tan greu i prometen facilitar l'accés dels més grans de 65 anys als seus serveis.  

Perdoneu però desconfio d'aquestes bones intencions i crec que aquesta exclusió financera va ser inventada per quedar-se. I sempre és el mateix, el fet de maltractar les persones grans. I això no només és patrimoni dels bancs, ho és també de l'administració en general. En voleu un exemple? L'altre dia vaig veure un senyor que volia aparcar i pagar en una zona blava i al final va desistir perquè, per aconseguir treure el tiquet d'aquestes màquines, sembla que hagis de tenir tres doctorats per sortir-te'n.