L'exdirectora de la DGAIA diu que el cas de la menor violada va començar abans d'entrar al centre

La que va ser directora de la DGAIA entre els anys 2018 i 2024, Ester Cabanes, ha parlat per primer cop del cas de la nena de dotze anys que va patir abusos sexuals i va estar sota guarda de la Generalitat.

Cabanes ha defensat la gestió que va fer la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència. En una compareixença a la Comissió de Drets Socials del Parlament, ha assegurat que els fets van passar abans que la nena entrés en un centre de menors a l'Hospitalet. 

De fet, l'exdirectora ha assegurat que la DGAIA va detectar que la noia tenia una relació amb una persona adulta i ho van dir als pares, que van posar una denúncia als Mossos.

"Sense el que va fer la DGAIA no hauria existit mai l'operació Dàmocles", ha afirmat Cabanes, en referència al grup de pederastes que els Mossos va desarticular i detenir el 2024. Entre les víctimes de la trama hi havia la nena de dotze anys.

Aquestes declaracions contrasten amb la versió del TSJC, que ha confirmat que la causa es va obrir "arran d'una denúncia d'un particular", però fonts de l'alt tribunal especifiquen que es tractava d'un client de la xarxa de prostitució infantil.

La nena va ser violada repetidament per fins a una trentena d'homes entre els anys 2020 i 2021.
 

Els pares tenien potestat per decidir

Cabanes ha relatat que la menor va entrar en un servei de prevenció de la DGAIA el maig del 2021, quan tenia catorze anys, a petició dels pares. La parella s'havia separat i la mare tenia una malaltia terminal. 

La DGAIA n'exercia el que es coneix com a guarda, una mesura que els pares poden demanar si per circumstàncies greus no se'n poden fer càrrec. "La nena no va estar mai sota tutela de la Generalitat, el pare i la mare sempre van tenir potestat per decidir sobre ella", ha remarcat Cabanes. 

L'octubre del 2021 va desaparèixer dos dies. Quan va tornar, se la va explorar i es va detectar que tenia una relació amb una persona "que no és l'adequada".

Segons ha explicat l'exdirectora de la DGAIA, els pares van posar la denúncia als Mossos acompanyats de la directora del centre on anava la menor. I es va recopilar informació a través de les xarxes socials que es va enviar a la policia:

"L'operació Dàmocles ve arran que la DGAIA detecta coses que no funcionen bé i ho posa en coneixement dels Mossos, la judicatura i la Fiscalia."

A mitjans de maig d'aquest any, el Departament de Drets Socials va obrir un expedient informatiu per revisar les actuacions en aquest cas i la consellera Mònica Martínez Bravo va demanar comparèixer al Parlament.

Actualment, la noia és usuària dels centres Barnahus, un "exemple d'èxit", segons Cabanes, per ajudar els menors víctimes d'abusos sexuals.

Excàrrecs del govern i la DGAIA defensen la gestió econòmica

El cas de la nena de 12 anys ha centrat una comissió parlamentària que s'havia convocat per abordar les disfuncions comptables que la Sindicatura de Comptes va detectar a la DGAIA del 2016 al 2020.

En les compareixences, diversos excàrrecs del govern i l'exdirector de la DGAIA entre el 2016 i el 2017 han defensat la seva gestió i han negat cap mena d'irregularitat.

L'informe de la Sindicatura posa la lupa en els contractes que es van fer a empreses per prestar el servei als centres d'acollida de menors de la Generalitat.

El document alerta que es van prorrogar diversos contractes sense signar cap document i que es va fer servir el procediment d'emergència en la contractació sense que es donessin els motius per fer-ho.

"Incidències, però no irregularitats"

Els compareixents han defensat la legalitat del que van fer en uns anys, sobretot el 2017 i 2018, en què l'arribada de menors va créixer exponencialment i hi havia pressupostos prorrogats.

L'exconseller Chakir el Homrani ha recordat que el 2018 van arribar 3.700 menors, quan abans del 2016 eren uns 300 per any: "Ningú estava preparat, ni el sistema residencial".

Segons ha dit, per incrementar la capacitat dels centres d'acollida existents i crear-ne de nous, "l'única manera era fer-ho amb contractació d'emergència".

Qui va dirigir la DGAIA entre el 2016 i el 2017, Ricard Calvo ha afegit que aquest sistema es va fer necessari per donar resposta a la situació: 

"L'acollida és una obligació legal. Vam fer el que s'havia de fer per protegir infants i joves, usant pròrrogues i contractes d'emergència amb empara legal i jurídica." 

En el seu torn, Josep Ginesta, que va ser secretari general d'Afers Socials i Famílies, ha admès que "es van produir incidències administratives, però no irregularitats: ningú es va embutxacar diners".

Ginesta ha reiterat que els contractes d'emergència és una modalitat permesa en circumstàncies excepcionals, i ha defensat la pròrroga de contractes després de l'aplicació del 155 pel tap que va suposar en la tramitació d'expedients.

"Si acaba la gestió del servei de menjador d'un centre de menors no se'ls podia deixar sense menjar", ha justificat l'exconseller El Homrani.