L'extrema dreta confirma la seva divisió al Parlament Europeu constituint un tercer grup

Es constitueix un tercer grup d'extrema dreta al Parlament Europeu encapçalat per Alternativa per Alemanya. El nou grup portarà el nom de l'Europa de les Nacions Sobiranes. Serà la vuitena força de l'Eurocambra i la que, previsiblement, se situarà més a la dreta, més que els Patriotes per Europa.

Alternativa per Alemanya tindrà 14 dels 25 eurodiputats del nou grup, on també s'inclouen petits partits de set països més: Polònia, Bulgària, Hongria, Lituània, Eslovàquia, França i la República Txeca.

L'extrema dreta alemanya formava part en l'anterior legislatura del grup Identitat i Democràcia, amb Le Pen i l'italià Salvini, però en va ser expulsada després que el seu líder, Maximilian Krah, va assegurar que no tots els membres de les SS nazis eren criminals de guerra.

D'entrada, s'havia apuntat que la formació espanyola d'extrema dreta S'ha Acabat la Festa, liderada per Alvise Pérez, s'incorporaria a aquest nou grup polític a l'Eurocambra, però finalment se n'ha desmarcat. La formació va aconseguir els seus tres primers eurodiputats a les eleccions del 9 de juny passat.
 

Els tercers en discòrdia

Amb la constitució, aquest dijous, de L'Europa de les Nacions Sobiranes, l'extrema dreta quedarà repartida -com a mínim- en tres grups parlamentaris diferents en aquesta nova legislatura europea.

A principis d'aquesta setmana, el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen va confirmar la seva incorporació al també creat fa poc Patriotes per Europa, l'intent del primer ministre hongarès Viktor Orbán d'aglutinar l'extrema dreta a l'Eurocambra.

Aquest grup estarà presidit per Jordan Bardella -fins ara candidat de Le Pen a primer ministre francès- i també inclourà partits com l'espanyol Vox o la Lliga de l'italià Matteo Salvini. En total, tindran 84 eurodiputats i seran la tercera força amb més pes a l'hemicicle.

En paral·lel, els Germans d'Itàlia de la primera ministra italiana Giorgia Meloni continuarà sent la formació de referència del grup Conservadors i Reformistes --del qual, fins ara, també formava part Vox--.

Tot plegat, en un nou període parlamentari de cinc anys que arrencarà, la setmana vinent, amb un primer ple a Estrasburg.