L'extrema dreta perd l'últim test a Europa

Revés a l'extrema dreta de Geert Wilders als Països Baixos. I via oberta per als partits moderats per negociar una nova coalició. Els resultats amb el 99% de vots escrutats de les eleccions d'aquest dimecres han apuntat a un nou escenari polític a la cinquena economia de la Unió Europea, amb una força liberal progressista, D66, com la més votada, i un escenari possible de negociacions els pròxims mesos entre els partits de centre per formar una coalició.

"Hi ha una cosa clara, i és que milions de neerlandesos han girat full, han dit adeu a la política de la negativitat i a l'odi infinit. Això s'ha acabat", ha declarat un cop s'han conegut les primeres enquestes a peu d'urna el líder del partit guanyador, Rob Jetten, de 38 anys, que apel·la a un canvi d'etapa pel país:

"Milions de neerlandesos han triat les forces positives i una política que ens permeti tornar a mirar endavant junts."

Wilders, a l'oposició

El líder ultra ha reconegut que no eren els resultats que esperaven. La seva última maniobra política no li ha sortit bé. Al juny va fer caure el govern del qual formava part després de veure que no podia imposar la mà dura que volia en migració. I va forçar la convocatòria de noves eleccions, declarant que es convertiria en el pròxim primer ministre.

"Vam abandonar el govern perquè pensàvem que els acords no s'havien complert. No me'n penedeixo. Presentarem batalla", declarava aquest dimecres Wilders. Durant la campanya, la majoria de la resta de forces ja van voler deixar clar públicament que no pactarien amb ell, cosa que li havia fet perdre vots les últimes setmanes.

La migració, al centre del debat

Els Països Baixos s'encaminen a una nova etapa política, però fins ara l'extrema dreta ha aconseguit que les propostes contra els demandants d'asil continuïn marcant el debat. Wilders va plantejar durant la campanya noves mesures més dures, com el retorn de tots els refugiats homes a Ucraïna, i al carrer hi ha hagut els últims mesos protestes ciutadanes d'una violència sense precedents.

Els ultres han intentat també en aquestes eleccions jugar amb el còctel explosiu de barrejar migració amb el problema de l'escassedat d'habitatge assequible, culpant-ne els migrants.

A la Haia, una simple passejada per dos barris de la capital permet fer-se una idea de les dues cares de la migració. Schilderswijk, no lluny del centre, és una de les zones amb més proporció de migrants, del Marroc o Turquia. I ha estat històricament un dels blancs de Wilders. Qualsevol conversa aleatòria amb els seus veïns fa aflorar opinions contra el líder ultra i contra l'estigmatització dels demandants d'asil.

En un altre extrem de la capital, a prop de la costa, Duindorp és l'altra cara. Un suburbi sense rastre de migrants, amb cases barates i ciutadans que defensen els ultres per controlar les fronteres i que creuen que l'arribada de migrants posa en joc el model de vida occidental.

Els analistes coincideixen que el discurs sobre la migració s'ha anat endurint els últims anys als Països Baixos, i avisen del risc de normalització.

"El llenguatge que vam fer començar a fer servir fa 20 anys sobre els demandants d'asil i la migració s'ha endurit molt en el discurs polític. La retòrica antiimmigració s'ha convertit en molt més comú", explica el portaveu de l'ONG Dutch Council for refugees, Bart Lauret.

Negociacions llargues a la vista

Els Països Baixos tenen un sistema polític molt fragmentat, que en aquestes eleccions i en les precedents ha fet necessàries llargues negociacions per formar govern. Per assolir una majoria al pròxim Parlament, la coalició serà previsiblement d'un mínim de quatre partits.

Amb una figura, Rob Jetten, que emergeix per sorpresa amb força d'unes eleccions on l'extrema dreta ha perdut aquesta vegada l'últim test a Europa.