L'extrema dreta, favorita a les eleccions als Països Baixos, marcades per la gestió migratòria

Ancorat en una zona allunyada del port de Rotterdam, el Silja s'ha convertit en un allotjament per a refugiats. El vaixell els havia de proporcionar un sostre temporal, però ja fa dos anys que funciona i, de moment, no hi ha indicis de quan es podran traslladar les gairebé 2.000 persones que hi malviuen. Hi ha famílies senceres procedents de Síria i també molts ciutadans ucraïnesos.

Muddar al-Najjoum, un jove sirià de 27 anys, hi porta més d'un any. Assegura que les condicions a dins del vaixell no són les desitjables, però reconeix que hi ha moltes dificultats per trobar un habitatge.

"Tenim molts problemes pel que fa a habitatge social, però és un problema falsament atribuït als refugiats. Els polítics constantment culpen els refugiats dels nostres problemes", explica Sjoert Warmerdam, director d'estratègia i advocat del Consell Holandès per als Refugiats, el VluchtelingenWerk Nederland. És la principal organització d'atenció a refugiats i sol·licitants d'asil dels Països Baixos, però les mesures impulsades per l'extrema dreta l'obliguen a reduir la capacitat d'ajuda que té.

Warmerdam explica que els seus fons s'han vist retallats dràsticament i que a partir de l'1 de desembre ja no podran donar suport als refugiats en la tramitació de l'asil. Després de gairebé mig segle d'activitat, afirma que l'organització haurà de tancar 230 dels 300 centres que té actualment repartits per tot el país.

La política d'asil, qüestionada per l'extrema dreta

Des que va arribar al govern el PPV, el Partit per la Llibertat, ha abanderat el tancament de les fronteres i la fi del dret d'asil, amb una política migratòria sense precedents als Països Baixos, on bona part de la població és d'origen estranger.

Però Geert Wilders, el líder del partit d'extrema dreta, volia anar encara més enllà, amb mesures com el tancament total contra l'asil, controls militars a les fronteres i devolució dels refugiats, així com la fi immediata del reagrupament familiar.

Un pla inassumible que els seus socis de govern no van acceptar i que va precipitar la caiguda del govern de coalició només onze mesos després d'haver-se constituït.

Malgrat tot, Wilders ha mantingut el seu discurs xenòfob i ha aconseguit situar-se al capdavant de les enquestes. El polític d'extrema dreta no prodiga gaire en públic, menys encara des que es va saber que era un dels blancs de l'atac terrorista frustrat de fa un parell de setmanes en què es volia atemptar també contra el primer ministre belga.

Volendam, feu de l'extrema dreta

Aquest dissabte, ja a la recta final de la campanya, Wilders va tornar a mostrar-se en públic. Ho va fer a Volendam, una localitat de 22.000 habitants situada al nord d'Amsterdam, on les seves propostes són molt ben acollides, tot i la baixa immigració d'aquesta població turística. A les eleccions del 2023, el Partit per la Llibertat es va emportar gairebé el 43% dels vots del districte.

El líder del PPV va tornar a triar L'holandès errant, un conegut restaurant situat al centre de Volendam, per adreçar-se als seus seguidors. Davant d'un públic heterogeni, curiosos, simpatitzants i molts, molts nens i adolescents, Wilders va defensar uns Països Baixos que no es converteixin en un "enorme asil".

Amb dificultats pel fort desplegament policial, aconseguim parlar amb ell. Tot i el bon resultat que li atribueixen les enquestes, Wilders assegura a 3CatInfo que no pot confiar-se: "Ara estem al capdavant, però alguns partits s'hi acosten. O sigui que no és fàcil, però espero que tinguem un bon resultat, uns bons debats els pròxims dies i tornar a guanyar les eleccions. No puc preveure res, però pinta bé."

El que no sembla tan fàcil, encara que guanyi, és que després pugui formar govern.

La resta de partits no volen pactar amb Wilders

Després de mesos de negociacions, el PPV havia aconseguit formar govern amb altres tres partits de dreta (el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia, el populista Moviment Camperol Ciutadà i el Nou Contracte Social). Junts aplegaven 88 dels 150 escons de la cambra de representants i van triar un independent com a primer ministre, Dick Schoof. Tot va saltar pels aires quan, aquest estiu, Wilders va decidir retirar els seus ministres del govern i va precipitar la convocatòria d'eleccions.

Les últimes enquestes atorguen a Wilders 34 escons (tres menys que ara), mentre que l'aliança entre ecologistes i socialdemòcrates que encapçala l'exvicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, mantindria els 25 actuals. En tercer lloc hi hauria la Democràcia Cristiana i, en quart, el partit de l'actual secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia,

Tots han anunciat que no pactaran amb el líder del PPV, que acusen d'irresponsable.

La llegenda diu que L'holandès errant està condemnat a navegar per sempre i no arribar mai a port. La sort del vaixell de Wilders es decidirà dimecres.