L'FMI alerta d'una recessió mundial si no s'atura la guerra a l'Orient Mitjà
L'impacte econòmic de la guerra a l'Orient Mitjà ja s'ha traduït en un augment dels preus en les últimes setmanes i no sembla que la situació hagi de millorar els pròxims mesos si el conflicte bèl·lic continua.
El Fons Monetari Internacional avisa d'una recessió mundial si la guerra s'allarga en el temps.
D'entrada, només ha rebaixat dues dècimes el creixement previst per a aquest any --fins al 3,1%--, en cas que la guerra s'acabi a mitjans del 2026. La previsió per al 2027 seria d'un creixement del 3,1%.
L'organització també pronostica que la inflació creixerà un 4,4% el 2026 i un 3,7% el 2027, més del que es preveia fins ara.
Però si el conflicte continua i hi ha més afectacions en les infraestructures energètiques, hi ha risc de recessió mundial. En aquest cas, l'organització financera rebaixa el seu pronòstic en 1,3 punts i calcula que el creixement econòmic quedaria per sota del 2%.
Tots els escenaris dibuixats implicarien un increment del dèficit fiscal dels estats.
L'FMI diu que afrontem la pitjor crisi energètica de la nostra era i l'ha comparat amb la dels anys 70, tot i que apunta que ara el món és menys dependent del petroli.
L'economista en cap de l'FMI, Pierre-OIivier Gourinchas, assegura que, fins i tot si les negociacions s'encarrilessin i demà es reobrís l'estret d'Ormuz, "l'impacte en termes de la quantitat de petroli que s'ha retirat del mercat ja seria semblant al de la crisi energètica dels anys setanta.
Espanya, l'economia que més creixerà a Europa
A la zona euro, el creixement econòmic es frenarà en dues dècimes, fins a l'1,1% el 2026 i fins a l'1,2% el 2027, segons l'FMI.
Espanya seguirà al capdavant del creixement entre les principals economies europees, ja que l'FMI anticipa un increment del PIB del 2,1% el 2026 i de l'1,8% el 2027.
Per a Alemanya, França i Itàlia, la previsió de creixement és inferior a l'1% per a l'any vinent.
La producció de petroli cau com mai
Les previsions negatives per a l'economia mundial responen a una crisi energètica originada pel bloqueig de l'estret d'Ormuz, per on passa un 20% del petroli i un 35% del gas natural del món.
En aquest sentit, la producció de petroli ha experimentat aquest mes de març la caiguda més gran de la història, segons un informe de l'Agència Internacional de l'Energia, que augura un mes d'abril encara pitjor.
A principis d'aquest mes han sortit diàriament 3,8 milions de barrils de cru, mentre que abans que esclatés el conflicte en sortien més de 20.
Els autors de l'informe adverteixen que el bloqueig i els elevats preus estan fent caure la demanda a nivells que no es veien des de la pandèmia.
El deute públic mundial podria arribar al 100% del PIB el 2029
L'FMI també alerta que molts països no han sanejat les seves balances fiscals i afronten amb poc marge de maniobra la pressió inflacionària generada per la guerra a l'Orient Mitjà.
Segons l'organisme financer, la dinàmica de deute mundial va empitjorar l'any passat i això cal sumar-hi ara l'increment generalitzat en defensa.
De fet, el deute públic mundial ja és del 94% del PIB i podria superar el 100% del PIB el 2029, uns nivells que no s'havien vist des de la Segona Guerra Mundial.
En l'escenari actual, l'FMI recomana que la intervenció dels estats sigui selectiva, temporal i dirigida a grups específics, per tal de no incórrer en un endeutament excessiu. Segons l'organisme, gener un estímul per a la demanda no resol la reducció de l'oferta de combustibles fòssils i podria generar encara més inflació.
A Espanya, el deute públic arrencarà la propera dècada en el nivell més baix des del 2012, tot i que es mantindrà per sobre del 90% del PIB. El dèficit fiscal és ara de prop del 2,5% del PIB i podria seguir baixant fins al 2%. Al 2020, aquest indicador va arribar a superar el 10%.
Un dels països més malparats per l'informe de l'FMI són els Estats Units, que en els propers cinc anys podrien passar de l'endeutament actual del 124% del PIB a un endeutament del 142%. Apunta també que la llei de retallada fiscal de Trump contribueix a aquest increment.
La Xina, per la seva banda, manté la seva política d'expansió fiscal per estimular el consum. El seu deute podria arribar al 127% del PIB en els propers cinc anys.
