L'hivern arriba amb un reguitzell de fenòmens astronòmics
L'hivern 2025-26 a l'hemisferi nord començarà aquest diumenge, 21 de desembre, quan passin tres minuts de les quatre de la tarda, segons els càlculs de l'Observatori Astronòmic Nacional (OAN).
L'estació durarà gairebé 89 dies, fins al 20 de març del 2026, moment en què donarem pas a la primavera. Amb nits llargues i períodes prolongats sense nuvolositat, l'hivern acostuma a ser una de les millors èpoques de l'any per mirar el cel.
Recordem que l'inici de l'estació, que s'anomena solstici d'hivern, coincideix amb el dia amb menys hores de llum solar de l'any. És el moment en què el sol assoleix la seva màxima declinació sud, que a efectes pràctics vol dir que és quan té menys alçada al migdia. A partir d'aquí, comencem a guanyar llum de manera gradual.
Els fenòmens més destacats
Entre les cites més importants, tindrem dues pluges d'estels, els Úrsids just al màxim l'endemà del solstici, el 22 de desembre, i els Quadràntids, amb el màxim cap al 3 de gener.
Pel que fa a les llunes plenes, seran el 3 de gener, l'1 de febrer i el 3 de març. Cal dir que la primera de les tres, a més, serà superlluna.
A més, també el dia 3 de gener, es produirà el periheli. És a dir, el moment on la Terra assolirà la mínima distància anual respecte al Sol. Estarà a "només" 147 milions de quilòmetres.
Hi haurà alguns eclipsis. Un primer anular de Sol, el 17 de febrer, que serà visible sobretot a l'Antàrtida i zones oceàniques del sud, i un total de Lluna, el 3 de març, que es veurà des d'Amèrica, l'est d'Àsia i Oceania. Cap serà visible des de Catalunya ni la península Ibèrica.
Els planetes i constel·lacions
Durant les tardes de l'hivern es podrà observar Saturn. S'hi afegirà Júpiter, a principis de gener, i Venus, a mitjans de febrer. A mesura que Saturn s'acosti al sol deixarà de ser visible. Això passarà a principis de març. I Mercuri també es podrà veure al capvespre durant el febrer.
D'altra banda, a la sortida del Sol, seran visibles Júpiter i Mercuri, tot i que aquest segon desapareixerà a inicis de gener per tornar a aparèixer a mitjans de març. Júpiter marxarà a mitjans de gener.
Pel que fa a les constel·lacions destaquem Orió, amb l'estrella vermellosa Betelgeuse, Taure, la del Ca Major, que acull Sírius, l'estrella més brillant del cel nocturn, i també Gèminis. Totes aquestes, amb altres estrelles, formen el conegut hexàgon de l'hivern, fàcilment identificable durant els vespres.
Amb menys de 89 dides, l'hivern serà l'estació més curta de l'any a l'hemisferi nord. Gairebé 3 mesos que seran ideals per gaudir del cel nocturn. Per a més detalls podeu consultar l'Anuari de l'Observatori Astronòmic Nacional, publicat per l'Institut Geogràfic Nacional (IGN).
