L'Ibex-35 es desploma en una jornada negra a les borses de tot el món
Jornada negra a les borses europees, que, arrossegades per la crisi hipotecària dels Estats Units, han perdut entre un 2,5% i un 4%. L'Ibex-35, per exemple, ha vist com s'esvaïen tots els guanys d'aquest 2007 i com perdia la cota dels 14.000 punts. De fet, el parquet espanyol ha viscut pèrdues històriques, de fins al 3,72%. Això no havia passat des del març del 2004, quan va perdre un 4,2%. Aquestes convulsions borsàries es deuen a la volatilitat i a l'amenaça de les anomenades "hipoteques d'alt risc" dels Estats Units.
2 min
El selectiu espanyol ha caigut un notabilíssim 3,7%, en la pèrdua més important des del 15 de març del 2004, just després dels atemptats de Madrid i de les eleccions generals. Ara se situa en els 13.979 punts.
No hi ha hagut ni un sol valor que hagi resistit, i entre els principals, el Santander i Telefónica han baixat un 3,7 per cent, mentre que Repsol ha baixat 4,5 punts. Els números vermells s'han estès arreu d'Europa, amb Londres al capdavant, amb un 4,1%, seguida de París, amb un 3,3%, i Frankfurt, amb un 2,4%.
Tot plegat ha succeït després d'una obertura negativa de Wall Street, perjudicada per la crisi al voltant dels crèdits hipotecaris d'alt risc. Finalment, i després d'una sessió de violentes baixes, la borsa nord-americana ha tancat amb una mínima baixada gràcies a una forta demanda d'última hora. L'indicador més important de Wall Street, el Dow Jones, ha perdut 14,47 punts, un 0,11%, i el mercat tecnològic Nasdaq ha registrat un descens de 7,76 punts, un 0,32%.
Aquesta crisi també ha tingut ressò en les borses asiàtiques. Els parquets de Bombai, Hong Kong i Seül han tancat l'última sessió amb importants baixades.
La crisi de les hipoteques d'alt risc als Estats Units ha acabat afectant els parquets d'arreu del món, sense que les intervencions dels bancs centrals hi hagin pogut fer gaire cosa. Els bancs centrals han injectat grans quantitats de diners als mercats interbancaris en notar que les entitats que tenien efectiu eren reticents a deixar diners a altres que en demanaven. Aquest dimecres mateix, la Reserva Federal dels Estats Units injectava 7.000 milions de dòlars més, i aquesta matinada el Banc del Japó n'hi posava 3.000. Però la resposta dels mercats sembla l'oposada a la que es buscava.
Alguns analistes nord-americans fins i tot apunten la possibilitat que la Reserva Federal pugui abaixar els tipus d'interès la setmana vinent. Seria la primera baixada en els últims quatre anys. Si això acaba passant caldrà veure si és suficient per tranquil·litzar les borses mundials.
No hi ha hagut ni un sol valor que hagi resistit, i entre els principals, el Santander i Telefónica han baixat un 3,7 per cent, mentre que Repsol ha baixat 4,5 punts. Els números vermells s'han estès arreu d'Europa, amb Londres al capdavant, amb un 4,1%, seguida de París, amb un 3,3%, i Frankfurt, amb un 2,4%.
Tot plegat ha succeït després d'una obertura negativa de Wall Street, perjudicada per la crisi al voltant dels crèdits hipotecaris d'alt risc. Finalment, i després d'una sessió de violentes baixes, la borsa nord-americana ha tancat amb una mínima baixada gràcies a una forta demanda d'última hora. L'indicador més important de Wall Street, el Dow Jones, ha perdut 14,47 punts, un 0,11%, i el mercat tecnològic Nasdaq ha registrat un descens de 7,76 punts, un 0,32%.
Aquesta crisi també ha tingut ressò en les borses asiàtiques. Els parquets de Bombai, Hong Kong i Seül han tancat l'última sessió amb importants baixades.
La crisi de les hipoteques d'alt risc als Estats Units ha acabat afectant els parquets d'arreu del món, sense que les intervencions dels bancs centrals hi hagin pogut fer gaire cosa. Els bancs centrals han injectat grans quantitats de diners als mercats interbancaris en notar que les entitats que tenien efectiu eren reticents a deixar diners a altres que en demanaven. Aquest dimecres mateix, la Reserva Federal dels Estats Units injectava 7.000 milions de dòlars més, i aquesta matinada el Banc del Japó n'hi posava 3.000. Però la resposta dels mercats sembla l'oposada a la que es buscava.
Alguns analistes nord-americans fins i tot apunten la possibilitat que la Reserva Federal pugui abaixar els tipus d'interès la setmana vinent. Seria la primera baixada en els últims quatre anys. Si això acaba passant caldrà veure si és suficient per tranquil·litzar les borses mundials.
