Límits als centres en la tria de docents: "Molts projectes perdran qualitat o no es podran mantenir"
Aquest curs toca revisar el decret de plantilles, que permet a les direccions de les escoles i instituts triar fins a la meitat dels professors.
Tot i que Educació va assegurar que aquestes places especialitzades no corrien perill, el pacte amb els sindicats per millorar el salari dels docents inclou reduir-les a més de la meitat.
Les direccions consideren que perdre professionals especialitzats compromet la viabilitat i la qualitat dels projectes educatius.
Projectes singulars "en risc"
Un dels projectes que defineix l'escola l'Estel de Barcelona és "Escena en joc", en què l'alumnat de tot el centre treballa continguts de llengua a través de les arts escèniques. Ho fan de la mà d'artistes professionals vinculats a la Nau Ivanow.
El coordinen dues mestres especialistes en educació visual i plàstica, un perfil que s'eliminarà d'aquí a dos cursos. En el seu lloc, entraran dos mestres nous, per ordre de llista d'oposicions, independentment del seu perfil professional.
"El projecte pot trontollar moltíssim", adverteix Marta Rubio, la directora del centre.
El que volíem era seguir treballant amb artistes i consolidar el projecte, però si els docents que l'han d'entomar no hi són, se'm fa bastant difícil pensar que es pugui mantenir amb la mateixa qualitat.
Molts docents amb perfil hauran de canviar de centre
Un altre dels projectes que es veuran compromesos és el de robòtica. La Raquel Ortiz és mestra especialista en competència digital i n'és el pal de paller. En coordina els continguts des d'infantil 3 fins a sisè de primària, i també s'encarrega de l'equipament informàtic.
Té la plaça definitiva a una altra escola, però la direcció la pot reclamar curs rere curs perquè ocupa una plaça estructural. El seu perfil, però, també desapareixerà i, si no guanya plaça en aquesta escola quan hi hagi concurs de trasllats, un altre funcionari entrarà en el seu lloc.
La persona s'ha d'adaptar a l'escola, no l'escola a la persona.
Un decret polèmic al centre de les negociacions sindicals
El decret de plantilles es va aprovar el 2014 i ha tingut defensors i detractors des del primer dia.
Mentre que per a les direccions és una eina clau per configurar equips estables i impulsar projectes educatius a llarg termini, per a la majoria de sindicats la normativa permet que s'assignin places a dit.
Per això, reclamen des de fa anys que s'anul·li. Tot i que Educació va assegurar aquest curs que s'ampliaria el nombre de places perfilades, l'acord firmat amb els sindicats Comissions Obreres i UGT per augmentar el salari dels docents redueix el decret de plantilles a la mínima expressió.
El curs 2027-2028 les places perfilades no podran superar el 3% del total de places estructurals. Això voldrà dir passar de les 7.361 places específiques actuals a unes 2.500. La resta de places es convertiran en ordinàries.
S'eliminaran tres dels vuit tipus de perfils professionals que existeixen. Són els de competència digital, metodologies amb enfocament globalitzat i educació visual i plàstica.
El curs següent també es preveu que desaparegui el d'atenció a la diversitat. Per a l'escola l'Estel, suposarà perdre cinc dels set mestres que ocupen una plaça específica.
Ens han fet servir com a moneda de canvi en les negociacions sindicals.
Educació considera que són coneixements que haurien de tenir tots els docents, un ideal que, segons mestres i direccions, no és una realitat a les aules.
O es fa un canvi a les universitats i els estudiants s'especialitzen en diferents àmbits o, si no, aquests projectes singulars acabaran morint.
"És impossible estar especialitzats en tot", afegeix Ortiz. En el cas de la competència digital, la gran majoria de docents han rebut una formació bàsica, prevista en el pla de digitalització impulsat pel departament. Uns coneixements, però, que considera "insuficients" a l'hora de posar-se al capdavant d'un projecte educatiu de robòtica.
Les entrevistes, en casos molt concrets i amb els sindicats com a observadors
De cara al curs vinent, les direccions no podran demanar que es quedin al centre els interins que han tingut aquest curs si continuen tenint vacants.
Tampoc podran entrevistar les primeres persones que els tocaria, per nota d'oposicions, ocupar una plaça perfilada o fer una substitució de llarga durada.
Les entrevistes ja es van aturar aquest curs per fer assignacions de manera més àgil. Tot i això, el director general de Professorat i Personal de Centres Públics, Josep Maria Garcia Balda, va assegurar en una entrevista a TV3 que les entrevistes es reprendrien i que eren un "recurs necessari".
Finalment, però, només es podran mantenir en casos molt concrets, per seleccionar docents per a aules hospitalàries, atenció domiciliària, presons o centres de nova creació.
S'hi afegeixen, com a novetat, les places vinculades a l'escola inclusiva, com els suports intensius a l'escola inclusiva (SIEI), les aules integrals de suport (AIS) o els centres d'educació especial proveïdors de serveis i recursos (CEEPSIR).
En qualsevol entrevista, especifica l'acord, els sindicats podran fer d'observadors. L'Associació Professional de Directius de l'Àmbit Educatiu (AXIA), que representa més de 300 direccions d'escoles i instituts, hi han presentat un recurs en contra.
Consideren que se'ls converteix en "presumptes prevaricadors" i que demostra una "falta de confiança", tenint en compte que els representants sindicals no participen en cap altre dels processos de selecció interns del departament.
També s'hi ha posicionat en contra el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. El principal col·legi de docents alerta en un comunicat que la decisió representa "un pas enrere molt notable en l'autonomia de centres i en la capacitat dels equips directius de poder garantir projectes educatius coherents".
Els organismes internacionals reclamen més autonomia per a les direccions
Les direccions són el segon factor més important, després dels mestres i els professors, en la millora dels resultats educatius, segons la Unesco.
Donar més reconeixement i més poder de decisió als equips directius són dues de les recomanacions principals de l'últim informe GEM, que fa un seguiment anual de l'estat mundial de l'educació, i que el 2026 s'ha centrat en el lideratge educatiu.
També n'és partidària l'OCDE, l'organisme encarregat dels informes PISA. Els seus informes assenyalen que els sistemes educatius amb millors resultats solen donar més capacitat a les direccions per seleccionar el professorat, d'acord amb el projecte educatiu del centre.
L'OCDE també sosté que una alta rotació del professorat perjudica la qualitat educativa, sobretot en els centres de més complexitat.
En països com Portugal, Estònia, Finlàndia, Suècia, els Països Baixos o el Regne Unit és habitual que les direccions participin del procés de selecció del professorat. En canvi, a Espanya --i també a França i a Itàlia-- es prioritza garantir la igualtat d'oportunitats dins la funció pública davant de l'autonomia de centres.
Com funciona el procés de selecció de docents?
Les direccions subratllen que el decret de plantilles és garantista en el procés de selecció, i que no obre la porta a contractacions dubtoses.
Quan un centre té una vacant per ocupar una plaça perfilada o una baixa de llarga durada, ho comunica als serveis territorials i a la inspecció educativa, que validen els requisits i els criteris de selecció, i fan una tria prèvia dels aspirants, tenint en compte la seva posició a la llista d'oposicions i el seu currículum.
Les direccions no coneixem les persones que es presenten a les entrevistes.
El procés de selecció el duen a terme diversos membres de l'equip directiu, seguint els barems establerts per Educació, i la inspecció aprova en última instància el candidat amb puntuació més alta.
Dubtes sobre com s'aplicaran els canvis
Encara hi ha molts dubtes sobre com s'aplicaran els canvis que modifiquen el decret de plantilles.
Educació ha declinat la nostra petició d'entrevistar el director general de Professorat i Personal de Centres Públics per intentar aclarir-los.
Queda pendent saber, per exemple, si eliminant els quatre perfils previstos n'hi haurà prou per arribar al màxim del 3% de places perfilades, o si caldrà suprimir més places específiques.
També es desconeix quan es reprendran les entrevistes, quines funcions podran exercir els sindicats en els processos de selecció i, en cas que una plaça no s'ocupi per cap funcionari, si les direccions podran reclamar un docent que ja hagi tingut experiència al centre.
Tampoc sabem si la Inspecció Educativa ha registrat casos per presumptes males praxis en l'aplicació del decret de plantilles, com denuncien els sindicats, i si hi ha hagut d'actuar en algun cas.
