L'incendi de Los Gallardos, a Almeria, entre els més mortífers d'Espanya
L'incendi forestal que crema des de dijous a Los Gallardos (Almeria) ja és un dels més mortífers que s'han registrat mai a Espanya. Fins ara, hi han mort 12 persones i una vintena estan desaparegudes.
Ens hem de remuntar al 1979 per trobar l'incendi amb més morts. Va ser en una zona boscosa entre les urbanitzacions de Lloret Blau i Pinars, a Lloret de Mar. Hi van perdre la vida 21 persones, entre elles nou menors d'edat.
Cinc anys més tard, el 1984, vint persones van morir en un incendi forestal a La Gomera, a les Canàries.
Aquest segle, l'incendi més letal és el que es va declarar el juliol del 2005 a Guadalajara, que va deixar un balanç d'onze persones mortes: nou bombers i dos agents forestals.
Les flames van cremar 13.000 hectàrees i l'incendi va marcar un punt d'inflexió: es va crear la Unitat Militar d'Emergències (UME), es van augmentar els mitjans d'extinció i es van endurir les mesures de prevenció.
Els incendis més letals registrats a Espanya
El 7 de setembre del 1992, cinc membres d'un servei del Pla d'Emergències per Incendis Forestals van morir en un incendi al parc natural de Grazalema (Cadis).
El 5 d'agost del 1993, l'incendi forestal que va afectar cinc municipis de Tarragona va deixar sis morts. Les flames van calcinar més de 800 hectàrees i el 80% del terme municipal de Vespella de Gaià.
L'any següent, el 1994, va ser el més mortífer de la història i 30 persones van morir en diversos incendis forestals, 22 d'elles mentre col·laboraven en les tasques d'extinció dels focs:
El 4 de juliol, set persones, entre elles sis membres d'una brigada forestal i un voluntari, van morir en un incendi a Millars (València).
Dos dies després, el 6 de juliol, els cinc ocupants de l'avió portuguès Antonov van perdre la vida mentre col·laboraven en les tasques d'extinció d'un incendi a prop de la serra de Mariola (Alacant).
El 14 de setembre, quatre bombers van morir en quedar atrapats dins del camió mentre es dirigien cap a l'incendi declarat entre Nonasp (Saragossa) i la Pobla de Massaluca (Terra Alta).
El 30 de juny del 1999, quatre membres d'una brigada contra incendis de la Junta d'Andalusia van morir en un foc registrat a Alájar de la Sierra (Huelva).
L'11 d'agost del 2003, cinc persones d'una mateixa família, entre elles un menor, van morir per inhalació de fum quan fugien d'un incendi declarat a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental).
El 2005 també va ser un any molt mortífer. 23 persones van morir per causa dels diversos incendis que van cremar a tot l'Estat. El més letal va ser el del 17 de juliol a Guadalajara, amb onze morts, provocat per una barbacoa mal apagada.
A Catalunya, encara viu el record dels cinc bombers que van morir en l'incendi d'Horta de Sant Joan (Terra Alta), el 21 de juliol del 2009. Un canvi de direcció del vent els va deixar atrapats a la zona dels Ports.
El 19 de febrer del 2011, sis membres d'una brigada antiincendis de l'Aragó van morir a Terol en accidentar-se l'helicòpter on viatjaven per apagar un incendi al municipi de Villel.
Diversos incendis simultanis marquen l'inici de temporada
Quan tot just ha començat l'estiu, la destrucció provocada pels incendis ja és considerable. Entre l'1 de gener i l'1 de juliol, els incendis forestals han cremat 50.384 hectàrees a Espanya, segons les dades del Sistema d'Informació d'Incendis Forestals de la Comissió Europea (EFFIS) del programa Copernicus.
Aquesta dada suposa el 39.8% del total d'hectàrees cremades a la Unió Europea durant aquests sis mesos. Copernicus assenyala també que Espanya és l'estat que més focs ha registrat en tota la UE: un total de 300.
L'any passat, es va registrar una de les pitjors dades d'incendis a Espanya des del 1994. Aquell any es van cremar milers d'hectàrees i els incendis que es van declarar apareixen al rànquing dels més extensos de la història de l'estat espanyol.
De fet, deu dels vint incendis que han cremat més terreny es van declarar aquell any. El 2025, el foc va arrasar 393.079 hectàrees a Espanya, el 38% del territori cremat a la Unió Europea.
