L'increment injustificat del patrimoni d'un càrrec públic es podria tipificar com a delicte
L'endemà de la cimera antifrau, un dels participants, el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, ha avançat que una de les propostes que es podrien incloure al document final, que es firmarà el 22 de febrer, és la tipificació com a delicte de l'increment no justificat del patrimoni d'un càrrec públic.
Redacció
2 min
L'endemà de la cimera anticorrupció convocada pel president de la Generalitat, Artur Mas, un dels participants, el director de l'Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, ha avançat que una de les propostes que es podrien incloure al document final, que es firmarà el 22 de febrer, és la tipificació com a delicte de l'increment no justificat del patrimoni d'un càrrec públic.
L'avantatge d'aquest tipus de delicte, ha explicat, és que "és molt més fàcil donar-li una resposta ràpida", ja que només caldria provar l'existència dels diners i llavors hauria de ser "la persona qui demostrés que aquest increment ha estat obtingut legalment". En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio, De Alfonso, admet, tot i això, que l'última paraula sobre aquesta qüestió la tindria el govern espanyol, que la podria incloure al codi penal.
De Alfonso també ha assegurat, al programa "23/24" del canal 3/24, que entén la societat quan demana respostes ràpides i dimissions i ha afegit que, malgrat que dubta que siguin útils al començament de qualsevol investigació, sí que són necessàries si es demostren les acusacions.
El codi d'autoregulació del 2001, la base
Un altre dels convidats a la cimera, el síndic major de comptes, Jaume Amat, veu de bon ull, com el president Mas, que el codi d'autoregulació sobre finances dels partits polítics i funcionament de les campanyes electorals que els grups del Parlament van acordar l'any 2001 es converteixi ara en norma. Segons ha assegurat "part" d'aquest codi es va complint. "Hi ha una part que no, però hi ha una part que sí", ha dit Amat, que ha assegurat que, dins o fora de termini, la majoria de partits han entregat els comptes del 2010 perquè la sindicatura els pugui auditar.
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, assistent a la trobada, també s'ha mostrat satisfeta que l'acord per la transparència del 2001 serveixi com a base d'un acord final, però considera que alguns aspectes ja s'han superat per lleis posteriors.
I des del govern, el conseller de la Presidència i portaveu, Francesc Homs, ha afirmat a "Els matins" de TV3 que la cimera anticorrupció pot significar un abans i un després en l'aprofundiment de la regeneració democràtica. Tot i que ha admès que no hi ha solucions màgiques, ha destacat que tots els partits estan d'acord que s'ha d'augmentar el grau d'exigència del compliment de la llei.
L'avantatge d'aquest tipus de delicte, ha explicat, és que "és molt més fàcil donar-li una resposta ràpida", ja que només caldria provar l'existència dels diners i llavors hauria de ser "la persona qui demostrés que aquest increment ha estat obtingut legalment". En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio, De Alfonso, admet, tot i això, que l'última paraula sobre aquesta qüestió la tindria el govern espanyol, que la podria incloure al codi penal.
De Alfonso també ha assegurat, al programa "23/24" del canal 3/24, que entén la societat quan demana respostes ràpides i dimissions i ha afegit que, malgrat que dubta que siguin útils al començament de qualsevol investigació, sí que són necessàries si es demostren les acusacions.
El codi d'autoregulació del 2001, la base
Un altre dels convidats a la cimera, el síndic major de comptes, Jaume Amat, veu de bon ull, com el president Mas, que el codi d'autoregulació sobre finances dels partits polítics i funcionament de les campanyes electorals que els grups del Parlament van acordar l'any 2001 es converteixi ara en norma. Segons ha assegurat "part" d'aquest codi es va complint. "Hi ha una part que no, però hi ha una part que sí", ha dit Amat, que ha assegurat que, dins o fora de termini, la majoria de partits han entregat els comptes del 2010 perquè la sindicatura els pugui auditar.
La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, assistent a la trobada, també s'ha mostrat satisfeta que l'acord per la transparència del 2001 serveixi com a base d'un acord final, però considera que alguns aspectes ja s'han superat per lleis posteriors.
I des del govern, el conseller de la Presidència i portaveu, Francesc Homs, ha afirmat a "Els matins" de TV3 que la cimera anticorrupció pot significar un abans i un després en l'aprofundiment de la regeneració democràtica. Tot i que ha admès que no hi ha solucions màgiques, ha destacat que tots els partits estan d'acord que s'ha d'augmentar el grau d'exigència del compliment de la llei.
