Netflix Warner HBO
Frank Gehry
Pesta porcina africana
Operació sortida
Concerts Rosalía Lux
Assassinat d'Abu Shabab
Sandro Giacobbe
Servei militar Alemanya
Cas Helena Jubany
Portes obertes Parlament
Pla Moves III
Flick Barça prèvia Betis
Eric Garcia renova Barça
Hugo Mallo abús sexual

L'inici del confinament per la Covid va accentuar la baixa natalitat a Catalunya

La pandèmia no va comportar cap "baby boom", com s'havia especulat, sinó tot el contrari

Jordi Brescó Montserrat

19/07/2021 - 19.21 Actualitzat 21/07/2021 - 01.54

Una de les especulacions més comentades durant les primeres setmanes de la pandèmia era la que imaginava un "baby boom" nou mesos després de l'inici del confinament domiciliari. El plantejament era ben simple: tancats a casa i sense gaires alternatives d'entreteniment, es procrearia més de l'habitual.

De moment, però, les estadístiques indiquen que, a l'hora de la veritat, va pesar més la incertesa del context que no pas l'avorriment a casa. No és que l'arribada de la Covid provoqués un augment dels naixements; és que els va fer caure un 20% respecte al mateix mes de l'any passat.

Aquestes dades provisionals publicades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) segueixen la mateixa línia que l'estudi publicat al mes d'abril per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que assegurava que els naixements a Catalunya entre desembre del 2020 i febrer del 2021 havien caigut un 18%.


La mala dinàmica empitjora

Els naixements han baixat un 5,9% a Catalunya durant l'any 2020. És una estadística que allarga una dinàmica que va començar amb la crisi econòmica del 2008. Des d'aleshores, el recés en la natalitat s'ha engrandit any rere any. La pandèmia no ha fet sinó exagerar aquesta tendència.

Els territoris que han registrat un major descens en la natalitat són les Terrers de l'Ebre, amb un 12,7%, i l'Alt Pirineu i Aran, amb un 12,6%.

Nadó amb la mare (Samuel Lee / Pixabay)


Una tendència generalitzada a tot el món

La natalitat és una de les principals preocupacions dels estats. Es calcula que, per tal que un país reemplaci la seva població de forma natural, el seu índex de natalitat hauria de ser de 2,1 fills per cada mare. A Catalunya, és d'1,2.

Les estadístiques catalanes no són una excepció a nivell global, ans al contrari. L'any 2020 ha vist un retrocés generalitzat de la natalitat. Sense anar més lluny, França ha registrat l'any amb menys naixements des del final de la Segona Guerra Mundial. Els nadons nascuts a Itàlia durant el desembre de l'any passat representen una davallada d'un 10% respecte del 2019. Als Estats Units, aquesta mateixa dada és d'un 7%.

Ni la Xina, el país més poblat del món, s'escapa de la dinàmica. Tot i els canvis en la política del fill únic, l'any 2015, i el permís per tenir fins a tres fills aprovat a finals de maig, ha registrat una davallada en la natalitat d'un 14,8% durant el 2020.


Marc i Júlia continuen sent els noms més posats

479 nadons nascuts a Catalunya l'any 2020 es diuen Marc, el nom més posat, un any més, entre els nens. Per quart any consecutiu, Júlia lidera el de les nenes. 

Jan, Pol, Nil i Leo, per aquest ordre, són les altres opcions més recurrents a l'hora de posar nom a un nen català. Pel que fa a les nenes, després de Júlia trobem Emma, Martina, Mia i Lucía.