L'intent de suïcidi d'un noi amb autisme a la Ràpita evidencia la xacra del bullying

En ple debat sobre el cas de l'adolescent de Sallent i la seva germana, un altre intent de suïcidi ha reobert el debat. És un noi de 15 anys amb autisme de la Ràpita, a la comarca del Montsià.

La família ha dit, en una entrevista a TV3, que vol que el seu cas serveixi per conscienciar i per posar sobre la taula l'assetjament que pateixen sovint joves i infants amb trastorns de salut mental.

L'origen de tot va ser el bullying escolar, segons denuncien els pares. Fa una setmana que no es mouen de l'hospital Joan XXIII, on està ingressat el Pol. En Josep i la Júlia volen explicar la situació adversa que el noi vivia a l'institut, on no se sentia integrat.

El pare del Pol explica que altres adolescents "es reien d'ell i dels gestos que feia, encara que no fos un assetjament molt extrem". La mare afegeix:

"Ha patit molt, fins i tot encara que fos per bromes que no siguin violència expressa. Ens va dir que, ja que estava viu, volia fer una tasca de conscienciació, perquè els companys d'institut sàpiguen que els maltractaments tenen conseqüències."

Al gener van avisar al centre de la situació, però no van percebre millores. El Departament d'Educació ha iniciat una investigació a l'institut dels Alfacs i ha activat la Unitat de Suport a l'Alumnat en situació de Violència, com es va fer a Sallent.

No admetre la diferència

Els experts en salut mental alerten que els adolescents viuen una etapa de vulnerabilitat i en el cas del Pol s'hi ha d'afegir un trastorn autista. Demanen més esforços perquè s'accepti la diversitat dins dels centres. Amaya Hervás és psiquiatre infantil i juvenil a l'Hospital Mútua de Terrassa:

"Són un grup especialment vulnerable, però no vol dir que siguin els únics. Crec que és important focalitzar-se en l'acceptació de les diferències. Cal ajudar-los dins de l'escola, és vital que tinguin experiències socials positives."

Ramiro Ortegón, president de la plataforma PDA Bullying, afegeix: "En la infància i l'adolescència ja es viu una etapa de vulnerabilitat. Si a més a més, hi sumem altres vulnerabilitats de la realitat personal, de salut o socioeconòmiques, és més fàcil que surtin a les estadístiques".

"En realitat, la problemàtica està als ulls de qui agredeix", sentencia.