"No són coses de nens": la formació i la prevenció, claus per detectar i combatre el bullying

Milers d'estudiants d'ESO, FP i batxillerat han sortit al carrer aquest dimarts en una jornada de vaga contra el bulling a tot l'Estat. La protesta s'ha convocat després del suïcidi d'una nena de 14 anys a Sevilla i d'un noi de 15 anys a Almacelles --al juliol--, que havien denunciat ser víctimes d'assetjament escolar.

Tant els centres educatius com l'alumnat són cada cop són més conscients dels perills del bullying, però combatre'l no és fàcil. Els docents alerten, a més, que víctimes i agressors són cada cop més joves.

El curs passat (2024-2025) es van denunciar 1.696 casos al Registre de Violències de l'Alumnat (REVA). Aquest any, des de principi de curs, se n'han registrat 308, 61 més que l'any passat en el mateix període.

No vol dir necessàriament que la violència escolar vagi en augment, potser ara es detecten i denuncien casos que abans passaven per alt, però sigui com sigui, demostra que erradicar el bullying entre infants i adolescents encara és una assignatura pendent, malgrat els protocols existents.

"Activar un protocol per assetjament és molt dolorós i costós", tant per l'infant com per la família i el centre, explica Susanna López, directora de l'escola Taula Rodona de Sant Quirze del Vallès. Aquest centre educatiu fa set anys que té en marxa el programa "Aquí, prou bullying" per detectar i resoldre al més aviat possible qualsevol cas de violència o assetjament.

Un programa en el qual participen totes les escoles del municipi --totes són públiques--, i que té el suport de la Generalitat i de l'Ajuntament, que inverteix en formació als claustres i al Consell dels Infants --format per alumnat de 5è i 6è de primària i d'ESO--.

Obrir la mirada

El pla posa el focus en la formació i la prevenció no només dins l'escola, sinó en tot l'entorn d'infants, adolescents i joves.

"A totes les aules hi ha situacions de violència", avisa Susanna López. "El gran error és negar-ho i considerar que són coses de nens".

"Ni empentar, ni mossegar, ni pegar, ni opinar sobre les vambes d'algú o riure's d'una intervenció a classe són coses de nens", continua.

I posa un exemple molt clar: "No permetríem que ningú ens empentés a la cua del supermercat o que comentés obertament la roba que portem. En infants s'han normalitzat accions que en adults no serien tolerables".

La formació permet detectar abans els senyals de possibles agressions i violències. Comporta tenir una escolta i una mirada actives ja des d'infantil, on comencen a gestar-se molts casos d'assetjament. I això implica no deixar passar cap broma pesada, insult o agressió encara que qui l'exerceix sigui petit o no sigui conscient del mal que fa.

També és molt important el rol dels anomenats "equips de convivència", alumnat de 5è i 6è de primària i d'ESO, a qui es forma per detectar possibles casos d'assetjament. "No són policies ni vigilants, al pati han de jugar com tothom", explica Susanna López, però tenen la mirada i l'escola obertes per detectar senyals d'alarma i estan entrenats per saber-hi intervenir --encara que sigui animant a dirigir-se a un adult--.

En aquest centre també disposen de l'aula "Escolta'm", on un cop a la setmana els alumnes poden obrir-se i parlar de neguits o conflictes, segons explica la Coordinadora de Convivència Marta Pérez.

Falten taules de prevenció

La formació ha d'anar més enllà de l'escola i implicar tothom, explica Susanna López. "Hauria de ser obligatòria per a tots els professionals a la vida d'un infant o un jove, des de l'escola o institut a l'esplai o el club esportiu". És a dir, docents, monitoratge de menjador, extraescolars, clubs esportius o escoles de música o teatre. "Sense formació, acabaríem improvisant i no podríem anar a una", diu.

La directora de l'escola Taula Rodona de Sant Quirze del Vallès creu que falten taules de prevenció on tots aquests col·lectius seguin junts i comparteixin els senyals detectats i com abordar-los. "Seria l'ideal. Totes les peces s'haurien de poder encaixar per anar a l'una".

Ramiro Ortegón, president de la plataforma PDA Bullying coincideix que cal "una perspectiva comunitària de les situacions de conflicte" perquè sovint els casos transcendeixen les portes de les escoles i continuen a casa --a través del telèfon o les xarxes socials--, o a les extraescolars.

Diu que cal un treball des del municipi, per donar una resposta coordinada. I també una especialització dels professionals i equips de valoració que han de detectar i respondre a aquestes situacions de violència.

"La prevenció és la base no només per evitar que surtin casos sinó també per tenir més eines per respondre-hi quan se'n detecten", explica.

És el que fan també a l'escola GEM de Mataró, on tot el claustre de primària rep formació per tenir eines davant un possible cas d'assetjament per tenir una mirada global i treballar conjuntament.

Una "tribu" que es cuida entre ells

La prevenció, l'altra clau en la lluita contra el bullying, comença per fomentar la cohesió de grup, que es coneguin, s'estimin, es respectin i es valorin, creu Susanna López. Perquè quan s'aconsegueix, diu, s'ajuden i protegeixen entre ells: "La tribu no permetrà que un dels seus membres pateixi".

"Els primers dies d'escola s'haurien de dedicar de manera intensiva a la cohesió de grup, perquè ningú en quedi exclòs", apunta.

Formació i prevenció han d'implicar també les famílies, que han de poder detectar els senyals d'alarma i participar en la solució, respectant la confidencialitat dels menors. Tant les de les víctimes com les dels agressors, que sovint tampoc veuen que els seus fills fan mal a algú i els costa acceptar-ho.

"On hi ha un error hi ha un aprenentatge", conclou Susanna López. "El que ha de sortir d'un cas d'assetjament és l'oportunitat de reparar el mal que s'ha fet i construir-se com a persona".