Desenes d'iranians assisteixen al funeral d'un membre de la Guàrdia Revolucionària iraniana celebrat a Teheran el 21 de març del 2026
Desenes d'iranians assisteixen al funeral d'un membre de la Guàrdia Revolucionària iraniana celebrat a Teheran el 21 de març del 2026 (Reuters/Majid Asgaripour)

L'Iran respon a l'ultimàtum dels EUA amb un pla per posar fi a la guerra que Trump veu "insuficient"

Teheran també ha confirmat que Pars Sud, el jaciment petroquímic més gran del món, ha estat bombardejat de nou
Redacció/Agències
5 min

L'Iran ha enviat als Estats Units una proposta per posar fi a la guerra, que rebutja un alto el foc temporal i busca una fi permanent al conflicte, segons ha informat aquest dilluns l'agència estatal IRNA.

Segons informa l'agència oficial de notícies del país, la proposta, que s'ha transmès a través del Pakistan, consta de 10 punts, entre els quals hi ha la fi de les hostilitats a la regió, l'establiment d'un protocol per garantir el pas segur de les naus a través de l'estret d'Ormuz i l'aixecament de les sancions econòmiques sobre el país.

Trump, per la seva banda, ha admès que la proposta de l'Iran és significativa, però considera que "no és prou bona". "Podria acabar molt ràpidament la guerra si fan el que han de fer. Han de fer certes coses. Ho saben, crec que han estat negociant de bona fe", ha dit durant un esdeveniment per celebrar la Pasqua a la Casa Blanca.

Paral·lelament, Trump ha advertit que el termini per arribar a un acord, que acaba avui, és definitiu i ha tornat a amenaçar l'Iran de destruir les seves infraestructures energètiques. "No volen rendir-se, però ho faran; i si no ho fan, no tindran ponts, ni centrals elèctriques, ni res", ha dit.

Trump al costat d'un conill de Pasqua durant un acte a la Casa Blanca
Trump ha afirmat que la proposta de l'Iran és insuficient durant un acte per celebrar la Pasqua a la Casa Blanca (Reuters/Nathan Howard)

L'Iran ha emès aquesta oferta en resposta a la proposta d'alto el foc de quaranta-cinc dies plantejada per mediadors pakistanesos, egipcis i turcs, que tant Teheran com la Casa Blanca han rebutjat.

Està previst que aquesta tarda Trump comparegui a la Casa Blanca a les set de la tarda, hora catalana, per parlar dels pròxims passes dels Estats Units en el conflicte.

Israel torna a bombardejar el jaciment petroquímic més gran del món

Així mateix, aquest dilluns Teheran també ha confirmat que el jaciment petroquímic South Pars, el més gran del món i que té les seves instal·lacions repartides entre l'Iran i Qatar, ha estat bombardejat.

"La situació està actualment sota control i s'estan avaluant els aspectes tècnics i l'abast dels danys. Afortunadament, no s'han reportat víctimes", ha anunciat la Companyia Nacional d'Indústries Petroquímiques de l'Iran, segons ha informat l'agència de notícies Tasnim.

La confirmació ha arribat poc després que el ministre israelià de Defensa, Israel Katz, afirmés que la força aèria del seu país havia atacat la planta petroquímica i havia deixat "fora de servei" aquestes instal·lacions, clau del sector energètic del país.

Una nova escalada del conflicte a l'espera que, aquesta matinada, s'acabi l'enèsim ultimàtum de Donald Trump al règim iranià per arribar a un acord per posar fi a la guerra.

L'agència de notícies iraniana Fars també ha informat que un altre complex petroquímic, aquest a prop de Shiraz, al centre-sud de l'Iran, també ha estat objectiu d'atacs i ha patit "danys menors".

Israel mata el cap de la Guàrdia Revolucionària

L'Iran també ha confirmat la mort de Majid Khademi, cap d'intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària iraniana arran d'un atac de Tel-Aviv.

Abans que el règim dels aiatol·làs verifiqués la informació, però, l'exèrcit israelià ja havia anunciat la mort de Khademi a través d'X.

Més enllà de l'amenaça que suposava per a l'"estat d'Israel" o els "ciutadans nord-americans", en la seva publicació les Forces Armades d'Israel destaquen el paper de Khademi com "a responsable de la vigilància de civils iranians en el marc de la repressió de les protestes internes per part del règim".

El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, que també ha anunciat la mort de Khademi, ha assegurat que era "un dels tres alts comandaments de l'organització".

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha celebrat la mort de Khademi i d'Ajer Bakri, un comandant de la Força Quds.

Retrat de Majid Khademi
Majid Khademi, cap de la Guàrdia Revolucionària, ha estat assassinat aquest dilluns per israel (EFE/ Forces de Defensa d'Israel)

La Guàrdia Revolucionària, per la seva banda, ha admès la mort en un comunicat recollit per l'agència iraniana Tasnim: "El destacat i respectat cap de l'Organització d'Intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària ha aconseguit l'elevat honor del martiri."

Khademi, que ostentava el càrrec de general de divisió, va ser nomenat responsable d'intel·ligència el juny del 2025, després de la mort del seu predecessor, Mohammad Kazemi, en el conflicte del juny del 2025 amb Israel.

Nova jornada d'atacs creuats amb desenes de morts

Mentrestant, almenys 34 persones han mort, entre elles set nens, entre diumenge a la nit i el matí d'aquest dilluns en una altra onada de bombardejos d'Israel i els Estats Units contra diferents zones de l'Iran, segons un balanç difós per mitjans locals.

Un dels atacs més greus ha tingut lloc al municipi de Baharestan, al sud-oest de la província de Teheran, on els projectils han impactat contra dos habitatges i han provocat la mort de 13 persones, segons ha informat l'agència Fars.

En un altre bombardeig contra una zona residencial de la capital iraniana, set nens menors de 10 anys han perdut la vida, segons ha denunciat a X el portaveu del Ministeri de Salut iranià, Hossein Kermanpur.

A Teheran, la Universitat Tecnològica Sharif també ha estat objecte d'un atac aeri aquesta matinada, sense víctimes mortals.

Tot i que des del 5 de març les autoritats iranianes no han ofert un balanç oficial de morts a causa de la guerra, l'ONG opositora Hrana, amb seu als Estats Units, parla de més de 3.500 iranians morts, la meitat dels quals civils.

D'altra banda, quatre persones han mort a la ciutat portuària israeliana de Haifa després d'un atac de l'Iran amb míssils contra un edifici residencial. Els cossos han estat recuperats pels equips de rescat després de diverses hores de cerca sota la runa.

Els equips de rescat traslladen el cos d'una de les quatre persones mortes a Haifa per un atac iranià
Els equips de rescat traslladen el cos d'una de les quatre persones mortes a Haifa per un atac iranià (Reuters/Shir Torem)

Són ja 22 els morts a Israel pels atacs de l'Iran i la milícia libanesa Hezbollah des de l'inici de la guerra el 28 de febrer.

En un videomissatge, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha assegurat que han atacat la planta petroquímica més gran de l'Iran, ubicada a Asaluyeh, al golf Pèrsic, que, segons Katz, representa "aproximadament el 50% de la producció petroquímica iraniana".

L'anunci arriba després d'un atac previ contra una altra instal·lació la setmana passada. Segons Katz, les dues infraestructures representen al voltant del 85% de les exportacions petroquímiques del país persa, que han quedat "inhabilitades".

Durant el matí de dilluns també s'han registrat atacs israelians al Líban, de Hezbollah al nord d'Israel, i de l'Iran o milícies afins a països del golf Pèrsic com Kuwait o l'Iraq.

Butlletí Mirada Global

Cada setmana, un article exclusiu per entendre cap on va el món, de la mà dels nostres experts

Subscriu-t’hi

Avui és notícia

Més sobre Guerra Orient Mitjà

Mostra-ho tot