L'any 2050 Lleida podria multiplicar per cinc les seves necessitats energètiques

Un estudi encarregat per la Diputació de Lleida apunta la ubicació de possibles instal·lacions fotovoltaïques i eòliques, compatibles amb altres activitats econòmiques, i conclou que podrien produir fins a cinc vegades més l'energia que es necessitarà en aquest territori d'aquí a trenta anys.

El sol i el vent, els grans potencials de Lleida

La demarcació de Lleida podria instal·lar parcs fotovoltaics al 10% del territori, 116.000 hectàrees en total. Tot i això, els emplaçaments que es consideren òptims ocupen 17.000 ha, entre terrenys i teulades. Són ubicacions accessibles, on no es cultiva, no hi ha condicionants mediambientals i són a menys d'un quilòmetre d'una xarxa de transport elèctric. Podrien generar més de 20.000 GWh (gigavats-hora) i això demostra el gran potencial que té Lleida en l'energia solar, segons Santi Martínez, director de l'empresa que ha fet l'estudi:

"Lleida pot fer dues vegades la transició energètica de Catalunya. Hi ha recurs valuós i valorat, i amb excés. Per tant, ara toca als polítics fer la gestió d'aquest excés."

La majoria d'aquests emplaçaments òptims, prop del 70%, es localitzen a les comarques del Segrià, la Noguera i les Garrigues.

Els parcs eòlics que es podrien instal·lar a la demarcació podrien produir prop de 6.000 gigavats-hora, més de 4.000 si només es tenen en compte les 4.300 ha òptimes per posar una d'aquestes instal·lacions.

Amb aquestes xifres, la demarcació de Lleida podria produir uns 25.000 gigavats pel cap baix i això vol dir que podria arribar a exportar energia. Actualment, el consum d'aquest territori és d'uns 2.300 gigavats i es calcula que superarà els 5.000 a l'any 2050. La producció, doncs, multiplicaria per cinc les necessitats energètiques de les comarques lleidatanes, d'aquí a 30 anys.

Conviure amb l'agricultura i el turisme

L'informe encarregat per la Diputació de Lleida vol contribuir al debat sobre el model energètic. Per al seu president, Joan Talarn, és fonamental trobar un consens entre totes les parts implicades en l'economia d'aquestes comarques:

"Les energies renovables són una oportunitat per a les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, i hem de ser capaços de compaginar-les amb totes les altres activitats del nostre territori: l'agricultura, el turisme..."

El vicepresident primer de la Diputació, Jordi Latorre, insta a no perdre el tren.

"Lleida pot ser un territori exportador d'energia i això pot evitar-ne el despoblament."

Latorre també ha remarcat la necessitat d'aprofitar els fons Next Generation EU per avançar cap aquesta transició energètica.

Una moratòria per ajudar al debat 

La Generalitat ha anunciat fa poc que modificarà el decret sobre energies renovables perquè les noves instal·lacions hagin de tenir l'acord entre els propietaris dels terrenys i els promotors, i els ajuntaments afectats n'estiguin informats. L'objectiu del canvi de la normativa, que suposa de fet una moratòria, és repartir els parcs eòlics i fotovoltaics per tot el país i evitar que es concentrin en la mateixa zona.

Diferents associacions i entitats ecologistes i del món local han aixecat la veu per protestar contra l'allau de projectes de parcs energètics de grans empreses, concentrats majoritàriament a Ponent i les terres de l'Ebre. Amb el lema "Renovables sí, però no així", aquests grups de pressió reclamen repensar el model energètic per no malmetre el paisatge i protegir l'agricultura i la ramaderia, i que la producció no es torni a quedar a mans de les grans empreses d'energia.
 

Actualment, segons dades de la Generalitat, a les comarques lleidetanes s'han tramitat sol·licituds per insta·lar plaques fotovoltaiques en un total de 3.800 ha, i s'hi han presentat peticions per instal·lar-hi 455 aerogeneradors, la majoria de grans corporacions energètiques.

Un model per avançar en els objectius europeus

La Unió Europea ha establert que l'any 2030, l'energia que es produeixi als països membres ha de procedir en un 32% de fonts renovables i s'han de reduir en un 55% els gasos hivernacle, per poder arribar a la neutralitat climàtica al 2050.

De fet, el 2020, les energies renovables van generar més electricitat que les energies fòssils per primera vegada en la història europea, segons l'informe d'Ember i Agora Energiewende, dos think tank o laboratoris d'idees d'experts independents sobre les energies i el clima. Aquesta fita també es va aconseguir per primer cop a Espanya, Alemanya i el Regne Unit, ja fora de la UE.