Lleó XIV, sis mesos d'un papa discret, conciliador i preocupat per la unitat de l'Església
Aquest dissabte es compleixen sis mesos des que el cardenal Robert Prevost va ser nomenat nou papa de l'Església catòlica. En aquest mig any, Lleó XIV encara no ha fet canvis importants ni grans nomenaments a la cúria vaticana.
Algunes veus el critiquen per no fer-se sentir més, però els experts asseguren que, malgrat que les seves formes són tradicionals, els seus primers escrits ratifiquen que seguirà la línia apostòlica de Francesc.
El difícil equilibri entre tradició i modernitat
El periodista Jordi Pacheco, director de la revista Foc Nou, acaba de publicar el primer llibre en català sobre el nou papa. Es titula "Lleó XIV, l'herència de Francesc i el futur de l'Església".
L'autor hi entrevista testimonis que van treballar estretament amb l'actual papa quan era bisbe. Tots coincideixen que Robert Prevost és un home discret, de consens, i que combina perfectament tradició i modernitat: "S'estima les tradicions de l'església i no té per què renunciar-hi si al mateix temps, per altra banda, pot continuar aquest procés de modernització"
Una opinió que comparteix Míriam Díez, directora de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura de la Universitat Ramon Llull, que en destaca el tarannà conciliador: "la gent encara no el pot ubicar a la dreta, al mig o a l'esquerra, no saben molt bé cap on va".
"El que sí que està deixant molt clar és la preocupació per la unitat de l'església", afirma Díez. "Ell sap que no vol prendre cap decisió que pugui arribar a un trencament. Tot el que està fent és escoltar."
Està essent diplomàticament exquisit i pastoralment brillant.
Els pobres i desvalguts al centre
Algunes veus critiquen el seu silenci. En sis mesos, pràcticament no l'hem sentit, ben al contrari del seu predecessor, i encara no ha fet canvis a la cúria vaticana.
Segons Míriam Díez, "un cop s'acabi el jubileu tinc la impressió que començaran els nomenaments un darrere l'altre. Començarà a canviar presidents de dicasteris i persones de confiança. És un papa que va prenent les seves distàncies i, com qualsevol persona que està al poder, està molt ben informat."
La primera exhortació apostòlica del nou papa Lleó --el seu primer document on marca doctrina, anomenat "Dilexi te"-- ha estat radicalment a favor dels pobres, "ha estat molt clar, molt continuista amb Francesc. Va a les arrels de l'evangeli i de dir-los als catòlics que si es volen posar aquest apel·latiu han de ser conseqüents, seguir l'evangeli, deixar-ho tot i posar els vulnerables i els pobres en el centre"
Ha estat taxatiu i molt clar: 'una església amb i pels pobres'. I això ja és una declaració d'intencions.
Jordi Pacheco assegura que és coherent amb el seu "passat com a missioner". La seva etapa com a bisbe en una petita diòcesi al Perú, rural i bastant pobre en l'àmbit material, assegura, "condiciona la seva dimensió de pastor. Es va mostrar com un bisbe molt pròxim al poble, molt implicat i molt preocupat amb la situació en què viu."
L'Església com a actor global de pau
Per tot plegat, els dos experts auguren que, tot i que de moment no l'hem sentit gaire, s'erigirà en un dels líders per la pau d'aquest segle.
"Pontífex, etimològicament vol dir constructor de ponts", recorda Pacheco, i creu que "ho farà extensiu a tot el món".
Una de les qüestions prioritàries del seu pontificat és que l'església sigui un actor global de pau
Míriam Díez assegura que "no és un papa naïf ni somiador".
"Crec que és un papa molt pragmàtic i que sap la responsabilitat que té en un món molt a prop del col·lapse en molts sentits, i que calen referents. Ell se sap investit d'aquesta autoritat moral com per poder parlar amb les grans personalitats del món i poder ser mediador", conclou Díez.
