Llibertat provisional per als membres de La Manada amb una fiança de 6.000 euros

Llibertat provisional per als cinc membres de l'autoanomenada La Manada, condemnats a 9 anys de presó, per abusos sexuals a una noia de 18 anys durant els Sanfermines de fa dos anys. Els jutges els imposen una fiança de 6.000 euros a canvi d'eludir la presó.

Als cinc acusats els imposen diverses mesures cautelars: no poden entrar a la Comunitat de Madrid, on viu la víctima, ni es poden comunicar amb ella. També se'ls retira el passaport i se'ls prohibeix sortir d'Espanya sense autorització judicial. A més, han de comparèixer tots els dilluns, dimecres i divendres al jutjat del lloc on visquin.

Les concentracions convocades per col·lectius feministes s'han repetit aquest mateix dijous per mostrar el rebuig i la indignació per la decisió.

Notícia relacionada: Per què abús sexual i no violació? La violència, clau en la sentència de La Manada

El mateix tribunal que els va condemnar ha pres la decisió, amb el vot en contra d'un dels tres magistrats. És el president del tribunal, José Francisco Cobo, que ha defensat mantenir-los en presó provisional sense condicions.

L'Audiència de Navarra els deixa en llibertat quan està a punt d'exhaurir-se el termini màxim de dos anys que es pot estar en presó provisional. La llei preveu que, un cop s'arribi als dos, es pot revisar la decisió i ampliar l'estada a la presó fins a complir la meitat de la condemna.

Amb la decisió, els tres empresonats a Pamplona i els dos d'Alcalá-Meco -guàrdia civil i militar- podran sortir al carrer en les pròximes hores.

La sentència no és ferma

Dilluns, el tribunal va escoltar els arguments de les parts sobre si calia prorrogar la presó provisional o alliberar-los. Un dels advocats defensors dels acusats va afirmar que no preveia cap decisió que no fos la llibertat provisional.

El cas està pendent dels recursos que totes les parts han presentat al Tribunal Superior de Justícia de Navarra, de manera que la sentència no és ferma.

Tots cinc van ser condemnats amb els vots del president i d'un integrant del tribunal, mentre que un tercer jutge, Ricardo González, va defensar l'absolució dels acusats.

Mobilitzacions contra la sentència

La sentència va desfermar un seguit de manifestacions pel fet que no se'ls condemnava per violació. Amnistia Internacional qualifica la sentència de "menyspreu als drets de les dones", i l'ONU va alertar que "subestimava la gravetat de la violació".

El ressò de la polèmica va arribar al Parlament Europeu, que va defensar que caldria canviar la llei per recollir que violació és sexe sense consentiment, sense entrar a valorar si hi ha hagut violència o intimidació, com sí que fa el Codi Penal espanyol.