Llibres en què la fragilitat és una fortalesa

Tots hem tingut moments difícils, però per què a la nostra societat és negatiu mostrar debilitats? A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", la llibreria vaDllibres ens proposa tres llibres que fugen d'estereotips i on els seus autors no tenen por de reconèixer que ells també s'han sentit perduts.

"Aliment", de Martí Sales (Club Editor)

Un diccionari d'històries, records, teories i poemes amb l'amor d'ingredient principal i el plaer de la gastronomia fent xup-xup a cada entrada.

Un abecedari amb escletxes per viatjar per l'espai-temps que es llegeix d'un mos, però que és millor menjar-se'l assaborint cada pàgina.

Un llibre que ens recorda la importància de l'amistat i d'una truita a la francesa ben feta.

"El llibre doble", de Dimitris Hatzís, traducció de Montserrat Gallart i Sanfeliu (Tigre de Paper)

Una novel·la que ens parla de l'exili d'una manera emotiva i profunda, a través de la vida d'un jove immigrant grec, en Kostas, que carrega caixes en una fàbrica d'Alemanya.

Una guerra civil que arrenca les arrels i els sentiments de pertinença, un concepte de "grecitat" inexistent, i tota la filosofia grega diluïda en converses de bar d'aquelles que tampoc arriben enlloc.

L'autor juga amb un desdoblament del personatge que interpel·la l'escriptor i que s'estén al lector que, inevitablement, s'acaba preguntant d'on som i on carai hem d'anar.

"Les coses humanes", de Karine Tuil, amb traducció de Valèria Gaillard (Amsterdam)

Les coses humanes són lligams fràgils, amors que caduquen, carències, incongruències, pors i anhels.

Un periodista egocèntric addicte al poder i a abusar-ne; una família aburgesada aparador de vides de "mira'm i no em toquis", i un judici amb dues versions contraposades on l'autora ens invita a sentir-nos culpables, víctimes i especialment jutges. Quin serà el teu veredicte?

En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" trobaràs més recomanacions.