Lluís Hortalà porta a Espais Volart 'Posar el dit a l'ull', la seva reflexió sobre la rèplica de la realitat
ACN Barcelona - Espais Volart, de la Fundació Vila Casas, ha presentat aquest dilluns l'exposició 'Posar el dit a l'ull' de Lluís Hortalà (Olot, 1959) que es podrà veure fins al 13 de juliol. La mostra planteja un joc irònic sobre l'aparença, l'acceptació de l'engany o la rèplica de realitat, així com les tècniques que utilitza l'art per reproduir imatges. Comissariada per Teresa Grandas, el recorregut presenta treballs d'Hortalà fets els darrers 30 anys, entrecreuats sense una cronologia determinada. Les peces plantegen reflexions com què és el saber i les seves manifestacions i de quina manera el coneixement fa pensar en el món. Lluny de ser un recorregut amb certeses si no carregat de paradoxes, la mostra convida el públic a reflexionar.
Entre les particularitats de l'exposició hi ha que, a banda de les obres que es poden veure que estan vinculades als processos de treball de l'autor, hi ha un espai on l'artista continuarà la creació d'una peça. Es tracta del projecte inacabat, 'Nuremberg. La història sempre es repeteix dues vegades'. Llei i barbàrie es retroben en un exercici de memòria i reflexió.
Segons han explicat des d'Espais Volart, l'obra de Hortalà interpel·la allò que s'anomena contemporaneïtat amb recursos de la tradició pictòrica, basant-se en la visió com a mecanisme d'aproximació al món. "El que podria semblar un mer exercici de virtuosisme és un revulsiu per enfrontar-nos a una reflexió sobre els mecanismes de coneixement sobre els quals es fonamenten els models culturals i socials, així com sobre la pràctica artística contemporània i la relació de l'estètica amb la política.
El mateix autor ha explicat que un dels seus objectius és atrapar la mirada de l'espectador i submergir-la en una xarxa de tensions i contorsions basada en l'efecte físic real sobre l'ull. Això permet a Hortalà reconduir la reflexió sobre l'art i la visualitat en una experiència corporal mitjançant un conjunt d'objectes que aconsegueixen enganyar l'ull tot i que a consciència el que mira li sembli haver descobert el truc.
Aquest joc és possible gràcies a la hibridació de llenguatges amb la pintura escultòrica, el dibuix fotogràfic sense usar mai la fotografia o la imatge en moviment. La iniciativa vol destacar que les maneres de veure remeten a les maneres de conèixer, a la reflexió d'allà on estem, del lloc espacial i mental. També es fonamenta la distinció entre tècnica, coneixements, instruments i mètodes.
Una part de l'exposició gira al voltant d'un aspecte biogràfic de l'artista: la seva pràctica d'alpinisme durant la joventut. L'atracció per la muntanya es barrejava amb qüestions com la planificació de la ruta, el desig de l'ascens del cim, el coneixement profund de les pells de la muntanya, les textures del terreny, de les circumstàncies que fan o no possible l'arribada al lloc desitjat. Aquesta reflexió sobre el sentit de la cultura i la política les acaba portant a les formes de construcció social d'espais artificials com el museu, la justícia i el poder.
En qualsevol cas, Espais Volart ha plantejat una exposició que és "pura aparença". "Allò que el seu treball fa en realitat és convidar-nos a entrar, a reflexionar, a qüestionar tot allò de què sembla que parla, per tal de mostrar-nos que parlem d'altres coses. No és, en absolut un territori de certeses, sinó una gran paradoxa", han concretat.
