L'oceà pateix una triple crisi planetària: avís de l'Informe Copernicus abans de la COP30

L'oceà és el gran regulador tèrmic del planeta: absorbeix el 90% de l'excés de calor generat per les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Però des dels anys 60 el seu escalfament s'ha accelerat, un senyal clar que el sistema terrestre està en greu desequilibri. Sylvia Earle, oceanògrafa i exploradora pionera, ho resumeix amb una frase icònica: "Sense blau, no hi ha verd. Sense oceà, no hi ha nosaltres."
 

La triple crisi planetària

Segons el nou Informe sobre l'Estat de l'Oceà de Copernicus, l'oceà està sotmès a tres grans pressions: l'escalfament global, la pèrdua de biodiversitat i la contaminació. 

L'informe alerta que el nivell del mar està pujant a un ritme sense precedents: 4,1 mm per any des del 2016. A Europa, 200 milions de persones viuen en zones costaneres amenaçades per aquest augment.
 

El Mediterrani, punt calent

Marta Marcos, investigadora de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (IMEDEA) i editora d'aquest informe, destaca que el Mediterrani és un dels mars més vulnerables: s'escalfa més del doble de la mitjana global i és on s'han registrat algunes de les onades de calor marines més extremes. Entre el 1982 i el 2023, el nombre anual de dies amb onades de calor marines ha augmentat de 16 a 23 dies per dècada.

"Potser no les notem tant com les onades de calor atmosfèrica, però l'oceà també les està patint." 

La del 2022–2023 va ser la més llarga en 40 anys: va durar vuit mesos i la temperatura superficial del mar va arribar a estar fins a 4,3 °C per sobre del normal.

Biodiversitat i economia en risc

L'escalfament i l'acidificació del mar Mediterrani amenacen l'aqüicultura i la pesca. La producció de marisc és una de les més afectades, i espècies clau com la tonyina es troben cada vegada més amenaçades. 

Els científics alerten que les onades de calor marines no només poden provocar mortalitat directa de peixos, sinó també afavorir brots de malalties.
 

Les costes, més exposades

El mar Mediterrani també és un dels punts on la pujada del nivell del mar pot ser més crítica, perquè augmenta els riscos d'inundació i d'erosió de les platges. La investigadora Marta Marcos explica que, quan puja el nivell del mar, quan arriben les tempestes fortes típiques de la tardor, amb gran onatge, deixa la costa molt més exposada i els riscos són més grans. 

 

La contaminació per plàstics

L'informe també aborda el greu problema dels plàstics, que ja contaminen tots els mars i oceans. I subratlla que tres quartes parts dels països que aboquen més de 10.000 tones d'aquests residus són a prop de coralls en perill.

Els científics adverteixen, a més, que l'escalfament dels oceans accelera la descomposició dels plàstics i els converteix en microplàstics, fragments diminuts gairebé invisibles a simple vista. 

Però no només hi arriben d'aquesta manera. També procedeixen directament de productes quotidians, com ara, cosmètics, fibres de roba sintètica, boletes utilitzades en la fabricació de plàstic o del desgast dels pneumàtics. 

Un cop al mar, aquests microplàstics poden fer molt més mal del que sembla. Perjudiquen els organismes marins, transporten substàncies tòxiques a través de la cadena alimentària i alteren les propietats de l'aigua i dels sediments. En conjunt, posen en risc l'equilibri d'ecosistemes sencers.
 

Un missatge per a la COP30

Karina von Schuckmann, presidenta de l'Informe Copernicus, subratlla que cal entendre com i per què està canviant l'oceà per protegir el seu paper vital. El missatge que arriba a menys de dos mesos de la COP30 al Brasil és contundent: reduir emissions és essencial, però no n'hi ha prou. 

"El missatge clau és que cal rebutjar aquestes pressions sobre el nostre oceà per assegurar que no ens aboqui a un punt d'inflexió."

Els governs han d'impulsar la restauració dels ecosistemes marins i reforçar les polítiques oceàniques, tant a escala nacional com internacional.