L'oci nocturn és necessari per a la salut mental

Ai, per fi!!! Torna l'oci nocturn a Catalunya. La Moreneta ha escoltat totes les nostres pregaries. A Espanya ja van començar a sortir de festa i nosaltres, com sempre, a casa tancades i avorrides. Jo que sabeu que vaig amunt i avall per feina, aquests dies escoltava com alguns amics de Madrid explicaven l'èxtasi que era quedar-se de marxa fins a les 6 de la matinada. Jo ho tenia clar. Ho havia parlat amb les meves amigues. O ens obren o agafem un AVE i pirem. Ja prou de sempre ser els més tristos, sempre ser els més porucs, sempre ser els més avorrits. L'oci nocturn, a part de necessari per als empresaris, ho és per a la salut mental.

Tots necessitem tornar a ballar fins a les tantes, necessitem conèixer possibles amants més enllà de les aplicacions, necessitem tornar a ser infidels, necessitem riure amb els amics, necessitem treure la roba aquesta que sembla un pijama i vestir pel carrer Aribau com si fóssim les protagonistes de "sex and the city", necessitem anar a dormir tard i trencar aquests bioritmes de persona centenària a què ens ha obligat la maleïda pandèmia, necessitem tornar a viure la nit. Perquè això és salut. Airejar-se amb nocturnitat hauria d'estar prescrit pels metges com la millor teràpia contra l'estrès i contra aquesta cara de pena que se'ns ha quedat. Així que ja ho sabeu. Feu el favor de no trobar pegues a tot i posar-vos negatius. Res de "ai a veure si vindrà una nova onada". Mascareta, passaport Covid enganxat al front i a brindar. Brindem per arribar al dilluns sencers a la feina.