L'odi als nazis és delicte? Reclamen a Espanya que no protegeixi els grups neonazis

El Centre Simon Wiesenthal, el SWC, ha enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per queixar-se pel contingut d'una circular de la Fiscalia.

En aquesta circular s'inclou les persones "d'ideologia nazi" dins dels col·lectius vulnerables a protegir amb la figura legal del delicte d'odi.

La carta, signada per Shimon Samuels, director de relacions internacionals del SWC, acusa Espanya de voler emparar els grups nazis.

"Una broma malaltissa"

En la carta Samuels pregunta a Sánchez si també es considerarà un crim "la incitació a l'odi a ISIS, a ETA o a aquelles ideologies que donen suport a l'extermini del que consideren races inferiors":

"És una broma malaltissa, una bufetada a tots els supervivents de l'Holocaust, similar a l'afirmació que els nazis mai podran perdonar als jueus per haver-los obligat a construir Auschwitz."

Simon Wiesenthal va ser un supervivent dels camps d'extermini nazis que va dedicar dècades a aconseguir que es jutgés a més de 1.000 dirigents del règim d'Adolf Hitler.

L'SWC, amb seu a Los Ángeles, als EUA, porta el seu nom i segueix el seu llegat, investigant l'holocaust i denunciant les activitats nazis i antisemites a tot el món.

L'odi a l'odiador també és delicte?

La Fiscalia va emetre aquesta circular el maig signada per l'anterior fiscal general, María José Segarra, i està dedicada a establir "pautes per interpretar els delictes d'odi".

En el text s'afirma que no cal acreditar "la vulnerabilitat" ni "el valor ètic" dels col·lectius a protegir, i que això permet incloure-hi els nazis:

"L'origen del delicte d'odi està relacionat amb la protecció als col·lectius desfavorits, però la vulnerabilitat del col·lectiu no és un element del tipus delictiu que calgui ser acreditat, sinó que el legislador, fent aquest judici de valor previ, a l'incloure'l en el tipus penal, ha partit d'aquesta vulnerabilitat intrínseca o situació de vulnerabilitat en l'entorn social. Tampoc no ho és el valor ètic que pugui tenir el subjecte passiu."

"Així, una agressió a una persona d'ideologia nazi o la incitació a l'odi cap a aquest col·lectiu, pot ser inclosa en aquest tipus de delictes. Es tracta, per tant, d'un subjecte passiu plural, que pot concretar-se en una part del grup o en un individu, però sempre per referència a un col·lectiu."

Els nazis, possibles víctimes i també delinqüents

La directriu entra en aparent contradicció quan suggereix com es pot identificar "un mòbil d'odi o discriminació" en "la persona denunciada o presumpta autora" del delicte.

Segons afirma, "les característiques o circumstàncies que l'envolten poden oferir dades indicatives", i entre aquestes menciona la "ideologia neonazi":

"La seva integració en grups caracteritzats pel seu odi o per la promoció de la violència contra determinats col·lectius o idees (ideologia neonazi, homòfoba o xenòfoba, radicalisme religiós, grups ultraesportius, col·lectius antisistema, les anomenades "bandes llatines", etc) i la seva posició de rellevància pública o lideratge en els mateixos."