L'odissea d'una gossa per retrobar-se amb la seva família set anys després de perdre's
Ha estat un viatge molt llarg. Però, set anys i 1.200 quilòmetres després, la gossa Jazzy ha aconseguit tornar-se a trobar aquesta setmana amb en Kerry, el seu amo.
El refugi Orange County Animal Services, a la ciutat d'Orlando, a Florida, ha propiciat el retrobament entre l'animal i la família i ho ha explicat a la xarxa. A principis de mes, el refugi va rebre una trucada avisant que hi havia un gos abandonat al carrer. Era la Jazzy.
Els treballadors de l'Orange County Animal Services van tractar-la i van veure que tenia una artritis greu, però era molt dolça amb les persones que se li acostaven.
"Sabíem que, en el seu estat, seria difícil trobar-li casa. La gent fa cua a les portes del nostre refugi per cadells i gossos petits, dels vells sempre en passen de llarg i no els fan cas", apunta el refugi en l'escrit penjat a la pàgina de Facebook.
Trobar la família gràcies a un microxip
Per sort, l'animal portava un microxip. Això va permetre que des del refugi d'Orlando es rastregés la informació i s'aconseguís ubicar-ne els propietaris... a més de 1.200 quilòmetres, a l'estat de Texas.
Després de donar a la família "la sorpresa de la seva vida", els treballadors del refugi van descobrir que, quan la Jazzy tenia cinc anys, es va espantar amb el soroll de focs artificials i va fugir. D'allò feia set anys.
El refugi va explicar-li a l'amo de la gossa, en Kerry, els problemes de salut de la Jazzy i fins i tot van parlar-li de diverses opcions a tenir en compte. Però no va dubtar ni un moment sobre què fer: pocs dies després, agafava un avió cap a Florida per trobar-se amb la gossa.
Va ser un retrobament emocionant:
Va ser una reunió plena de llàgrimes i va ser increïble veure la Jazzy refer-se en sentir la veu del seu propietari. En Kerry estava exultant i ens va entretenir amb històries sobre ella. I la Jazzy no li treia els ulls de sobre. Li llepava la mà una vegada i una altra i se li acostava tan a prop com podia. Al cap de tots aquests anys, el seu cor encara se'n recordava.
Tant treballadors com voluntaris del refugi asseguren que històries com aquestes "fan que cada minut valgui la pena" a la feina. "De tant en tant, el nostre personal es treu de la màniga un petit miracle i ens recorda a tots plegats per què fem el que fem", assenyala el text.
