L'ombra del gegant econòmic xinès i la retallada de llibertats planen sobre Hong Kong en l'aniversari de la seva devolució
Ja fa deu anys que el Regne Unit va entregar la sobirania sobre Hong Kong al règim comunista xinès. El traspàs es va fer amb unes condicions, sobretot econòmiques, però l'ombra del gegant asiàtic es fa notar a l'excolònia britànica. Pel que fa a la democràcia, el traspàs de poder ha comportat també una retallada de les llibertats, i d'aquí que cada 1 de juliol milers de persones protestin al carrer. Unes protestes que s'han repetit enguany i que s'han barrejat amb els actes oficials de celebració pel desè aniversari de la devolució.
2 min
El príncep Carles presenciava fa deu anys com el Regne Unit posava fi a un segle i mig de sobirania sobre Hong Kong per entregar la colònia al règim comunista xinès. Tots dos governs havien acordat el principi "d'una nació, dos sistemes", que garantia la continuïtat del capitalisme i del règim legal i fiscal durant cinquanta anys. La Xina esperava que fos un exemple per a la desitjada absorció de Taiwan. Sumant Hong Kong, que té una de les rendes per càpita més altes del món, la Xina ha disparat el seu potencial fins a arribar a ser gairebé la tercera economia mundial.
Els britànics van assegurar la independència econòmica de la seva excolònia, però no un sistema democràtic. Hi ha més llibertat d'opinió i de premsa que a la resta de la Xina, però els ciutadans només poden escollir la meitat dels diputats -els altres són nomenats per l'oligarquia econòmica- i el cap del govern autònom és nomenat directament per Pequín. Això provoca manifestacions multitudinàries cada primer de juliol i uns bons resultats electorals de l'oposició democràtica.
La primera visita de Hu Jintao a Hong Kong des que és president de la Xina ha revifat les protestes. Paral·lelament a la bonança econòmica, també creix la inquietud per la superioritat del gegant xinès sobre l'antiga joia de la corona britànica.
Els britànics van assegurar la independència econòmica de la seva excolònia, però no un sistema democràtic. Hi ha més llibertat d'opinió i de premsa que a la resta de la Xina, però els ciutadans només poden escollir la meitat dels diputats -els altres són nomenats per l'oligarquia econòmica- i el cap del govern autònom és nomenat directament per Pequín. Això provoca manifestacions multitudinàries cada primer de juliol i uns bons resultats electorals de l'oposició democràtica.
La primera visita de Hu Jintao a Hong Kong des que és president de la Xina ha revifat les protestes. Paral·lelament a la bonança econòmica, també creix la inquietud per la superioritat del gegant xinès sobre l'antiga joia de la corona britànica.
